Canvis en el reglament per facilitar l’accés al segell d’agroturisme

El Govern preveu introduir canvis en el reglament de classificació dels allotjaments rurals perquè els propietaris puguin accedir més fàcilment al segell d’agroturisme. La normativa preveu tres tipus de segells especials: el de patrimoni cultural, el de casa o borda rural inclosa en un GR o el d’agroturisme. Aquest element té per objectiu donar informació als clients sobre els serveis, les condicions, la situació o altres aspectes relatius a les activitats de l’allotjament.

Amb relació a les modificacions al segell d’agroturisme, el ministeri de Turisme va explicar que s’incorporaran unes millores en el redactat de cadascun dels tres apartats obligatoris que calia complir per obtenir aquest element diferenciador. En aquest sentit, van indicar que, per exemple, l’apartat 1 s’ha dividit en quatre punts en lloc de tres com fins ara, un fet que facilita la possibilitat d’assolir-lo. A més, en l’apartat 2 s’han millorat i ampliat les definicions de cultius i hort, en lloc de les exigències “molt precises” sobre conreus, hort i vinya que hi havia fins ara, o sobre plantes aromàtiques i medicinals. Tot plegat farà que la normativa sigui més adaptada a la realitat de les explotacions agràries.
Des del Govern no es van voler donar més detalls dels canvis que s’introduiran. Amb tot, sí que es va avançar que la modificació del segell té com a objectiu donar resposta a algunes demandes de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA) i es va destacar que s’ha consensuat amb el departament d’Agricultura del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat.
Segons el reglament actual, per obtenir el segell d’agroturisme, el titular de l’allotjament ha de ser titular d’una explotació agrària, tenir un mínim de 0,2 unitats de treball humà i cinc anys d’antiguitat al Registre d’explotacions agràries. A més,  s’ha de disposar d’almenys un element de cadascun dels tres apartats que es citen. El primer fa referència a les activitats lligades a la tinença de bestiar. Es fixa que respecte del bestiar cal oferir explicacions sobre els cicles anuals dels animals i l’obtenció de productes derivats i una visita guiada a les pastures d’alta muntanya on es troba la vacada a l’estiu. Quant a l’aviram o els conills, s’indica que cal oferir la possibilitat de participar en el maneig dels animals. I respecte a l’apicultura, donar explicacions sobre el cicle anual de les abelles i una mostra de productes de l’arna. El segon apartat és relatiu als conreus. S’indica que cal facilitar explicacions sobre el cicle anual dels cultius i poder oferir la participació activa en les tasques, i amb relació a les plantes aromàtiques i medicinals, a més de les explicacions sobre el cicle anual i les aplicacions, també s’exposa que cal facilitar tallers d’identificació o d’elaboració de productes associats. A l’últim, es demana que, pel que fa a la vida rural, es proposi una visita comentada a una mostra d’estris agrícoles tradicionals, o una demostració d’oficis antics que es realitzaven a les cases, o disposar d’indústries, granges, cellers o infraestructures que siguin d’interès per visitar. 

L’APRA, desvinculada
Si bé en un principi, quan es va començar a treballar la nova llei de l’allotjament turístic, l’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA) havia treballat amb el Govern fent aportacions al text, des de la seva aprovació n’està desvinculada. Segons van confirmar fonts de l’entitat, la decisió de deixar de col·laborar en tot el que té relació amb el turisme rural ve per la negativa de l’executiu a incloure les seves demandes a la normativa, principalment, que s’establís com a requisit que el turisme rural fos una activitat lligada a les explotacions agrícoles. Remarquen que tothom qui té una borda la pot utilitzar per a aquest ús i aquesta no és la motivació inicial del turisme rural, que perseguia ajudar a diversificar les explotacions agràries.

Des del 2015 només ha obert un nou allotjament i avui són vuit els establiments registrats

Actualment hi ha vuit establiments registrats com a allotjaments rurals. La majoria es van crear entre el 2014 i 2015 i des d’aleshores fins al 2017 no se’n va obrir cap més. Va ser el novembre de l’any passat quan es va posar en marxa Cal Xixaró, a Canillo. És una casa rural de sis places que es pot llogar sencera. Té quatre espigues i la propietat no és titular d’una explotació agrària. Cal destacar que, exceptuant dos casos, la resta d’allotjaments rurals estan vinculats a una explotació agrària. 
Amb relació a la categoria, tres establiments tenen tres espigues, mentre que la resta en tenen quatre. La capacitat d’aquest tipus d’allotjaments oscil·la entre les cinc i les set places, tot i que n’hi ha dos de deu i setze places, respectivament. Quant a la modalitat, tres ofereixen lloguer d’habitacions i en les cinc restants es pot llogar la casa sencera. A més, tres d’aquests vuit allotjaments disposen d’un segell especial. Borda Patxeta gaudeix de l’element diferenciador d’agroturisme; la Borda de Conangle està inclosa en un GR (un camí de gran recorregut); i Cal Batlle també està inclòs en un GR i a més disposa del segell de patrimoni cultural.