Diari digital d'Andorra Bondia
En aquest estat estava la casa que van ‘okupar’ durant tres mesos, sense aigua corrent ni llum.
En aquest estat estava la casa que van ‘okupar’ durant tres mesos, sense aigua corrent ni llum.

Adeu a "la cova del terror"


Escrit per: 
A. D. / Foto: BonDia

“Bon dia, agraïts de tenir un pis, per fi!!” L’Òscar i la Viviana es van passar  21 dies dormint al terra del caixer d’un banc. “Ni us imagineu què és això i que a sobre hi hagi malparits que t’amenacen que et calaran foc si no marxes”. Després van entrar en un edifici en condicions miserables del carrer de les Eres, on van malviure en condicions infrahumanes durant uns mesos, fins que l’Ajuntament, “que al principi només ens oferia un bitllet per marxar de la Seu”, els va instal·lar en una habitació d’hotel, amb esmorzar i sopar. “Dinar no en teníem. Ens espavilàvem guardant-nos l’esmorzar.” Pel pas endavant agraeixen la intervenció del regidor de Compromís, Òscar Ordeig. Dos mesos després, al novembre, va aparèixer el pis, amb un lloguer mínim que puguin pagar. Amb un sostre sobre el cap i a recer de les rates i altres animalons que els terroritzaven al que recorden com a “la cova del terror”, els problemes han disminuït, però no acabat. “Avui hem trucat a serveis socials per demandar aliments. Resposta: fins al dia 3 no toca”, explicava l’Òscar per les xarxes socials dilluns passat, que es preguntava, “i fins al dia 3 què mengem?, pedres o l’herba del camp?”
 A l’Òscar i la Viviana els ajuts els van arribant, però se senten ofegats en l’entrellat burocràtic. “Vaig demanar l’ingrés mínim vital i me l’han denegat. Per què? Els papers van sortir com van sortir: no sabeu la de nits que m’he quedat despert mirant-me els papers per entendre’ls”, es plany. Confiava en l’ajut dels serveis socials municipals per ajudar-lo amb els tràmits, però se’l van espolsar, diu. Ara ensopega amb els terminis marcats per a la distribució d’aliments, un parell de cops per setmana. “Només em diuen que és el que hi ha perquè hi ha moltes famílies que ho necessiten.” Sort, coincideixen, de la gent que “sabem com ho passen a casa seva però igualment ens porten menjar”.
 La Viviana va treballar durant tretze anys a una benzinera a Andorra, abans de traslladar-se a Estamariu per incorporar-se al mateix hotel que l’Òscar. L’hotel va tancar i ells es van quedar al carrer. L’atur? “Però mínim, perquè ens tenien contractats per quatre hores al dia... quan en fèiem divuit”. Mínim i tot, tampoc no els ha arribat encara: també s’ha encallat en l’entrellat burocràtic. Compten començar a percebre el que els correspondria a partir d’aquest mes. Però serà una quantitat minsa.
Per sort, han quedat enrere les nits terroritzats pel soroll de les rates i el fred intens. “Sort que la gent ens va regalar mantes, igual que alguna amiga ens deixava dutxar-nos o cuinar a casa seva. Però és clar, al final se’n cansaven”, recorda la Viviana.  “Ara hi torna a haver okupes, els compadeixo”, diu l’Òscar.
El futur immediat? El veuen gris fosc: quines són les opcions de trobar una feina?, es pregunten. “Jo soc filla de la Seu, he crescut aquí. Mai no havia demanat res fins ara. Com      és que em tracten així?”
    

 

 

 

 

adéu
cova
terror
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic