34 de cada 100 parts són cesàries, el triple del que recomana l’OMS

Malgrat que el nombre de cesàries que es fan a l’hospital en relació al total de parts s’ha reduït en els últims anys, la taxa és gairebé el triple del que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). De fet, el 2015, 34 de cada 100 parts van ser cesàries, i  el 2014 van ser 36 de cada 100. L’OMS considera que la taxa ideal de cesària ha d’oscil·lar entre el 10 i el 15%. Andorra, per tant, suspèn en aquesta taxa i, segons el Col·legi d’Infermeres i Llevadores, és per “una mala gestió d’organització del SAAS i perquè l’hospital cobra més per aquest tipus d’acte mèdic que per un acte d’infermeria o llevadoria”, va explicar la presidenta d’aquest col·lectiu, Mònica Duran. Regular les funcions de les llevadores i canviar el protocol establert reduiria considerablement aquesta taxa “sobrepassada” de cesàries, segons Duran. 
La taxa d’Andorra de cesàries s’acosta més a la dels centres privats de Catalunya, que el 2013 era del 44% i als centres hospitalaris públics era del 31%, el seu màxim històric. De fet, no fa més de quatre anys Andorra també superava el 40%. La raó econòmica, en benefici del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) o dels mateixos metges, és apuntada des del Col·legi d’Infermeres i Llevadores. Segons Duran, “l’hospital pot cobrar més per un acte mèdic que per un cost de llevadora”. Això fa que al Principat les llevadores no estiguin reconegudes com en altres zones veïnes i no puguin assistir soles un part sense complicacions. Per això reclamen que es reguli la seva professió i les seves funcions, entre les quals hi hauria assistir un part que no tingui complicacions. Ara bé, la CASS hauria de reconèixer aquests actes, que suposarien un estalvi, ja que serien més barats que els que se solen pagar als metges. “Perquè una mateixa cura és més cara si la fa un metge que si la fa una infermera”, explica Duran. Amb el reconeixement de la professió les llevadores tindrien més funcions que les que ara tenen quan assisteixen un part al costat de l’especialista en ginecologia. 
Ara per ara les tasques de les llevadores són molt importants en l’acompanyament abans, durant i després del part, entre d’altres, però no poden assistir un part soles mai, sense la presència del ginecòleg (tret que sigui una urgència). 
En matèria d’obstetrícia, molts hospitals propers al Principat canvien els protocols i tendeixen més a la naturalitat del part, amb sales específiques, parts en banyera i altres canvis com deixar entrar el pare al quiròfan en una cesària. Des del SAAS han manifestat que no es té previst cap canvi en aquest sentit. L’hospital d’Andorra no disposa de cap sala per poder preparar al costat del quiròfan un part natural o en banyera. També està prohibida l’entrada de qualsevol acompanyant de la futura mare a una cesària. 

L’OMS alerta que la cesària està associada a riscos

Des de 1985, els professionals de la salut de tot el món han considerat que la taxa ideal de cesària ha d’oscil·lar entre el 10 i el 15%, però també és una tendència que cada vegada les cesàries són més freqüents, tant en països desenvolupats com en països en desenvolupament. Segons l’OMS, la cesària, quan està justificada des del punt de vista mèdic, és eficaç per prevenir la morbimortalitat materna i perinatal. Però no estan demostrats els beneficis del part per cesària per a les dones o els nounats en els quals aquest procediment resulta innecessari. Com en qualsevol altra cirurgia, la cesària està associada a riscos a curt i a llarg termini que poden perdurar molts anys després de la intervenció i afectar la salut de la dona i del nounat, així com els embarassos futurs. Així mateix, la comunitat internacional fa referència a la necessitat de revisar la taxa recomanada. 

Alternatives privades per poder optar per un part més natural 

Davant de la tendència creixent d’optar per un part tan natural com sigui possible, i amb noves teràpies i nous mètodes dels quals ara per ara no disposa l’hospital, alguna llevadora i infermera ha apostat per alliberar-se i de manera privada muntar el seu propi negoci, per donar resposta a aquesta demanda que altres centres hospitalaris propers ja ofereixen. Així, ja hi ha alguna professional que s’ha decantat per aquestes tendències com el mètode Aipap, “per treballar i enfortir la musculatura per preparar la dona embarassada per al part, que es fa dins d’una piscina que ha de tenir unes condicions especials. És un mètode nou per preparar el part i garanteix que gairebé el 90% de les dones que el practiquen puguin assolir un part autòcit, un part normal”, explica la presidenta del Col·legi d’Infermeres i Llevadores. “Quan en el sector públic et trobes que no acabes d’encaixar o que no et deixen desenvolupar projectes que tens en ment, s’obre la possibilitat de fer-los en l’àmbit privat”, explica Duran. Això sí, les futures mares que optin per això hauran de costejar-s’ho.