Atrinxerat a l’hospital?

“La Fundació Sant Hospital no farà cap declaració al respecte”. Amb aquesta lacònica resposta despatxen les preguntes sobre la complicada situació que s’ha generat al centre hospitalari amb un pacient que reclama no haver-lo d’abandonar  després d’haver rebut l’alta mèdica. Una situació que s’allarga en el temps, atès que el malalt, un veí de Peramola de 79 anys, va ingressar fa vuit anys a causa d’una diabetes severa que li va provocar l’amputació de les dues cames. Pateix altres patologies també greus. Els responsables del centre hospitalari consideren que malgrat això ja no requereix continuar internat, sinó que ha de ser traslladat a una residència. L’afer, com recull l’emissora municipal Ràdio Seu, ha acabat  amb la Fundació recorrent a la via judicial  i l’home, al Consell General del Poder Judicial i a l’oficina de la Síndica de Greuges de la Seu.

El president de la Fundació i també alcalde, Jordi Fàbrega, sí que va explicar a l’emissora municipal que al pacient se li han ofert diferents alternatives per abandonar l’hospital, entre elles l’ingrés a una residència, però que l’home les ha rebutjat totes. Fàbrega considera que la permanència del pacient al llit hospitalari “genera un greuge important cap a una altra persona que podria utilitzar aquest llit”, especialment amb la pandèmia a sobre. També va detallar que li reclamen despeses de copagament derivades de la seva estada al sociosanitari de l’hospital.

La situació, de la qual s’han fet ressò diversos mitjans catalans, ha originat un intens debat a la ciutat, molt visible a través de les xarxes socials.  

“Casos com aquests surten a vegades a la llum i semblen aberracions, generen molt d’alarmisme social, però acostuma a haver-hi un rerefons que s’ha de tenir en compte”, adverteix un professional a aquest rotatiu. Començant per l’argument que el pacient dona per no voler traslladar-se a una residència: la seva pensió no arribaria per cobrir l’import de la plaça, segons ha manifestat a un mitjà català. No obstant això, recorda el professional, amb àmplia trajectòria en l’àmbit dels serveis socials, té el recurs de demanar la condició de gran dependent i que la Generalitat cobreixi el cost de la residència en la part que ell no pugui assumir amb la pensió que percebi.

Una altra de les qüestions que es plantegen és per què algú prefereix romandre en un centre hospitalari i es nega a traslladar-se a una residència. La resposta potser, apunta, se situa en l’àmbit cultural: “Hi ha una concepció diferent del que suposa ser cuidat en un hospital o la sensació de quedar abandonat en una residència”, proposa.

Pedagogia
En aquest sentit, insisteix, “segur que des de l’hospital han intentat negociar, però cal fer molta pedagogia, treballar molt el moment de donar l’alta”, especialment en el cas de persones amb afectacions tan severes. Que amb tot, puntualitza, “arriba un moment en què ja no requereix l’atenció mèdica que presta un centre hospitalari, sinó la que requereix la seva pèrdua d’autonomia” perquè “estem parlant d’una discapacitat, no d’algú que necessiti estar en un llit d’aguts”. Una consideració, matisa, feta de manera genèrica i sense haver tingut accés directe al cas.