Andorra té 55 xarxes d’aigua, que es nodreixen de 159 captacions

Avui hi ha censades i registrades al país 55 xarxes de subministrament públic d’aigua potable, que s’alimenten d’un total de 159 captacions distribuïdes arreu del territori. La majoria procedeixen de fonts naturals però també d’alguns cursos d’aigua superficials, com rius, llacs i torrents, i en menor mesura d’aigües subterrànies. D’aquestes, 47 estan sotmeses al compliment de la normativa que regula les condicions d’abastament d’aigua destinada a consum humà. Quant a les vuit restants, estan censades però no s’han d’autoritzar, ja que es tracta de xarxes veïnals que abasten nuclis de menys de deu habitatges unifamiliars, tal com recull la normativa. 
En tot cas, si a la zona hi hagués algun establiment (com ara un hotel o una casa de colònies) caldria aplicar el reglament. A més, davant qualsevol sospita que aquestes xarxes provoquessin algun problema de salut pública, el Govern hi podria intervenir. Tot i així, la normativa obliga a fer un mínim de controls sobre la qualitat sanitària un cop l’any. Des de l’executiu es va posar en relleu que a l’hora de fer la regulació de les xarxes d’aigua es va tenir en compte la idiosincràsia nacional, les qüestions històriques, l’orografia i com s’havia fet el desenvolupament urbanístic, entre altres aspectes. Les xarxes que no s’han d’autoritzar es troben a tot el territori però principalment a Canillo. 
Cal destacar que les 47 empreses d’abastament censades asseguren el subministrament permanent d’aigua potable al 99,7% de la població resident i visitant, un fet que permet al Govern argumentar que Andorra és un dels països que millor compleix amb un bon proveïment d’aigua sanitària. “És la cadena més bàsica del sistema de salut”, indiquen. Així mateix, l’executiu va assegurar que no hi ha cap xarxa que no estigui registrada i va destacar l’estreta col·laboració amb els comuns perquè la majoria d’empreses són comunals, tot i que també n’hi ha de privades.
Per autoritzar una xarxa d’aigua s’ha de presentar un dossier amb diferents estudis tècnics que defineixin la captació i les seves àrees d’influència, anàlisis de la qualitat de l’aigua en origen i tota la informació dels tractaments que es poden aplicar a l’aigua perquè quan arribi a les llars guardi els criteris de potabilitat de forma permanent. El Govern considera que les captacions estan prou protegides, ja que al punt físic normalment hi ha una barrera. Amb tot, on més controls fa Salut és quan l’aigua arriba a la connexió, perquè és on és més fàcil fer-los i on s’obté més informació. A partir d’aquí es poden detectar les incidències, que poden ser menors o majors, per la qual cosa s’ha de suspendre unes hores el consum.
Tot i que des del Govern s’assenyala que a Andorra hi ha molt poques incidències, les que es produeixen tenen lloc principalment en captacions d’aigües superficials i sobretot arran d’efectes meteorològics. Un exemple és la situació viscuda a Escaldes-Engordany, però al territori hi ha altres zones en què es capta de rius i llacs, com ara Encamp, Sant Julià de Lòria i Canillo.
Des de Salut es remarca que hauríem de confiar més en l’aigua que surt de l’aixeta perquè la qualitat és molt bona i quan es desinfecta es fa amb concentracions molt febles.

Protecció de les captacions massa restrictiva 

Des del ministeri de Salut es considera que, tot i que podria haver-hi recorregut a fer en la legislació que regula la protecció de les captacions, avui la normativa és fins i tot excessivament restrictiva. El fet és que en algunes suposicions aquesta posa problemes en com es pot portar a la pràctica la protecció d’aquestes captacions. Així, s’indica que una cosa és el que s’escriu i l’altra com s’aplica sobre el terreny, i per aquest motiu es remarca que el que cal és buscar solucions pragmàtiques i realistes. Per exemple, si una zona d’influència d’una captació és el riu que travessa una vall, el que no es pot fer és protegir tota la vall perquè no hi pugui anar ni bestiar ni persones, sinó aplicar sistemes dimensionats a aquells riscos que es podrien produir en el medi.