Assandca, “decebuda” amb Martínez per fer-se enrere amb la radioteràpia

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha dit la seva en la unitat de radioteràpia que estava projectada iniciar-se aquest mateix any amb dotació pressupostària i concurs públic per a la construcció de l’edifici. Martínez Benazet, amb informes tècnics a la mà, no només ho va exposar als membres de l’executiu sinó també ho ha fet als grups parlamentaris, almenys als de la majoria i també al mateix president de l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca), Josep Saravia. Segons ell, no és rendible ni recomanable la instal·lació d’aquest servei al Principat, entre altres motius perquè no s’amortitzaria econòmicament, quedaria obsolet en poc temps i no hi hauria professionals que volguessin venir pel poc ús que se’n faria. Des d’Assandca s’han mostrat decebuts perquè consideren que el ministre està justificant “per què no fer” una realitat que ja es tenia no només promesa sinó amb partida pressupostària i projecte fet. 
 Segons els va exposar el ministre la tecnologia de la radioteràpia avança molt ràpidament i la inversió que es preveu fer per al Principat costaria molt d’amortitzar tenint en compte la xifra de pacients, que seria d’un centenar, i que es podria doblar amb els pacients de la zona de l’Alt Urgell. Tot i això, suposaria dos hores al dia de radioteràpia. Aquest escàs volum de tractaments no atrauria talent de professionals químics que han de gestionar aquest servei. Per tant no seria una bona inversió ni una millor atenció per al pacient perquè en poc temps la tecnologia instal·lada al Principat podria quedar obsoleta. Aquesta explicació que Martínez Benazet ha fet ara ja l’havia fet tant ell com l’oncòleg de l’hospital en entrevistes públiques i com a experts mèdics. Tot i això, l’anterior ministre Àlvarez Marfany va promoure la instal·lació d’aquest servei que ara potser no es tirarà endavant. Segons el president del grup parlamentari de DA, Carles Ensenyat, el ministre Martínez Benazet té ara “unes xifres més contrastades i un informe més acurat” que l’anterior ministre. Així doncs, els presidents dels tres grups de la majoria, Carles Ensenyat (DA), Ferran Costa (Liberals) i Carles Naudi (Ciutadans Compromesos) van assentir ahir en dir que donaran suport a la retirada del servei de radioteràpia que estava previst que s’iniciés aquest any, si així ho determinen els experts.
Saravia per la seva part va ser crític amb el ministre. No veu justificació en el motiu econòmic i des d’Assandca tenen altres xifres que no té el ministre. De fet consideren que són 150 pacients els que han de viatjar (i no 100) més de sis hores per un tractament de 10 minuts. Qüestionen per què ara només es parla de pacients de la Seu d’Urgell quan la ministra espanyola els va prometre que hi podrien assistir els de la Cerdanya i altres comarques. El ministre els va proposar un accés directe i gratuït al servei de taxis, sense haver de tenir la demanda del metge a la CASS (que ara és necessària) i també més drets per als acompanyants que necessiten aquests pacients. Saravia considera que no és suficient, perquè, entre altres coses suposa que “el pacient no pot treballar aquell dia i mentalment és pitjor per a ell”. 

El Millor tractament
Preguntat sobre el projecte, el cap de Govern, Xavier Espot, es va mostrar contundent en afirmar que “no és cert que no farem la unitat de radioteràpia”. Així va explicar que l’executiu està “calibrant la decisió definitiva” ja que abans d’emprendre qualsevol acció cal aprofundir en els estudis que s’han realitzat fins ara per assegurar no només la viabilitat econòmica sinó sobretot que el tractament del càncer sigui “el millor tractament possible”. Espot va posar en relleu que qualsevol infraestructura que es posi en marxa ha de ser la més avançada i la que tingui una visió més a llarg termini.
És per això que tot i haver fet el concurs d’idees i disposar d’una partida pressupostària per aquest any per al projecte, la seva construcció no s’iniciarà fins que no s’hagi decidit si es farà o no la unitat de radioteràpia. “Ara estem en el moment adequat per fer una reflexió de fons, pausada”, va dir Espot i va remarcar que l’execució de la iniciativa “no dependrà d’un o dos mesos”. El cap de Govern va insistir que qualsevol infraestructura o projecte ha d’estar primer de tot molt reflexionat i que només s’ha de tirar endavant si es té el convenciment que és absolutament  necessari i que és la millor oferta que es pot oferir als pacients de càncer. La unitat de radioteràpia serà una prioritat després de l’estiu, va dir.

DA, Liberals i CC treballen amb FFF la proposta de declaració de l’estat d’emergència climàtica

Els tres grups parlamentaris Demòcrates per Andorra, Liberals i Ciutadans Compromesos s’han sumat a la iniciativa de Fridays For Future Andorra amb una proposta de resolució de reconeixement del canvi i crisi climàtica. Ahir es van reunir els presidents dels tres grups de la majoria i la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, amb els joves impulsors del moviment al Principat i els van presentar l’esborrany del que vol presentar-se de cara a l’octubre com la declaració de reconeixement de la crisi climàtica i declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica. Els joves van mostrar-se satisfets que la seva demanda hagi estat escoltada i esperen que “no només sigui amb paraules en l’aire sinó amb accions i propostes concretes”, va dir Mateu Bracque de FFF Andorra.
En aquest esborrany s’ha establert una sèrie de propostes que els tres grups polítics portaven al seus programes electorals i també propostes dels joves. Entre elles, figuren sota l’epígraf de mobilitat imposar una taxa dissuasiva per als vehicles de gasolina o gasoil, la ubicació d’un carril bici a tot el país i la limitació de circulació de vehicles. “També es proposa una plataforma nacional per compartir el cotxe”, va comentar el president de DA, Carles Ensenyat. Altres epígrafs són l’energia i l’economia circular. El president liberal, Ferran Costa, va apuntar algunes iniciatives com la creació “de la figura del gestor energètic de les administracions” i també “la prohibició del plàstic d’un sol ús”. Per la seva banda, Carles Naudi, president del grup de CC va apuntar algunes propostes sobre l’ús dels espais naturals i zones verdes i va remarcar la necessitat de “regular la contaminació lumínica, millorar l’eficiència de l’enllumenat públic” i “donar valor al riu com a espai natural amb la promoció dels passejos, i amb la complicitat dels comuns”.