Adéu agraït a Benet XVI

Va estar a la plaça de Sant Pere del Vaticà quan el van elegir Papa, el 2005, llavors estudiava la llicenciatura a Roma, i també el passat dia 5 en el comiat de les seves despulles, acompanyant el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, que hi va assistir com a arquebisbe d’Urgell, no com a cap d’Estat, ja que en ser l’enterrament d’un papa emèrit només hi havia representació oficial dels Estats italià i alemany. Mossèn Toni Elvira, vicari episcopal de pastoral del Bisbat, explica en primera persona com van arribar els tres a Roma, també hi va viatjar el vicari general del Bisbat, Ignasi Navarri, dimarts al vespre per poder anar l’endemà de bon matí a la capella ardent del Papa emèrit Benet XVI, instal·lada a l’interior de la basílica de Sant Pere, per tenir uns “moments íntims” de pregària a la zona habilitada per als bisbes. L’arquebisbe hi va voler anar com a mostra d’agraïment per tot el que Benet XVI havia fet per Andorra, puntualitza. Però és que Elvira havia tingut l’oportunitat de saludar-lo personalment quan els bisbes de la Tarraconense van anar de visita ad limina. I tot i que van ser “uns pocs minuts”, remarca que el va trobar “molt senzill i humil” i sobretot “molt proper”, encara que era un gran professor i teòleg, remarca. Amb què es quedaria del seu magisteri? Mn. Elvira no s’ho pensa massa i cita la seva primera encíclica, Déu és amor.

De la missa exequial, destaca l’homilia que tot i que alguns esperaven més llarga i expansiva pel que fa a lloar la personalitat de l’emèrit, Mn. Elvira fa notar precisament que Francesc la va fer curta així com ho recomana als sacerdots. I no era llavors el moment de fer un panegíric, i, a més, aquesta no era la voluntat de Benet XVI, que va demanar un comiat senzill i sobri. Serà recordat Benet XVI com el Papa de la renúncia?, li demanem encara. I és clar! Una iniciativa que qualifica d’una “gran responsabilitat i llibertat”. En la seva opinió va viure “amb discreció” com a Papa emèrit i de manera cordial amb Francesc. De tota manera, aquesta setmana veuen la llum les memòries del seu secretari, que el coneixia bé, recorda. Caldrà veure quina figura n’emergeix llavors.