Aposta per la creació d’una àrea econòmica especial Andorra-Pirineus

La necessitat d’establir una àrea econòmica especial Andorra-Pirineus, els 38 anys de cooperació transfronterera entre ambdós territoris i el rol del futur acord d’associació entre el Principat i la Unió Europea han centrat aquest dissabte la major part de la participació andorrana a les 17es Trobades Culturals Pirinenques, que s’han celebrat de manera telemàtica. 

L’arquitecte i urbanista Antoni Pol ha defensat la creació d’aquesta àrea econòmica especial, reconeixent que ja són més de 300 les persones que han signat un manifest expressant aquesta voluntat. Després de fer un recorregut per la història, Pol ha explicat que la complementarietat territorial és bàsica en els àmbits comercial, econòmic i social, i “les relacions d’avui en dia només deixen veure una part de la realitat territorial”.

Davant d’un element important com és la globalització, “és clau que hi hagi una nova massa crítica” en tot el territori i també és necessari “un nou equilibri territorial i uns nous lligams de cohesió en tot l’entorn”. Així, amb la creació d’aquesta àrea econòmica especial, el territori andorrà passaria de 80.000 a 250.000 habitants, tenint en compte les localitats de l’entorn i, aquest fet, a nivell econòmic, “és un repte i un projecte de futur”. Per assolir-ho, Pol ha explicat que s’ha de fer mitjançant “el principi dels vasos comunicants”, així com dotar el Principat de més “múscul econòmic” per tal de fer front a la globalització, i poder triomfar més enllà de les seves fronteres. En aquest sentit, el nou model territorial podria afavorir el fet que Andorra no hagués d’encabir tot el que necessita com a Estat dins del seu territori, com és el cas de polígons industrials o l’aeroport, podent-ho externalitzar i afavorint el “desenvolupament compartit”.

De cara a Europa, s’ha de posar de manifest que els microestats “assumeixin fer-se corresponsables de l’ordenació territorial” del seu voltant. Amb això, “seria una raó suficient perquè la sobirania es preservi i es respectin les identitats” per tal que d’afavorir la cohesió del territori i fer-lo més pròsper. D’aquesta manera, “Andorra també necessita un nou llindar econòmic que només pot assumir en aquest context”, ha indicat Pol, manifestant que cal més recursos perquè “l’entorn pirinenc està en una fase de despoblament i es necessita un nou replantejament per encarar el futur”. Amb tot, la finalitat és, entre altres, millorar i dinamitzar l’economia, assolir la lliure circulació a efectes laborals, el lliure accés a serveis, preservar les identitats territorials i liderar la marca Pirineus per tenir més oportunitats. En aquest sentit, doncs, és clau la negociació de l’acord d’associació.

38 anys de cooperació
Al seu torn, el secretari general de l’Organisme Andorrà de Cooperació Transfronterera, Pere Roquet, ha parlat al voltant dels 38 anys de cooperació transfronterera. En la seva ponència, ha explicat el recorregut històric de la Comunitat de Treball dels Pirineus i Andorra (CTP), que en un primer moment va esdevenir un mecanisme sense “personalitat jurídica”. L’any 2005, Espanya i França van signar un tractat bilateral que va donar la cobertura jurídica necessària per signar convenis de cooperació transfronterera entre administracions, però Andorra no estava inclosa. En un nou període de reprogramació de la CTP, entre el 2007 i el 2013, es va dotar aquest organisme de seguretat jurídica i va optar a “ser una autoritat de gestió d’un programa de la UE”, un dels grans objectius. En paral·lel, aquest nou programa també contemplava per primera vegada el Principat com a territori elegible per a programes de cooperació, però amb limitacions com és no rebre finançament. Així, en tot el recorregut, destaca el programa Poctefa 2014-2020, que ha esdevingut “la consolidació d’Andorra per participar en projectes” de cooperació.

Acord d’associació
Per últim, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha presentat les solucions de cooperació transfronterera relacionades amb l’acord d’associació que es negocia amb la UE juntament amb Mònaco i San Marino. Riba ha posat en relleu els reptes de les zones de muntanya, com són avançar cap a models més resilients i actuant en la lluita contra el canvi climàtic; garantir la salut de les poblacions residents i dels visitants, i la diversificació econòmica, rebaixant la dependència dels sectors tradicionals com el turisme i el comerç, promoure la innovació específica, i connectar l’àrea de muntanya amb àrees de plana. També ha parlat sobre la situació particular d’Andorra, que depèn de la frontera en totes les seves dimensions i esdevé un Estat tercer entre dos Estats membres de la UE, sense accés a la participació en programes de cooperació excepte el Poctefa.

Riba considera que la creació d’una àrea funcional “podria ser una solució a llarg termini per articular la cooperació regional”, que ha sigut eficient en situacions de dificultat i “permet recuperar el concepte d’espai econòmic especial”. També seria positiu aconseguir que aquesta àrea funcional fos sòlida i estable “gràcies a la continuïtat temporal”, la suma d’accions i l’establiment d’un marc jurídic segur.