135.000 desplaçaments diaris

La radiografia d’emissions de gasos d’efecte hivernacle al Principat és clara: el 57% de les emissions de CO2 provenen del sector de la mobilitat, segons les últimes dades de què disposa el Govern i que corresponen a l’any 2019. Pel que fa exclusivament a la mobilitat interna, aquesta és responsable del 14% de les emissions de CO2, tenint en compte que al país es produeixen, de mitjana, 135.000 desplaçaments diaris en vehicle privat motoritzat. Per contra, menys del 5% de les emissions generades per la mobilitat interna són causades pel transport públic.

 

La descripció de la situació actual és només un dels punts que recull l’Estratègia nacional de mobilitat (ENM), elaborada per la Subcomissió permanent de treball tècnic en el marc de la mobilitat (Spttmm) i que pròximament ha de ser presentada davant de la Comissió Nacional de l’Energia i del Canvi Climàtic per a l’aprovació posterior per part del Govern. L’Estratègia, de fet, desenvolupa els objectius que fixa l’article 37 de la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, coneguda popularment per les seves sigles (Litecc), així com l’Acord de reconeixement de la crisi climàtica i de declaració d’emergència climàtica i ecològica, redactat amb la col·laboració del grup jove Fridays for Future i aprovat pel Consell General el 23 de gener del 2020.

 

Els objectius de l’Estratègia nacional per a l’any 2030 pel que fa a la mobilitat interna són, d’una banda, la reducció a la meitat de les emissions provinents d’aquesta mobilitat, i de l’altra, l’augment d’un 20% dels turismes elèctrics en el conjunt del parc automobilístic. Si la reducció d’emissions es tradueix a xifres absolutes, l’objectiu és passar de les 75.100 tones de CO2 que s’emeten en l’actualitat a 37.600 tones, un objectiu que el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, veu “factible” tenint en compte l’abordatge integral que planteja l’Estratègia. En aquest sentit, l’Estratègia implica totes les administracions i també els agents privats, privilegia el transport públic respecte al particular i segueix la jerarquia establerta per la Litecc: en primer lloc, la mobilitat no motoritzada, seguida de la mobilitat elèctrica i, finalment, la mobilitat amb motor amb emissions de gasos d’efecte hivernacle.

 

 

L’anomenat fuel tourism, o turisme de carburants, és una pràctica estesa arreu d’Europa, especialment en territoris fronterers amb la UE i que consisteix a carregar els dipòsits dels vehicles, particulars o de transport de mercaderies, a aquells països on el preu és més avantatjós. A casa nostra, els combustibles fòssils per al transport que es venen aquí però es consumeixen als països veïns, ja siguin turistes que fan el ple abans de tornar a casa o locals que carreguen el dipòsit abans de sortir,  és una activitat important i genera el 43% d’emissions de CO2 a l’atmosfera. 

 

És per això que el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, té molt clar que qualsevol estratègia per reduir els gasos d’efecte hivernacle no pot fixar-se només en la mobilitat interna, sinó que ha de contemplar també la mobilitat generada pel fuel tourism i analitzar la incidència de les polítiques europees en matèria de mobilitat en les emissions que tenen lloc a Andorra. “La Unió Europea ha dit que el 2035 ja no es comercialitzaran vehicles de combustió al seu territori. Per tant, quan ens arribin més vehicles elèctrics de fora, les dades del fuel tourism també canviaran. Els passos d’Andorra i de la Unió Europea són diferents, però coordinats, i acaben convergint tots en un mateix objectiu, que és el de la descarbonització de cara a l’horitzó 2050”.

 

La prohibició de vendre cotxes que emetin gasos d’efecte hivernacle a partir del 2035 és la culminació d’una sèrie de passos que la UE va començar a emprendre quan va establir per al 2030 l’objectiu de reduir les emissions en un 55% respecte als nivells de la dècada del 1990. Aquest objectiu global fa que, a partir del 2030 i fins al 2035, la mitjana d’emissions de CO2 dels vehicles nous venuts a Europa hagi de ser de 47,5 g/km, quan en l’actualitat aquesta mitjana és de 95 g/km.