Anna Tutzó: “Si a una nena li dius ‘se’t menjarà el llop’, ja sabem de què parlem”

Anna Tutzó és una de les ponents convidades al cicle de xerrades ‘De la coeducació a la igualtat de gènere en l’àmbit laboral’, organitzades pel Govern en el marc dels actes previstos per al Dia de la dona treballadora. Ahir va exposar el projecte educatiu Biblioteca i Gènere. Amb algun punt no exempt de polèmica. 

Vostè em perdonarà, però la primera informació que apareix quan es fa una recerca sobre el seu projecte és que van eliminar ‘La caputxeta vermella’ o ‘La bella dorment’ de la biblioteca d’un col·legi. Dràstic, oi?
No vull polèmiques i ja hi anem, a la primera pregunta. Bé, el que fem nosaltres és un projecte per introduir la igualtat a les escoles. Aquest era un projecte adreçat a primera infància, és a dir, nens de zero a cinc anys, quan els infants encara no tenen capacitat per contextualitzar, de perspectiva històrica, d’anàlisi. 

Aleshores?
El que plantegem és una anàlisi de la biblioteca escolar per aprendre a analitzar amb perspectiva de gènere, veure quins són els continguts que s’admeten a partir dels contes d’una manera absolutament naturalitzada, quan els nens no tenen capacitat de crítica, d’allunyament dels continguts. I fem propostes. Es va decidir retirar una sèrie de contes que eren altament sexistes i estereotipats. Va ser molt malinterpretat i es va generar polèmica.

Entenc el plantejament. Però aquests contes també són part del patrimoni.
Sí, però els contes tradicionals són de tradició oral i van ser fixats per escrit, de manera que van deixar d’adaptar-se a cada context històric i geogràfic a partir del moment que Charles Perrault els va fixar sobre paper. Això va aturar l’evolució natural dels contes. 

Ah! I a sobre després ve Disney, oi?
El que pensem és per què no han de continuar evolucionant i adaptant-se al nostre moment històric. I sí, exacte, Disney fa una aportació molt mediàtica, però per què no se’n poden fer altres? Nosaltres ens trobem en aquest punt, en creure que des de l’educació es pot fer. 

Però arribar a retirar-los, no té un punt de censura?
No, perquè els contes a primària no estan retirats: es treballen, i molt. Perquè aleshores els infants els contextualitzen.

Una mesura tan dràstica no és contraproduent? Vull dir que et porta a reaccionar de manera que quasi s’atansa a Vox.
Jo no puc controlar el que la gent diu o deixa de dir. Jo  la meva feina la faig. No és una feina aïllada, sinó que té el suport de les lleis. Si hi ha gent que té moltes resistències a canviar i educar en igualtat, doncs...

Però un pare que vulgui explicar el conte de ‘La bella dorment’ no vol educar en igualtat?
Estem parlant de zero a cinc anys: si tots els referents van en la mateixa direcció i no ens obrim a la diversitat, el respecte, la no-violència, és difícil que canviem els imaginaris. Així que decidim treure continguts altament estereotipats, altament sexistes.

Què és tan sexista en aquests contes? 
Per exemple, els tres porquets: què els anima  a fer la mare? Marxeu, espavileu, guanyeu-vos les garrofes. Agafem la caputxeta, personatge femení, quin missatge se li dona? Compte, que a fora hi ha perills, se’t poden menjar, has de tornar ràpid. I què has d’anar a fer? no guanyar-te la vida i ser lliure, sinó a cuidar de l’àvia.

Ah! I vindrà un llenyataire musculós a salvar-te.
Evidentment. Són missatges subtils. Com els de violència de gènere que hi ha darrere de tot plegat: quan a una nena li dius vigila que vindrà el llop i se’t pot menjar tots sabem de què estem parlant. Són coses subtils que impregnen la nostra societat. 

Aleshores els reescrivim, els oblidem?
Aquestes històries les hem de conèixer, evidentment, però no tenim per què adaptar els estereotips in sécula seculórum, simplement s’han d’adaptar les històries. Només això. I la meva feina és introduir la perspectiva de gènere en l’educació, a les escoles i a les famílies.