47.174 quilos de roba

Els càlculs estimats diuen que s’haurien de recollir quatre vegades més, però si més no, la cosa va pel bon camí: a la Seu d’Urgell es recicla el 25% de la roba que es llença. L’any passat, Nougrapats, l’empresa del grup que gestiona Càritas Urgell, va recollir un total de 47.174 quilos de roba dels vuit contenidors emplaçats a la ciutat i rodalies immediates: Montferrer i Pla de Sant Tirs. L’objectiu, recorda el gerent, Daniel Roqué, és que a finals del 2024 tota la roba de rebuig acabi al seu contenidor corresponent. Ho hauran vist els ciutadans, que estan rebent a casa una carta de la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet amb informació sobre com fer-ho, on fer-ho i per què fer-ho. Per esvair dubtes, conviden a unes visites guiades els pròxims dies 11 i 18 per veure de primera mà com es recullen, reciclen i posen a la venda (si estan en condicions) les peces de vestir.
Les empreses d’inserció, recorda Roqué, tenen de cara al 2024 reservada la meitat del mercat de recollida de residu tèxtil. “L’objectiu és que als contenidors arribi el cent per cent de la roba. Incloent-hi l’estripada. Utilitzable o no”, especifica. “Fins ara només s’hi llençava la roba neta i plegada. Ara demanem que es faci igual, però també si tenim uns pantalons trencats, els hi posem també”. A la Seu “ho estem fent una miqueta millor” que a la resta de Catalunya, però l’objectiu és que en aquests dos anys la consciència, i l’acció, millori.
I què se’n fa de tots aquests milers de quilos de tèxtil? “No tot és reutilitzable, però sí podem assegurar que tota la que hi ha a les nostres botigues de segona mà surt d’aquí”. Hi ha tres destins: una part s’envia a una planta a Sant Esteve Sesrovires de l’empresa Roba Amiga. Aquesta part, petita, puntualitza, que està en massa mal estat per ser aprofitada s’incinera, i un altre gruix s’exporta a països del tercer món.
“La situació ideal és que cada cop comprem menys roba de primera mà. Contaminaríem menys en generar noves matèries. L’objectiu és que amb el fil de la roba vella es generi el destinat a noves peces”.
Ara bé, aquesta cultura de la segona mà a la Seu, admet, no qualla ràpid. “A ciutats com Barcelona, com Londres, està súper integrada, però als territoris rurals, de muntanya, costa més”. Millora una mica entre el jovent.
Roba a banda, els mobles: “No sé si tothom al municipi ho sap, però s’ofereix un servei de recollida perquè la gent no vagi a les dues de la matinada a llençar l’estanteria per evitar la multa”.