Andreu Jordi-. “L’esforç de sanejament ha sigut notori els últims anys”

Avui es fa de forma telemàtica la 21a reunió de la Confe-rència de directors iberoamericans de l’aigua (Codia). Sobre la taula, l’accés als recursos hídrics, el sanejament i la biodiversitat, en una nova plasmació de la voluntat de la Secretaria Pro-tempore que exerceix Andorra per incloure la dimensió mediambiental dins dels treballs de la Cimera.

No sembla que en plena tornada a la normalitat post-Covid, la gestió de l’aigua sigui un dels nostres problemes prioritaris.
Fa anys que la gestió de l’aigua ens preocupa. Per això hi ha hagut un pla de sanejament important que Medi Ambient exposarà a la reunió. La situació actual no es pot comparar amb la de fa vint, ni tan sols quinze anys.

Quina relació té l’aigua amb la gestió d’una pandèmia com la del coronavirus?
Ens ha obligat a replantejar tota la qüestió dels anomenats béns comuns, des de l’accés a Internet fins a l’energia, passant per  l’aigua, que s’ha comprovat que han d’estar a l’abast de tothom, que ha de formar part del pacte social.

És sensat, quan tenim 1.700 aturats inscrits al Servei d’ocupació, desviar esforços a qüestions com aquesta?
Dintre de la Secretaria Pro-tempore de la Cimera que exerceix Andorra volem fer passar la consigna –de fet, la convicció– que la recuperació econòmica en la postpandèmia haurà de tenir en compte els paràmetres mediambientals o no podrà ser.

Invertir en medi ambient, i en la gestió de l’aigua, no és ni un luxe ni un capritx.
En absolut. La relació entre les agressions al medi ambient i les pandèmies sembla òbvia: en deu anys n’hem patit tres. I no podem obviar que estem assistint a un inquietant procés de mercantilització de l’aigua. Cal tenir cura que no s’acabi convertint en un bé que es vengui al millor postor perquè seria un drama.

El sanejament dels recursos hídrics és un dels grans eixos de la reunió. La culminació de la separativa d’aigües és una assignatura pendent.
L’esforç de sanejament ha sigut notori els últims anys, i la qualitat de l’aigua i dels rius també ha millorat de forma evident. Som també cap de conca i això implica una responsabilitat vers els nostres veïns.

Quins altres temes s’han de tocar a la trobada virtual d’avui?
El lema de la Cimera era Innovació per al desenvolupament sostenible, i arran de la pandèmia hi hem afegit el subtítol d’Iberoamèrica davant del repte del coronavirus.

Què vol dir, això?
Com utilitzar la innovació per arribar a l’objectiu d’un desenvolupament sostenible –i aquí és on la gestió de l’aigua és essencial– segons estableix l’ONU per a l’horitzó 2030. La pandèmia ha accelerat aquesta, que vam adoptar el 2015 i ja fem tard.

Per concretar: quin és l’objectiu?
Garantir l’accés a l’aigua, erradicar la fam...  i tot el que planteja l’ODS 6. La Conferència de directors comprova l’acompliment d’aquests objectius. És una cooperació d’àmbit regional, molt més qualitativa que si es reuneixen, per exemple, Uruguai i Xile.

Què en sortirà, de la reunió?
Un dels objectius de la nostra Cimera ha sigut posar el medi ambient com a eix transversal de la cooperació iberoamericana. Feia onze anys que no es reunien els ministres de Medi Ambient iberoamericans. Nosaltres l’hem recuperat, i ara estem construint una agenda mediambiental iberoamericana. A l’octubre ja es van reunir les oficines per al canvi climàtic que tots els països tenen, i per al 16 de setembre està programada la reunió ministerial. D’aquestes reunions més tècniques en sortiran uns resultats que després elevarem al nivell polític perquè afinin els seus compromisos en matèria mediambiental.

A quins compromisos es pretén arribar?
Que es posicionin per exemple sobre la urgència de combatre el canvi climàtic, les implicacions de la disminució de la biodiversitat, entre d’altres, els desplaçaments humans que provoca. I a partir d’aquests posicionaments polítics, una bateria d’accions concretes i precises en què el secretariat i els països membres es comprometen a avançar.

Per exemple?
Estem treballant en un pla iberoamericà de solucions per al canvi climàtic, per invertir en la natura com a font de salut i ocupació... Aquests textos multilaterals permeten als països alinear-se en un llenguatge i en una manera de fer, i a partir d’aquí treballar conjuntament en una legislació comuna.

Quina petja deixarà Andorra en aquesta Cimera?
El nostre paper és el de tirar endavant propostes en matèria d’educació, medi ambient, ciència, turisme, cultura... Es tracta de construir una agenda a través del lema, Innovació i desenvolupament sostenible, per proposar accions que facin avançar aquest objectiu.

Com ho veu: la Cimera, serà presencial?
Ara mateix, la decisió no està tancada. Encara podria ser presencial.