AINA es reformula per salvar com a mínim el 40% de les places

Diu mossèn Ramon que les colònies d’AINA són en una situació com l’actual més necessàries que mai, que moltes famílies es trobaran que hauran de treballar aquest estiu tant el pare com la mare i no sabran on portar els fills, i que els adolescents necessiten després de mesos de confinament la vàlvula d’escapament que els ofereix AINA amb el seu còctel de valors i natura. Per això porta setmanes donant voltes a un format inèdit que aquesta setmana passarà l’examen oficial. Mossèn Ramon vol explicar-los els plans d’AINA al cap de Govern i al ministre de Salut, aprofitant la visita prevista als comuns per tractar els Esports d’estiu. Una altra qüestió delicada, però aquesta és una altra història.

Bàsicament, AINA ha aplicat a les colònies canillenques els protocols aprovats per als escoltes catalans: retallada dràstica de l’aforament per mantenir un cert distanciament, i prohibició dels viatges en autobús. La conseqüència directa és que la capacitat d’AINA es veurà reduïda a 300 nens, aproximadament. Un primer i greu problema perquè les preinscripcions s’han enfilat fins a les 750. Mossèn Ramon ha decidit aplicar per primera vegada un criteri territorial: tindran prioritat els nens del país, i en quedaran exclosos els que vinguin de fora, fins i tot de la Seu, que conformaven altres anys un percentatge considerable. Mossèn Ramon havia redactat un pla de xoc consistent a separar els nens en grups de deu, que s’anirien tornant en les activitats programades i evitar al màxim possible el contacte entre els grups. La proposta no va superar el sedàs dels monitors i al final no hi haurà segregació: els petits, una seixantena entre els 7 i els 11 anys, faran junts activitats i tallers, dinaran junts però en un menjador adaptat per evitar aglomeracions –l’aforament habitual frega el centenar de cadires– i dormiran a la casa, en habitacions de tres places en lloc de les sis habituals. La trentena de nois i noies entre els 12 i els 14 dinaran al menjador del personal, aquesta serà una de les diferències respecte a d’altres anys. Tampoc no podran parar taula ni rentar els plats, i les excursions quedaran limitades a les que es puguin fer a peu des d’AINA, “tot i que limitades no és la paraula adequada perquè si una cosa tenim a Canillo en abundància són espais magnífics”, diu mossèn Ramon.
La seva preocupació és ara salvar els grups de 7 a 14 anys, que espera resoldre aquesta setmana, i posar-se immediatament després amb els campaments més grans. Aquí vindrà un altre problema: mossèn Ramon pretenia aixecar-hi un petit refugi en un terreny a Mereig que li permutava el Comú a canvi de l’hort de la rectoria, on la corporació pretenia construir un aparcament i un pati per a les escoles. L’operació no va obtenir el vistiplau reglamentari del bisbat i el resultat és que AINA no disposa d’unes instal·lacions que en la conjuntura actual serien especialment adequades.
Caldrà veure si les autoritats sanitàries autoritzen els campaments dels més grans. Mossèn Ramon és naturalment optimista –“No llançarem la tovallola precisament ara, que és quan més gent ens necessita”– i diu que ho lluitarà fins al final. Per això li ha buscat en aquesta edició un lema ben oportú –Muntanya, l’alliberament. Ho comprovarem el 21 de juliol, quan arrenca el primer torn de les colònies més incertes que es recorden a AINA.