‘Botellón’ a Encamp: punts calents

Entre l’acceptació resignada perquè s’hi van acostumant i l’alarma, perquè cada cop els participants són més joves, veïns d’Encamp segueixen denunciant que el botellón juvenil va més enllà de les festes, com el conclòs Carnaval, que es va saldar amb cinc detinguts i unes quantes nits d’aldarulls, la de dilluns inclosa: la policia també va haver d’intervenir per posar pau entre el jovent desbocat, encara que en aquest cas la cosa no va anar més enllà. 

Però passat el Carnestoltes, es planyen alguns veïns, la calma no està assegurada: hi ha una sèrie de punts constants per a les reunions festives diguem-ne informals que s’allarguen fins a la matinada i que deixen darrere un rastre de deixalles, burilles (no sempre de tabac) i allò que acaba fent nosa als estómacs. Són punts ben coneguts: la carretera que va des del poble fins a Engolasters és un dels més freqüentats, juntament amb l’aparcament per a autobusos i autocaravanes situat davant del Museu de l’Automòbil, un lloc bastant discret per la seva situació elevada respecte a l’avinguda Joan Martí. També és punt de reunió nocturna habitual el parc d’skate colindant amb el Complex, malgrat la ubicació cèntrica al poble. 

Ja més allunyats, altres dos punts més: la zona dels Cortals i les proximitats de la Torre dels Moros. En aquest cas, amb l’agreujant de ser un bé protegit (un BIC, bé d’interès cultural) i el de la perillositat afegida dels accessos, alerten els veïns que veuen desfilar jovenalla en estat d’embriaguesa. 

 

Resignats, els veïns més afectats s’han anat fent amb un grapat de tècniques i estratègies per intentar foragitar els participants en aquestes trobades improvisades on sovint corre més alcohol del que els joves són capaços de gestionar. “Vas veient alarmat com passen per diferents estats: es posen contents, es produeixen baralles, es calmen, i tornem a començar.” I la preocupació principal resideix en el fet que “són cada cop més joves”. Una de les tècniques dissuasòries més habituals és espantar-los a cop de flaix. Sovint també funciona la de simplement demanar-los que marxin. “A vegades són raonables i fins i tot cívics: s’enduen les ampolles de vidre.” El problema és que també sovint només marxen momentàniament i tornen a prendre possessió del lloc una estona més tard. I trucar la policia? “El problema és que t’has d’identificar i pensem que també ells deuen anar desbordats”. 

Finalment, els veïns solen optar per recollir ells mateixos les escombraries. I encomanar-se al cel perquè la nit sigui curta.