56 casos nous de violència de gènere i 4 de familiar des de gener a octubre

Els casos intervinguts de violència de gènere detectats pel Servei d’Atenció a les Víctimes de la Violència de Gènere i Domèstica (Savvgd), abans anomenat Equip d’Atenció Integral a la Dona, s’han incrementat en els 10 primers mesos de l’any, i ha provocat un canvi de tendència, ja que en els darrers tres anys tant els casos nous com els permanents que vénen d’altres exercicis però dels quals encara s’està fent un seguiment anaven a menys i durant aquest any s’han incrementat. En números absoluts s’han detectat 56 casos nous de violència de gènere (que vénen a ser el 0,15% de les dones del país), entre els mesos de gener i octubre del 2016, set casos més que en tot el 2015. Pel que fa als casos permanents on el servei fa seguiment en són 82. En total el servei ha atès 138 casos durant els primers deu mesos de l’any. Finalment, durant el 2016 el Savvgd atén també la violència familiar, i s’han tractat quatre casos nous.
La cap d’àrea de polítiques d’igualtat, Mireia Porras, va explicar com a raons d’aquest increment de casos detectats, la creació de grups de treball i també la creació de protocols d’actuació alguns ja validats com el de la policia. “Amb la creació de més protocols i més formacions, més detecció hi haurà i més casos es donaran”, va explicar Porras. 
Pel que fa als casos de violència domèstica i familiar són els que es donen en l’àmbit familiar i s’exclouen els que es donen entre la parella, que serien els de violència de gènere. Entre els quatre tractats hi ha el cas de violència d’una filla cap a la mare i d’un padrastre cap a la fillastra. 
Quant als casos de violència de gènere, no hi ha un perfil determinat de dona víctima per nacionalitat o classes social, ja que és una xacra social que ataca en totes les condicions. El que sí que es detecta és que la majoria són dones separades o en tràmits de separació. El 45% de les dones són entre edats que van dels 29 als 39 anys, tot i que cal remarcar que el servei també ha atès dues menors de 17 anys per violència de gènere.  Segons Porras aquests casos són derivats a l’àrea de la infància i adolescència. Durant l’any passat també van ser dues les menors ateses per aquesta causa. Més de la meitat dels casos, el 52% no denuncia davant la policia el maltractament rebut. 
Quant a tipus de maltractaments, el 100% dels casos són psicològics, el 70% econòmics, el 65% físics, i el 30% sexuals, tot i que Porras va remarcar que aquest últim és més difícil de denunciar i intueixen que n’hi ha més casos que els detectats. 
Pel que fa a prestacions aquest any s’han atorgat 97 ajuts econòmics, xifrats en gairebé 136.000 euros, per cobrir necessitats bàsiques, activitats extraescolars o guarderia, per cobertura sanitària o atenció psicològica als menors. I és que 160 menors d’edats són fills de parelles que han patit violència domèstica. 
La reestructuració del servei i l’increment de funcions ha comportat la incorporació d’un psicòleg més a l’equip que atén menors. 
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va destacar ahir el treball que s’està fent en l’elaboració de protocols per a diferents serveis públics, educatius, sanitaris i socials, però també per associacions com ADA i Stop Violència, per tal de prevenir i atendre els casos. El protocol ja elaborat i validat és l’efectuat amb la Policia, que estableix entre altres novetats l’avís a la família i la víctima del dia de la declaració de l’agressor, “per prevenir represàlies en un moment delicat”, va dir Espot. 
Avui, en el dia internacional contra la violència de gènere, l’associació Stop Violències celebra a partir de les 15.00 hores una festa reivindicativa al Parc Central de la capital. I a les 20.30 hores l’espectacle teatral Llibertat és decidir, entre altres actes. 

Mireia Porras: “Sempre hi ha hagut violència familiar però amb la llei del 2015 se’n comença a parlar”

Quan acut una dona al vostre servei, ¿és una persona que ja fa temps que és víctima?
Hi ha una casuística molt diferent. Hi ha dones que pateixen la primera agressió física i al moment detecten que és violència de genère i vénen per iniciativa seva i d’altres a qui els costa més i es fa una derivació des d’altres equips. Aquest any hem detectat que vénen més per pròpia iniciativa, cosa que és molt important ja que indica que el servei és un referent a Andorra i és conegut. També que el servei  d’atenció a les persones i les famílies és el canal d’entrada que més s’ha donat i això indica que hi ha un treball dels diferents professionals sobre el tema. 

Tot i que s’ha millorat en el tema recursos, la petita mida del país ¿encara és un impediment per denunciar?
Sí, ser petit té coses bones i coses dolentes. Per això és tan important treballar amb les associacions, perquè potser hi ha dones que sí que tenen clar de venir a un servei del Govern, i altres que se senten més còmodes anant a una associació. Sigui el que sigui, la idea és fer protocols perquè cap dona que pateixi violència de gènere acabi venint i es pugui fer una intervenció amb ella. 

Pel que fa a la violència domèstica i familiar, com que és el primer any que s’atén s’han donat només 4 casos. ¿S’haurà de donar més difusió al servei?
Sí, haurem de donar-hi difusió. Aquest any el que hem fet és treballar de com volem fer la intervenció en violència domèstica i familiar i la seva atenció. Ara la idea és donar difusió. 

Perquè violència domèstica és...
També es diu violència intrafamiliar o que es dóna entre els membres d’una mateixa família. 

No es tenen dades per fer una comparació, ¿però sabeu si és una violència molt present?
Nosaltres pensem que sempre hi ha hagut aquesta violència, però el tema és que ara se’n comença a parlar i des de la llei del 2015 per a l’eradicació de la violència de gènere i domèstica hem pogut veure com està la situació i definir els plans d’actuació, ja que abans no teníem cap llei. 

La mitjana del temps d’un seguiment d’una víctima de violència de gènere és de dos o tres anys. Després d’aquest termini ¿es pot dir que està “curada” totalment? 
A l’equip hem vist de tot. Hi ha dones que tarden més i d’altres menys. La mitjana són tres anys. És una bona ajuda venir al servei perquè la idea és que sigui conscient del que ha viscut i no torni a enganxar-se a una altra relació amb violència. Si no fa el treball emocional i educatiu, pot tornar-hi a caure. I també és molt important l’atenció al menor que ara fem.