Persones joves que es troben soles, sense xarxa familiar ni social, amb poca formació i amb poca experiència o limitada en sectors molt concrets, com l’hostaleria o la construcció. Aquest és el perfil que més creix entre els usuaris dels programes de Càritas i és un dels elements que més preocupen l’ONG.

A més, la coordinadora, Txiqui Bruna, posa en relleu que les situacions que presenten les persones que van a l’entitat són cada vegada més complicades i, per tant, costa cada cop més reinserir-les novament a la societat. L’any passat es va tancar amb una atenció per part de Càritas a 1.232 persones o famílies, xifra que representa un 5% més que l’any anterior. Tot i aquest increment, des de l’associació destaquen que no és significatiu i que el que preocupa és aquest perfil “multiproblemàtic” dels usuaris.
Del total de persones ateses cal destacar que el programa que va tenir un nombre més elevat d’usuaris va ser el rober, amb 338, seguit del d’atenció primària (acollida, orientació i acompanyament de la persona), amb 298. Un altre programa amb un elevat volum de beneficiaris és el banc d’aliments, que va registrar 152 usuaris al llarg de l’any passat. El president de Càritas, Agustí Font, va posar en relleu que aquest programa va començar amb 10 famílies i que va arribar a màxims de 52. Ara, va afegir, torna a estar en un nivell força elevat, ja que hi ha 42 famílies que se’n beneficien.
El conciliari de l’entitat, mossèn Ramon Sàrries, va manifestar que el programa rep “molta ajuda”, tant en menjar com en donacions econòmiques.  D’aquesta manera, tal com consta en la memòria de Càritas corresponent a l’any passat, es van entregar 2.127 lots d’aliments i els productes recollits van arribar a 43.780 unitats.
En general, tots els programes de l’entitat han experimentat un increment dels usuaris a excepció del Mou-te (atenció integral a les persones sense llar) i el Transeünts (acollida de persones sense llar no residents
al país).
Les dades que cal destacar és que un 67% dels usuaris de l’any passat van ser atesos per primera vegada per l’associació, i un 35% són persones joves, enfront del 4% que és gent gran. Un 41% dels beneficiaris són persones soles, un 30% famílies monoparentals i un 28% famílies nuclears. Un 13% de les persones ateses són de nacionalitat andorrana, un altre 35% d’origen espanyol i un 28% portugueses.
Quant als problemes que afecten aquestes persones, cal destacar molt especialment els econòmics i laborals i els problemes amb l’habitatge i l’atenció sanitària, entre altres, tot i que és freqüent que les famílies en presentin més d’un a la vegada. Majoritàriament Càritas ha respost a aquestes problemàtiques amb ajudes a la manutenció, derivant els usuaris als diferents programes de la mateixa entitat o orientant-los als serveis i prestacions socials del país.
Des de l’entitat van posar en relleu que les xifres han crescut malgrat que moltes persones han marxat del país i tot i que “els comuns i el Govern han fet un esforç” per atendre les diferents necessitats, tal com va remarcar Font. Segons Sàrries, hi ha “dos elements” que cal no oblidar, com són el fracàs escolar, de què alertava l’associació en anys anteriors i que ha donat com a resultat que hi hagi joves amb poca formació, i la falta d’integració dels immigrants, la qual cosa, segons Sàrries, fa que se sentin “marginats”.
A més, aquesta situació dista de tenir una solució a curt termini ja que, tal com remarca el president de Càritas, “la crisi cada dia és més profunda” i, segons Sàrries, “no disminueix el risc de precarietat sinó que és més gran o igual, ja que hi ha risc que les persones es quedin sense feina”.
Bruna va posar en relleu que l’agreujament dels casos està provocat, en gran part, per les dificultats de les persones per trobar una ocupació, ja que va afegir que “la feina és una eina molt útil per a la reinserció social”. A més, va recordar que a banda de la repercussió pel que fa a recursos econòmics, el fet de no tenir feina té altres afectacions. I el fet que aquestes dificultats es prolonguin en el temps també provoca que les persones “es desanimin” i, per tant, costi molt més “motivar-les”, tal com constaten des de Càritas.