Andorra “conté” l’obesitat, tot i que augmenta lleugerament en les dones

“Andorra està millor en xifres d’obesitat que altres països de la Unió Europea, ha contingut l’obesitat, i aquest és un tema molt positiu”, va remarcar el doctor Lluís Serra, que ha dirigit la segona enquesta nutricional d’Andorra que es va presentar ahir. Les causes d’aquesta tendència a l’estabilització de l’obesitat són dues: el control de les racions alimentàries pel que fa a les quantitats i ha millorat una mica l’activitat física en el lleure. De tota manera, entrant al detall, cal destacar que l’obesitat augmenta lleugerament en les dones més joves (de 15 a 24 anys) i les més grans (de 64 a 75 anys), ara és d’un 13,9%, mentre que fa 15 anys era d’11,2; i disminueix en els homes, ara és d’un 12,2% (enfront el 14,2% del 2005) els últims 15 anys. Així, comparat amb Espanya, el Principat està 5 punts per sota, i amb França, entre 2 i 3 punts per sota.
L’estudi es basa en una mostra representativa de la població censada d’Andorra, mil persones de 12 a 75 anys, que es va realitzar entre l’1 de juny de 2017 i el 23 d’abril de 2018, i que dona continuïtat als primers estudis que es van dur a terme a Andorra en relació als hàbits de consum d’aliments i estils els anys 1991 i 2005. El valor afegit d’aquesta segona enquesta és que permet avaluar les tendències d’aquests hàbits de la població del Principat. Segons el secretari d’Estat de Salut, Joan León, “els resultats de l’enquesta serviran per redefinir i potenciar les polítiques de salut i de prevenció de malalties cròniques més prevalents”.
El producte estrella de les llars andorranes és l’oli d’oliva, donat que el 99% de la població usa l’oli d’oliva per amanir, el 95% per guisar (només un 5% fan servir el de girasol) i el 75% per fregir (un 24%, el de girasol). Andorra és el país del món, va assenyalar el doctor, on més s’utilitza l’oli d’oliva. En comparació amb l’estudi del 2005, s’observen consums inferiors de tots els grups d’aliments, únicament augmenten els ous i les carns blanques. Hi ha disminucions importants de verdura, fruita,  llet, i derivats làctics. El consum de verdures i sobretot de fruites és baix, destacant sobretot el baix consum en el grup d’edat més jove (12-24 anys), en el que únicament un 9,2% compleix la recomanació de cinc racions al dia. El consum de pa en general també disminueix, en relació al 2005, així com el de greixos, proteïnes i hidrats de carboni. La població d’Andorra coneix els aliments que constitueixen la dieta mediterrània si bé disminueix lleugerament al 45% la població que diu que la segueix.
Els pesticides, la salmonel·losi, les dioxines i l’excessiu consum de sucres, greixos i colesterol, i sal, són els riscos alimentaris considerats més importants. 
Pel que fa als àpats, l’esmorzar de la població d’Andorra millora. Així augmenta el percentatge de gent que esmorza, superant el 90%. La composició típica del dinar passa a ser de plat únic i postres (39%) o bé plat únic (27%), mentre que un 25% manté la composició tradicional de dos plat i postres. El sopar típic es composa també majoritàriament de plat únic i postres o sols plat únic. Quant a l’activitat física en el lleure, el 35% dels homes i el 50% de les dones són sedentàries.