Diari digital d'Andorra Bondia
El 2022 conclourà amb una superfície visada com no es veia des del 2007, segons les dades del Col·legi.
El 2022 conclourà amb una superfície visada com no es veia des del 2007, segons les dades del Col·legi.

360.000 metres quadrats en 15 dies


Escrit per: 
A. L. / Foto: Facundo Santana

La superfície visada entre el debat d’orientació i l’aprovació  la llei per la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic va fregar la dels nou primers mesos de l’any.

Era gairebé un secret d’Estat: ¿quin havia sigut l’impacte de l'anunci de frenar durant un any la construcció, que Xavier Espot va fer durant el debat d’orientació política, en l’entrada de nous projectes urbanístics? Òbviament, la sospita era que els quinze dies que van transcórrer entre l’anunci i l’entrada en vigor de la llei per la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic la xifra s’havia disparat. Però, fins a quin punt?

Fins ahir només teníem la referència més aviat obliqua que hi va fer dijous passat el mateix cap de Govern, precisament el dia que entrava en vigor la llei. Segons Espot, fins al setembre els comuns havien rebut quasi tres centenars de projectes, davant dels 364 que es van entrar durant tot l’any passat. Però no va poder concretar quants d’aquests projectes corresponien als quinze dies fatídics.

Doncs bé, ara ja ho sabem: la superfície visada entre el 12 i el 29 de setembre es va enfilar fins als 360.000 metres quadrats d’obra nova, reforma i rehabilitació, una xifra estratosfèrica, que gairebé iguala els 400.000 metres quadrats visats fins al setembre i que situa aquest curs, quan encara queda quasi un trimestre, en xifres inèdites des de la crisi del 2008. De fet, per trobar una magnitud com aquesta cal retrocedir fins a l’any anterior, el 2007 se’n van visar 776.000, xifra que no és impensable superar a final d’any. I per acabar de calibrar el volum absolutament extraordinari de projectes urbanístics en curs, només cal recordar que el 2003, l’any abans que entrés en vigor la moratòria urbanística, se'n van visar 1,6 milions. Un rècord absolut que òbviament no batrem aquest any però que dona idea de l’impacte que ha tingut la llei en un curs que ja era especialment pròdig en matèria urbanística

Per acabar d'arrodonir la xifra, diguem que als 360.000 metres quadrats visats aquells quinze dies cal afegir-hi els 300.000 corresponents a plans parcials, de nou entre el 12 i el 29 de setembre. I tenir en compte que fins a l’11 de setembre ja se n’havien visat 170.000.

Són òbviament xifres oficials, facilitades pel Col·legi d’Arquitectes i que la degana, Sònia Palau, no dubtava ahir a definir com una autèntica “allau”, fins al punt que les administratives que tramiten els visats, i habitualment només al matí, van haver de fitxar durant aquests quinze dies també a la tarda perquè no donaven a l’abast. Aquesta allau, conclou Palau, és “clarament atribuïble a l’anunci de la llei”. Una altra cosa és que no tots els projectes que s’han visat en aquest període s’han improvisat a última hora per driblar l’informe favorable d’Urbanisme i de Medi Ambient que durant el pròxim any i mentre els comuns no elaborin un estudi de càrrega està obligat a obtenir tota nova  promoció. “N’hi ha que feia temps que s’estaven treballant, igual que n’hi ha que es nota que s’han tancat a correcuita per arribar a temps”. De totes formes, afegeix, “cal també tenir en compte que no tots els projectes que es visen s’acaben desenvolupant. Els metres visats són un indicador, i és normal que molts dels projectes no es materialitzin”.

¿S’hauria pogut evitar el que la mateixa Palau defineix gràficament com un “efecte rebot”, aquests 360.000 metres quadrats entrats a partir del debat d’orientació? “Mirem-ho pel costat positiu. Ells mateixos s’han adonat que la qüestió urbanística se’ls estava escapant de les mans i que calia fer alguna cosa per corregir-ho. Una altra cosa és la forma com ho han fet”. La clau, diu Palou, són els quinze dies que van transcórrer entre l’anunci i l’entrada en vigor de la llei: “Si la moratòria hagués entrat en vigor immediatament, s’hauria acabat el problema”. Una altra cosa és que per fer això hauria calgut saltar per sobre dels terminis parlamentaris, que imposen un lapse de vuit a quinze dies entre que una llei, fins i tot una d’entrada sota el procediment d’extrema urgència com aquesta, és aprovada al Consell fins que és sancionada pels coprínceps i, a partir d’aquí, és publicada al BOPA i entra en vigor.

Suports col·legials al manifest dels arquitectes
La degana dels arquitectes es mostrava ahir satisfeta pel ressò que ha tingut el manifest publicat la setmana passada pel Col·legi. Hi demanaven, recordin, que se suspenguessin temporalment les noves llicències d’obres en unitats d’actuació a les quals no arribin directament ni la vialitat ni els serveis urbanístics, i que es creés una borsa amb els ingressos procedents de les cessions per destinar-los a la d’habitatges a preu assequible. El degà dels economistes els donava dilluns suport explícit des d’aquestes mateixes pàgines, i un tercer Col·legi professional ha enviat a Govern un document de contingut similar al dels arquitectes. Govern no s’ha manifestat, com a mínim de forma oficial, diu, i algun promotor li ha recriminat que vulguin “aturar” la construcció, “quan el que volem és endreçar-la”. 

superfície visada
metres quadrats
15 dies

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

El ciutadà és va enterar fa una setmana, però els promotors, molts d'ells a la política, feia temps que ho sabien i ha tingut temps per preparar els papers.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte