Diari digital d'Andorra Bondia

“A Andorra hi ha espai per a una televisió privada, i crec que faria falta”


Escrit per: 
M.M.


El director de ‘La Vanguardia’, José Antich, analitza l’estat dels mitjans de comunicació al món en l’actual moment de crisi i fa una pinzellada del Principat, on considera que hi hauria d’haver alternatives a la televisió pública.

 Malgrat la proliferació dels diaris digitals i d’altres plataformes alternatives a la premsa escrita, Antich preveu un bon futur per als diaris, sempre que s’adaptin per oferir més opinió, anàlisi i cròniques amb valor afegit.

¿Quina afectació té la crisi econòmica en els mitjans de comunicació?
La crisi afecta tots els sectors, i en els mitjans de comunicació l’estan patint sobretot els audiovisuals i la premsa, mentre que la ràdio és la que més està aguantant. Això fa que moltes vegades ens plantegem quin futur té la premsa. Jo crec que els diaris tenen llarga vida. No s’estan acabant, però sí que és veritat que estan en un procés de reconversió.
De la mateixa manera que hi ha fàbriques que desapareixen, també hi haurà diaris que desapareixeran, perquè els ingressos que reben els diaris es basen, sobretot, en la publicitat, i des de l’any 2007 les caigudes han estat i continuen sent molt importants. Si la crisi publicitària és curta, no tindrà més efectes, però si no és així diaris que semblava que tenien recorregut passaran per problemes, i algun pot desaparèixer.

De moment, ja s’ha produït alguns ajustos en els diaris.
Sí. Fins ara el que hem fet és mirar de reduir costos, sigui per la via dels plans d’acomiadaments o amb baixes voluntàries.

¿Han fet previsions de cara als anys vinents?
Jo crec que el 2010, des del punt de vista publicitari, serà molt similar a aquest any. És possible que hi hagi una mica de reculada en el primer semestre, però en el segon potser ja s’estabilitzarà. Si és veritat que Espanya té una recuperació lenta, això afectarà també els mitjans de comunicació, i si França i Alemanya poden tirar endavant és probable que la situació millori. En tot cas, crec que el final de tot això és molt a prop.

¿Cap a on van els mitjans de comunicació, en general, i la premsa escrita en concret?
La televisió està anant sobretot cap a l’entreteniment, la ràdio va cap a la informació i la premsa cap a l’anàlisi. Crec que els diaris que siguin capaços d’entendre que la demanda del lector passa sobretot per l’anàlisi, l’opinió o els enviats especials, s’ho ficaran a la butxaca, a diferència dels que només estiguin basats en la informació, ja que en aquests moments hi ha moltes plataformes d’informació gratuïtes perquè la gent pagui per tenir aquest producte.

Precisament, la proliferació de plataformes i diaris digitals ha obert un cert debat sobre el futur de la premsa escrita en format paper. ¿Fins a quin punt Internet pot perjudicar aquest format? ¿Creu que en un futur més o menys llunyà podríem arribar a parlar de la fi dels diaris tal com els coneixem actualment?
Jo crec que el paper té una mala salut de ferro. No veig la desaparició del paper en un termini raonable, almenys fins d’aquí 25 anys. Més enllà és difícil de fer prediccions. Ara bé, que els diaris seran diferents de com els hem conegut és molt possible.
De fet, això tampoc no és estrany. Els diaris, tal com els coneixem ara, no tenen res a veure amb els del 1970, ni els del 1970 tenien res a veure amb els del 1930. Jo crec, com he dit abans, que els diaris que siguin capaços de ser un espai d’opinió, d’anàlisi, de reflexió, de cròniques potents amb enviats especials..., és a dir, els diaris que siguin capaços de fer un periodisme diferent del de la ràdio o la televisió, tindran fortalesa.

És a dir, cal diferenciar-se de mitjans, també, com Internet.
Molt probablement, les marques periodístiques clàssiques tindran dues plataformes, una en paper i l’altra digital. La digital donarà les notícies i la informació, i tota la resta estarà en paper. 

¿Pot fer una anàlisi de l’estat actual del periodisme al Principat d’Andorra?
No en tinc una opinió aprofundida, però crec, per exemple, que la informació que van donar la premsa i la televisió andorranes  sobre l’accident del túnel dels Dos Valires va ser la correcta. Ara bé, el que més veig d’Andorra és la seva televisió, i trobo que també és correcta.

S’ha parlat més d’una vegada de la possibilitat de crear una televisió privada. ¿Creu que seria una bona opció per millorar l’estat de salut de l’audiovisual andorrà?
Crec que, en aquests moments, a Andorra hi ha espai per a una televisió privada, sigui mitjançant un canal espanyol amb desconnexions aquí o a través d’una societat amb empresaris andorrans. Crec que seria necessari. Les televisions públiques tenen un cert sentit com a servei, però l’entreteniment l’han de fer els privats.

Número de vots: 14
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic