Diari digital d'Andorra Bondia
Pancarta que la plataforma va penjar fa un mes a la zona fronterera del riu Runer.
Pancarta que la plataforma va penjar fa un mes a la zona fronterera del riu Runer.

Andrail aposta pel tren com a alternativa de transport “inclusiu”


Escrit per: 
M. P. A. / Foto: Andrail

La plataforma pel ferrocarril a Andorra, Andrail, fa una decidida aposta pel tren com a transport “inclusiu” en tots els sentits, ja que permet la diversificació i dona opcions que s’utilitzi com millor es consideri. Així ho manifesta el seu portaveu, Sebastià Mijares, per qui el tren, per damunt de tot, és una solució a una necessitat de mobilitat a la qual s’ha de donar resposta, “independentment del model turístic i econòmic que es vulgui plantejar”. Segons fa notar, cada dia hi ha un nombre molt elevat de persones que creuen la frontera en direcció “als nostres pols urbans de referència: Tolosa i Barcelona”. I el ferrocarril, remarca, és un transport força més flexible del que ens podríem pensar.

Al seu parer, plantejar el tren com “una cosa de pobres”, fent referència explícita al turisme de luxe, és tenir una percepció “molt errònia” i “classista”. Mijares es pregunta si és de pobres l’AVE, el TGV o els trens intercity que connecten totes les ciutats d’Europa. En relació amb això, remarca que és un mitjà de transport que pot ser tan confortable i agradable com qualsevol altre, i que és compatible amb qualsevol tipus d’usuari. És més, afegeix, quan es parla de turisme d’alt poder adquisitiu, cal tenir en compte que aquesta mena de turisme viu als barris cèntrics de les grans ciutats. I si es desplaça cap a Andorra i no viu en aquest entorn immediat viatjarà a algun dels seus centres de comunicacions, ja siguin a les estacions ferroviàries o als centres aeroportuaris, de manera que el tren dona accés a tots ells i respon exactament a les seves necessitats de mobilitat de la mateixa manera. 

Mijares insisteix que el tren no és un mitjà de transport excloent. Al contrari, “és inclusiu per a tothom”. D’una banda, perquè és un mitjà de transport “molt agraït, silenciós, còmode i estable”, afirma. A més, “pots passejar-t’hi, tens espai per moure’t i el teu propi seient”. Igualment, assenyala que és inclusiu per a la gent amb mobilitat reduïda, per exemple, i ho és per als que vagin amb mascotes. I encara afegeix que  “no és el mitjà de transport més agressivament estricte amb temes de mides amb l’equipatge”, un avantatge, ressalta, que no passa amb altres mitjans de transport. 

D’altra banda, si es vol transformar Andorra en un país amb capacitat industrial, Mijares creu que el ferrocarril permet desenvolupar una logística que ho faciliti abaratint costos i simplificant aquest aspecte. Si el que es pretén és un model de turisme de més capacitat i més personal, el tren possibilita que puguin arribar més visitants. Ara bé, si la intenció és que el  visitant tingui més poder adquisitiu, el ferrocarril li dona una alternativa a no tenir cotxe i no haver d’anar amb un transport públic “potser més marcat socialment com és l’autobús”. Però les virtuts del tren no s’acaben aquí per al portaveu d’Andrail, ja que afegeix que si la finalitat és que el país transiti cap a una economia de serveis, caldrà tenir una bona comunicació fins als altres punts d’interès de serveis, per exemple de tecnologia al centre de Barcelona, o a Tolosa, on hi ha la indústria aeronàutica. Cal donar “una alternativa de veritat i que tots no hagin de tenir un cotxe particular”, apunta.

Segons Mijares són molts els models de transport i els models econòmics que tenen cabuda disposant d’aquest mitjà de transport, i s’han de reconèixer: “no es tracta només de triar-ne un com a plataforma”. Per a la plataforma Andrail l’important és posar damunt la taula tot el ventall de possibilitats i d’opcions, “més que prescriure’n un per davant d’un altre”.

Amb parades a l’interior?
Tot i que el plantejament que es fa des d’Andrail fa referència al tren pensat com a mitjà de transport que connecti el país cap a l’exterior, “que és la proposta que està ara mateix més desenvolupada i en boca de tothom”, diu Mijares, anuncia que pròximament tenen la  intenció d’entrar més en detall en el món del transport intern, sobretot en la implantació de la solució ferroviària per a la mobilitat interna. Centrant-se doncs en la llarga distància, dins el país creuen que hi hauria d’haver “no més de dues estacions”, una a Sant Julià de Lòria i una altra a les parròquies centrals. 

De tota manera, Mijares vol deixar clar que la mobilitat cap a l’exterior i la interna “són models diferents a dia d’avui” que no plantegen de manera simultània perquè les necessitats d’un tren més pesat de llarg abast són diferents de les d’un tren més lleuger que passi per dins del país. 

Andrail
aposta
tren
alternativa
transport
“inclusiu”

Compartir via

Comentaris: 4

Comentaris

Aquesta seria una bona inversió de diners públics andorrans.
Perquè tan esforç en especificar que "no és de pobres"? i qué si és pels pobres o treballadors? ja no interessa a Andorra? Em semblava que anàven bé amb els arguments de l'ecologia i o el desenclavament, però clar a Andorra país de luxe, no els interessem excepte per anar a pencar i cobrar una merda de sou
Algo tipus tranvia seria genial! Silenciós, gens de consumició com a transport colectiu i elèctric. Perfecte per Andorra!
Seria ideal tenir un tren per al transport internacional i un "metro" per al transport intern. Un somni. Però amb les propostes actuals d'aeroport i d'inversions en telefèrics, etc... no veig jo que cap polític estigui interessat en desenvolupar aquesta alternativa.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte