Diari digital d'Andorra Bondia

“Actualment no obriria el mòdul de menors ja que no hi ha prou garanties”


Escrit per: 
Marià Miño


El president de l’Associació de Personal i Agents Penitenciaris d’Andorra (Apapa), Jordi Fius, torna a la junta del sindicat amb vocació de consens i amb l’objectiu de desplegar la llei del cos.

Acompanyat dels components de la junta Noemí Pedrico i August Corrales, el nou president desaconsella l’obertura del mòdul de menors ja que considera que no hi ha personal suficient ni adequat i avisa de les mancances al departament de reinserció laboral.

El nomenament de la nova junta ha arribat després que es convoquessin unes eleccions anticipades. ¿Quines raons van precipitar els comicis?
Inicialment s’anaven a presentar eleccions a principis del 2010, de manera que faltaven dos mesos per acabar el mandat. Arran d’una assemblea extraordinària, l’antiga junta va presentar una modificació dels estatuts per inscriure’s com a sindicat. Va haver-hi unes discussions per una part que estava descontenta per unes despeses per qüestions jurídiques i arran d’això es va decidir anticipar les eleccions. Una sèrie d’associats consideraven que les despeses no eren apropiades i que les coses es podien fer d’una altra manera.

 

¿I quina és la posició de la junta que presideix sobre la inscripció com a sindicat?
La creació del sindicat nou és al nostre programa i a partir d’aquí analitzarem si es pot continuar amb les primeres indagacions de l’anterior junta o si hem de canviar d’estratègia, si no són viables.

 

De fet, es va parlar de la possibilitat que hi hagués una ruptura dins el sindicat.
Hi havia un petit corrent, que encara hi és, que volia crear un segon sindicat, exclusivament d’agents de segona, sense que hi entrés el personal tècnic ni els comandaments. Nosaltres vam parlar amb ells. Quan ens vam presentar vam demanar-los que s’esperessin per evitar aquesta divisió. Van acceptar esperar-se i veure com anaven les coses.

Després dels comicis va comentar la voluntat de cercar el consens dins del sindicat. ¿Com pensen fer-ho?
Volem que tothom sigui representat per la nostra candidatura, que sigui de tots. La primera votació va ser força dividida, amb 29 vots per 22. Hi havia una divisió important i el que volem és que aquests 22 votants se sentin representats per nosaltres.

En l’assemblea general convocada per ratificar els resultats, la candidatura que presideix va obtenir 37 vots a favor, vuit més que en els comicis.
És important aquesta votació perquè va refermar la gent que estava d’acord amb els resultats que hi havia hagut i ha demostrat que aquest malestar inicial d’algun membre de l’altra candidatura no és representatiu. S’ha acceptat el resultat inicial i ja està.

Després de les eleccions, la segona llista va impugnar els resultats. ¿Creu que la impugnació era justificada?
Justificada en certa manera, però no ho era gaire perquè entrava més en una qüestió personal de dues persones que no pas de tota la candidatura contrària. Volem veure-ho com una cosa passada. Posteriorment l’assemblea va ratificar el resultat i va quedar demostrat que la impugnació no tenia gaires motius.

¿Es consideren una candidatura continuista?
No. Bé, continuarem la feina pendent que hagi quedat sempre que ho creguem oportú. Tot i així, jo sóc l’únic que hi he estat com a membre electe, la resta són nous i porten idees innovadores i interessants.

¿Quines són les principals novetats que volen introduir al cos especial?
L’objectiu més important és el desenvolupament de la llei del cos. S’ha de reglamentar de cap a peus i, com a mínim, durant aquest mandat volem arribar almenys al 50 per cent. Fins ara només hi havia el reglament disciplinari dels interns, que seria més de la llei penitenciària, i també hi ha un primer esbós de la carrera professional. És l’únic que hi ha, tenint en compte que la llei és del març del 2007. Ara hi ha molts hàbits que et poden sancionar sense saber per què.

Un dels temes que es va començar a introduir la passada legislatura va ser la reinserció laboral. ¿Què s’ha fet en aquest àmbit i cap a on ha d’anar?
Hi ha un sotsoficial que s’encarrega d’aquest departament, però li falten mitjans. Li falta personal i espai per desenvolupar tallers. La reinserció laboral es pot desenvolupar amb una sèrie de garanties, però hi ha mancances importants. El problema és que la decisió tampoc s’ha desenvolupat. Hi ha una persona que ha començat de zero, sense que hi hagués res estructurat ni cap llei, i ho ha hagut de crear tot. Tot i així, s’està fent una bona feina. Per exemple, en el sistema de treball a la presó, es porta un bon control i es va adjudicant les feines en funció del comportament. A més, hi ha un comitè que de la llista de possibles candidats en tria el més adequat.
D’altra banda, cal fer una reflexió sobre la reinserció, ja que el 80% dels presos són de fora, així que cal plantejar-se si realment val la pena invertir capital i esforços per a aquesta gent, que sortirà i se n’anirà. A més, a Espanya, per exemple, la reinserció està entre un 10 i un 15%. Després, els que surten en semillibertat, quan tornen a la nit tornen molt malament. I creiem que la reinserció és necessària, però cal introduir més recursos.

¿Creu que les mancances són només de recursos?
Hi ha mancances en els recursos i també en el marc legal. A més de desenvolupar la llei, caldria mirar amb la Batllia o veure si val la pena modificar la llei per donar-nos potestats o el control d’aquestes persones quan estan fora de la presó en semillibertat, perquè quan l’intern surt del centre nosaltres el deixem a la porta i ja no tenim autoritat. En el moment que surten, és la policia qui s’encarrega de controlar-los.

I pel que fa a personal, ¿què faria falta per poder desplegar la reinserció laboral?
Des del meu punt de vista, un mòdul com aquest requeriria com a mínim un parell de persones més, perquè hi hagués un treballador que fes la feina de burocràcia i de contacte amb les empreses de fora i dos més que gestionessin les qüestions de l’interior.

L’increment de la plantilla va ser una de les principals reivindicacions de la junta anterior. ¿Quina és la seva posició sobre aquest punt?
La qüestió continua igual, però sabem que si continuem amb aquesta reivindicació directa no obtindrem resposta, especialment amb la política actual del Govern, que ja ens ha dit que ens posarà una persona. Llavors ens centrarem en demandes de millora de les condicions laborals que ens puguin garantir el dia a dia amb més seguretat.

¿I l’obertura del centre de menors, fins a quin punt serà factible amb la plantilla actual?
Tot i que tenim menors a la presó, actualment jo no obriria el mòdul, ja que no hi ha prou garanties i ens interessa que el centre de menors obri amb cara i ulls. Si no em garantissin un psicòleg, un educador, un assistent social i un mestre, jo no obriria. Ja no demanem agents, però almenys creiem que hi hauria d’haver gent que realment tingués les eines perquè l’intern canviés la seva conducta. En el moment en què es decideix obrir un centre de menors, ha de ser amb uns tècnics que donin unes garanties.

¿I coneixen la posició del Govern sobre el mòdul de menors? ¿Hi han mantingut algun contacte?
El primer que farem és reunir-nos amb la junta sortint perquè ens doni totes les qüestions pendents que els han quedat i després portem una sèrie d’idees, que confrontarem. De moment, ens fixarem molt en la reglamentació de la llei, volem buscar assegurances per al cos especial, mirar de desenvolupar les promocions internes i la motivació del personal.

Un dels canvis que es va introduir en l’anterior mandat va ser l’horari de dotze hores. ¿El personal n’està satisfet? ¿Hi ha hagut queixes? De queixes no n’hi ha. Com a molt, alguna de puntual. De fet, al principi hi havia unes dotze persones que feien vuit hores i ara mateix només en queden sis. La gent, en general, s’ha canviat a les dotze hores perquè ha vist que és més fàcil conciliar la vida laboral i la familiar.

¿I ha servit per suplir una part de les mancances de personal?
Ha servit fins a cert punt, perquè hi ha dies que encara som molt pocs, sobretot si hi ha alguna baixa pel mig i gent de vacances. Tot i així, els mínims es cobreixen amb certa regularitat. Però parlem de mínims, no de màxims.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte