Caçant deixalles a la llera del Valira

El balanç de la jornada és satisfactori –o desolador, segons es miri–: els voluntaris capturen 350 quilos de ferralla, 65 de rebuig, 125 de runa, 90 de plàstic dur, 40 de plàstic domèstic, quatre garrafes i deu quilos més de vidre. És una de les accions que protagonitzen pràcticament un cop al mes, sovint, més freqüentment, perquè fa pocs dies que van sortir a recollir burilles per la Seu, responent a la convocatòria del grup ambientalista Per una Catalunya neta. Bé, en aquest cas més aviat és el col·lectiu el que se suma a un petit grup de veïns d’Anserall. “És una preocupació contra la qual estem convençuts que hem d’actuar treballant, no xerrant”, defensa Toni Olm, portaveu del col·lectiu, just abans d’endinsar-se en la feina. L’objectiu de la jornada és actuar sobre un tram en realitat força curt a la llera del Valira, més o menys des de l’altura del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, riu amunt. Bona part de les deixalles amb les quals ensopegaran, sobretot les que arrossega l’aigua  (de palets per a les orelles a compreses higièniques) baixen des d’Andorra, i bona part del problema deriva de la falta de la separativa d’aigües pluvials i residuals en part de la xarxa del Principat. 

De mascaretes també en troben? “D’això en trobàvem més abans, últimament ja no en veiem tantes”. Contesta en aquest cas César López, un dels voluntaris afegits aquest matí del Pilar. No deixa de ser una manera profitosa de passar el temps d’oci, argumenta: a l’aire lliure, en bona companyia i, això més abans que ara, acabant amb un bon dinar de germanor per recompensar l’esforç. A vegades, convidats pels ajuntaments, que últimament estan molt predisposats a rebre encantats l’ajuda. “Ens ho faciliten molt, sobretot en la logística, amb els vehicles amb què portar tot el material a les deixalleries”,  apunta Olm. Els treuen moltes castanyes del foc perquè, admet, no és gens freqüent veure brigades municipals que s’hi dediquin. 

López s’hi apunta com a voluntari, però en això de netejar la natura de brutícia aliena té força experiència: ara és professor a l’Escola d’Idiomes de la Seu però abans exercia a l’Escola Andorrana i s’enduia els alumnes en aquest tipus de sortida. “En gaudien molt. Per a ells era com un dia de festa, tot i que també estaven molt conscienciats”, recorda. També sabien prou bé on hi havia restes de botellón. Òbviament, sempre eren d’uns amics. 

Tipus i procedències
Amb tant de recorregut en la matèria, López es permet realitzar una classificació de la brossa que acostuma a acumular-se per tipus i procedència. D’una banda, els residus procedents de la pagesia, com els plàstics per embolicar l’herba seca i la palla, que són “un dels problemes més grans”. D’una altra, les restes del consum personal i domèstic. Molta, dèiem, de la qual a casa es llença pel vàter. També, puntualitza Olm, sol haver-hi molt material de construcció, tubs molt freqüentment. De tant en tant, cadàvers d’animals: alguns, malferits per un caçador, s’arrosseguen fins al riu, on moren. I pilotes, moltes pilotes... de futbol, de tenis, de golf. També hi ha el capítol de les curiositats. Olm va ensopegar un cop amb una cartera plena de bitllets... de la República. 

Tornant a l’origen dels residus, calculen que fins al 80 per cent dels que van recollir en l’última acció realitzada a la llera dreta del Segre, fa unes setmanes, els van dipositar els corrents del Valira, des del Principat.  “No em canso d’insistir que no s’hauria de llençar res per les canonades del lavabo, ni tan sols el paper higiènic, si m’apures”, exhorta Olm. 

El cas és que les deixalles són abundants. “T’hi pots passar fins a una hora traient restes de plàstic i de roba vella de les branques d’un sol arbre”, explica López. Hi ha una part que la naturalesa mateixa pot assumir, però no és més de l’1 per cent de la que hi ha, “la resta la podríem evitar”, puntualitza. Una qüestió de consciència i responsabilitat, reblen tots dos, per part dels ciutadans, de les empreses, dels pagesos i de l’Administració. “Tots estem d’acord a protegir el medi ambient, oi?” Tots menys Donald Trump, és clar. 

El xassís d’un automòbil, un Seat 127, va ser una de les primeres i més grosses peces ‘capturades’ en aquesta singular batuda.