Camins sota sospita

Manteniment nul o insuficient, apropiació particular d’un patrimoni públic –mitjançant convenis que generen dubtes o pel procediment directe de llaurar-los i incorporar-los a finques privades– disputes veïnals. Tots aquests mals posen els camins de part de l’Alt Urgell sota una “ombra de sospita”, apunta el regidor de Compromís per Peramola Toni Mas Buchaca, que presenta una moció perquè “es recuperi progressivament la possessió dels camins públics i s’hi realitzi el corresponent manteniment”. El text de la moció va més enllà, però, i sosté que “l’Ajuntament de Peramola està provocant de forma conscient i dolosa la usurpació de terrenys i camins per part de particulars, amb vincles econòmics i familiars amb membres del consistori, mitjançant l’alteració de límits, amb el propòsit d’augmentar terrenys”.
    
El 2002, relata Mas al text de la moció, es debatrà al ple de demà, “el propietari d’una finca rústica, mitjançant una mena de conveni amb l’Ajuntament, va cedir gratuïtament i a perpetuïtat  al municipi de Peramola un camí de 4 metres d’ample i 100 de longitud” que ell mateix construiria  a canvi d’un fragment de camí públic adjacent a la seva granja, ubicada al barri del Roser. Una permuta que el regidor de Compromís considera improcedent, gens transparent en la gestació i que  suposa una “externalització” de l’obligació del consistori de mantenir els vials, “beneficiant uns propietaris que, lògicament, es preocupen únicament pels seus interessos”.

Aquest és un dels comportaments com a mínim qüestionables que denuncia el regidor de Compromís. Però en recull més,   com el que afecta el camí dels horts, que discorre per la partida Les Sorts, on considera que s’ha “d’instar els propietaris de finques adjacents, especialment les d’una cota superior, a no practicar abusos de dret vessant terra o pedres sobre la traçada del camí”. Insisteix que “alterar límits i usurpar camins públics retalla drets com el lliure moviment pel territori i l’accés a la natura, drets fonamentals contemplats a la Constitució”. D’altra banda, insisteix, llaurar o reomplir de terra camins públics per unir finques privades és un comportament delictiu que queda reflectit en diversos articles del codi penal.
    
Pel que fa a les deficiències en el manteniment (“la despoblació i l’abandonament de finques rústiques comporta certa arbitrarietat en el manteniment, que només és efectiu en alguns trams” mentre que d’altres són colonitzats per herbes pedres i despreniments) suposa també un risc per a les persones, que es poden veure obligades a caminar per la calçada.

Els camins públics, argumenta pel regidor de Compromís, tenen un règim jurídic propi i són “inalienables, inembargables, imprescriptibles i estan exempts de registre i no tributen impostos”.
    
Així mateix, en la moció, Mas Buchaca demana que comenci, i aviat, l’inventari d’aquests vials, obligatori per llei, recorda.
    
La moció es presenta en  primer lloc a l’Ajuntament peramolí però amb la intenció que textos similars siguin traslladats als plens d’altres municipis alturgellencs (més encara: del Solsonès  a la Noguera i al Pallars Jussà). És, argumenta Mas, una més de les mesures per lluitar contra la despoblació del territori.