Arrenca la 22ª edició de la Diada Andorrana a la XLI edició de la Universitat Catalana d’Estiu sota el tema de l’energia a Andorra

La 22ª edició de la Diada Andorrana a l’UCE ha començat puntualment a dos-quarts de deu d’aquest dissabte amb la xerrada a càrrec del vicerector per les relacions de l’UCE amb Andorra, Èric Jover.

El petroli com a recurs estratègic ha estat el primer tema que Jover ha posat sobre la taula, posant de relleu la importància cabdal que assolirà aquest recurs energètic limitat en un futur pròxim, i que podria desembocar en conflictes bèl·lics. Per la seva banda, Joan Marc Miralles, secretari d’Estat de recerca i ensenyament superior del Govern d’Andorra, ha estat l’encarregat d’obrir pròpiament la Diada vaticinant que ens trobem al final del cicle d’utilització dels recursos tradicionals.
Miralles també ha explicat com Andorra històricament ha sabut aprofitar els recursos energètics del territori per cobrir les necessitats del país. Un fet que ha estat motor de creixement però que, paradoxalment, ha convertit el país en importador de gran part de l’energia que consumeix. En aquest sentit, Miralles ha dit que s’està arribant al final del cicle d’utilització dels recursos tradicionals i que el repte serà trobar noves vies energètiques, a la vegada que s’ha mostrat esperançat en que la Diada perfili el camí a seguir.

El rector de la XLI UCE, Jaume Sobrequés, ha aplaudit la iniciativa de la Diada de publicar tots els continguts que es sotmeten a debat, una tasca que Sobrequés a qualificat de fonamental per divulgar la tasca docent de l’UCE.

Pel que fa a les principals ponències d’aquest matí, Alan Ward, enginyer superior en informàtica, ha parlat de la importància econòmica de les rodes d’aigua com a inici del procés d’industrialització. En un altre àmbit, Àngel Rodríguez ha explicat com es pot recuperar l’energia del llamp per generar electricitat i Àlex Fusté, cap de la Unitat de Gestió d’Andbanc, ha comparat la taxa de creixement de la riquesa global amb el consum d’energia i ha manifestat que per generar un 1% de riquesa addicional és necessari augmentar un 1,5% el consum d’energia. Unes dades que han fet qüestionar a Fusté durant quan temps més es podrà mantenir aquest patró, o el que és el mateix, ‘quan de temps viurà la gallina dels ous d’or’.

De la mateixa manera, Fusté ha desmitificat la idea de que els rics consumeixen més energia i ho ha exemplificat comparant el consum d’energia de països com Japó i EUA. Amb un nivell de renda per càpita similar, aquests països tenen un patró de consum ben dispar fet que, segons Fusté, no fa sinó evidenciar que la disparitat de consum entre uns i altres va directament relacionada a l’eficiència o la productivitat de les activitats nacionals o individuals, i no al nivell de riquesa.