“Algun client va plorar per l’incendi”

La bateria de liti d’una joguina teledirigida, que va explotar, sembla ser la causa de l’incendi que a mitjans de maig es va declarar en un dels locals de Basar Valira, establiment veterà del carrer escaldenc de les Escoles. Sortosament, igual que va entrar en combustió espontàniament, també es va apagar per si sola i els danys van ser grans però podrien haver estat molt pitjors. És la reflexió de Joan Villasevil, tercera generació al capdavant del negoci, i que encara fa un parell de setmanes que va rebre l’informe definitiu sobre les causes del desastre. “Però vam quedar molt afectats pel fum i en un dels locals es va perdre tot”, recapitula, just quan reobre portes després de dos mesos: parcialment de moment, però calcula que a principis del mes vinent ja estaran al cent per cent. 

El fum, “molt enganxós”, i l’actuació mateixa dels bombers, van causar la major part dels danys. “Econòmicament ni ho hem acabat d’avaluar amb l’asseguradora, que, si m’ho permets dir, s’ha portat molt bé amb nosaltres.” La major part de les peces perdudes són cotxes de col·lecció. Per fortuna, es congratula el propietari, es van salvar quasi totes les “petites joies”, com ara algun Bugatti artesanal del qual existeixen molt poques unitats al món. Són peces que poden enfilar-se fins als quatre o cinc mil euros en casos excepcionals com aquest. Per fortuna, les vitrines, que sí que van quedar inservibles, van parar el cop i el fum fatal no va arribar a la maqueta. I sort que el foc es va extingir amb relativa rapidesa, perquè justament a la planta on es va iniciar, i que avui encara continua tancada, és on hi ha productes com ara dissolvents o pintures, molt inflamables. 

El Basar Valira porta en funcionament 55 anys. Lluís Villasevil, tarragoní trasplantat a Andorra i gran aficionats als trens (els de debò i els de joguina) que va emprendre un negoci quasi visionari en aquells temps: de botigues similars pràcticament no existien en les proximitats i molta part del gènere procedia d’Alemanya. Amb el temps, la botiga original, on avui hi ha la Llibreria Francesa, va anar estenent els tentacles, obrint nous locals monogràfics. 

En aquestes cinc dècades i escaig s’han fet amb una clientela fidel en molts casos i que en un vuitanta per cent procedeix d’Espanya i França. Avui enfronten el repte digital, és clar, i es prenen l’ensurt del maig com una oportunitat per modernitzar i reorganitzar les cinc botigues, tot explica la tercera generació que atén una clientela formada per “nens de més de quaranta anys” en molts casos. Parlant de nens, la societat ha canviat considerablement, confirma Villasevil, pel que fa als jocs infantils: “Abans les joguines arribaven fins als quinze anys tranquil·lament, érem tots com més innocents i jugàvem amb Playmobil fins bastant tard”. Ara, en canvi, a partir dels dotze és un públic perdut per a les fórmules més tradicionals i guanyat per tablets i altres artefactes digitals. “La infantesa en certa manera s’ha escurçat”, reflexiona. 

Després d’aquestes setmanes de treballs i de treballar “a mig gas, mai no hem estat del tot tancats”, es posen les piles per tornar a la càrrega. “Amb la grata sorpresa que ens van donar molts clients i aficionats, que des del minut zero van estar aquí oferint-nos ajuda de tot tipus”. Alguns, els de molta confiança, els van donar un cop de mà per netejar. “Hi van arribar alguns que ploraven fins i tot... i més que nosaltres”. Perquè, tornant a la durada de la infantesa, per a alguns la il·lusió de les joguines s’allarga molt en el temps: “Tenim alguns clients de noranta anys que fan l’impossible encara per passar-s’hi.”