Carme Espuga: “Si els fronterers no s’associen, no tindran una veu que els representi”

Demà arrenca la vuitena edició del Workshop Ocupacional que se celebra a la Seu d’Urgell. Un punt de trobada entre qui busca feina (o millorar la que en tingui) i qui en pot oferir. No són els únics destinataris però sí un col·lectiu molt concret a qui va adreçat: els treballadors transfronterers. Un grup de contorns difusos, probablement mal conegut i amb problemàtiques específiques. 

Un de cada tres treballadors de l’Alt Urgell són fronterers. Déu n’hi do. 
Tothom té gent al costat que està en aquesta situació i quan veus les xifres t’adones de com és d’important: 1.673 persones dels 5.700 ocupats a la comarca. 

Les dades les deu tenir el Govern d’Andorra, però a l’Ajuntament també li consten els perfils.  
No, això no. Sí fem el seguiment de les ofertes de feina mentre hem anat fent el Workshop Ocupacional, que és fonamentalment la funció d’aquesta regidoria. Però diré que entre els fronterers hi ha de tot: gent al sector serveis, a l’Administració, a la banca, o treballadors especialitzats. De mecànics a administratius o el comerç, ho veig al meu voltant. 

Què suposen els fronterers en termes econòmics per a la Seu i comarca? Està avaluat?
No, no. Pensa que la regidoria no té una estructura administrativa com per portar aquests controls, ens basem molt, quan necessitem dades, en les que ens proporciona el Govern d’Andorra. 

No és un flux econòmic que s’hauria de conèixer?
La veritat és que no l’he vist, potser està fet, però no em consta cap quantificació. Seria interessant? Sí, però m’imagino que queda tot englobat en les rendes per càpita, ja s’hi tenen en compte els seus ingressos. De fet, no pots fer-ne la diferència: aquesta població la contemplo dins de la renda nacional i aquesta altra, com a fronterer. Es pregunta quins ingressos tens però no on els obtens. 

Càlcul molt erroni pensar en 1.600 persones que guanyen el sou a Andorra i gastin aquí una mitjana de 1.000 euros al mes, en lloguers, compres, subministraments? Són diners corrent per la comarca?
Però és que gasten el mateix que qui treballa aquí a baix, per això veig complicat de fer-ne la diferenciació. 
Era curiositat. Com la de saber si les opcions de treballar a Andorra també atreuen gent de fora cap aquí?
Podem controlar els empadronaments de nouvinguts, però no et podem preguntar on treballaràs perquè és una dada sensible. I això a cada municipi.  No sé si la dada la tindria el Consell Comarcal. Nosaltres, com a regidoria, ens donem suport amb el Consell Comarcal. 

Tot això ho preguntem perquè és un col·lectiu específic i que, sovint, sembla poc definit, mal conegut, al marge. 
Algun cop s’ha intentat crear una associació de transfronterers, però no ha quallat. Crec que al mandat anterior ho van intentar, i no sé per quins motius però no va tirar endavant. Es va constituir però res més. 

Entesos. 
Hi ha gent molt reticent a donar dades. O no vol que consti la seva informació enlloc... i si els mateixos fronterers no s’associen, difícilment poden tenir una força, una veu que els representi i pugui expressar les seves demandes, per exemple en reunions amb l’Ajuntament mateix. 

Potser la por, el desconeixement, pel tema impositiu?  
L’any passat vam fer precisament una sessió informativa al Workshop Ocupacional, sobre tema impositiu (Josep Estanyol va exposar l’article 7.P de la llei d’IRPF, amb l’exempció que els afecta). Però alguns han consultat després amb el seu gestor i els diu una altra cosa. Tantes persones, tants barrets i tantes interpretacions de la norma. 

Sol passar.   
Per tant, és difícil tenir totes aquestes dades perquè les persones som reticents a facilitar certa informació. 

Com treballen vostès des de l’Ajuntament? Quina és la funció de la regidoria? 
Rebem consultes. Tot i que diré que no n’hi ha masses: diré que en aquests tres anys n’he rebut cinc o sis. Preguntes molt concretes i els derives cap on han d’anar. Bàsicament la regidoria el que fa és apostar pel Workshop per apropar les empreses als treballadors. Tot i que no només són ofertes per als transfronterers, que consti. Hi ha empreses de la Seu, de la comarca i d’Andorra. I més endavant potser de Foix, que en van mostrar interès. De fet, tenen intenció de venir responsables locals, per veure com fem aquí.  

Durant la pandèmia, no obstant això, es va veure com es generen problemes molt particulars amb el col·lectiu.    
A mi no em va arribar cap consulta en aquest sentit. En el tema sanitari hi ha els convenis signats i els treballadors tenen la cobertura de la CASS que els pertoca. Ara, en molts aspectes, i de cara al futur, hem de bellugar-nos a través del Consell Comarcal, perquè l’exclusiva dels fronterers no és de la Seu, tot i que siguem l’Ajuntament més gran i més implicat i possiblement al capdavant. 

Ara mateix, està sobre la taula el transport públic. Un resident a Andorra rep uns beneficis, igual que qui es desplaça per Catalunya. El treballador fronterer n’està exclòs per ambdues bandes.  
Aquí sí que potser com a Ajuntament podem fer la demanda a la Conselleria de Territori de la Generalitat, que és qui porta el tema d’infraestructures. A veure. Ara, suposo que també s’hauran de posar d’acord els dos governs, ja que l’autobús creua la frontera. Costarà més, imagino, tot i que nosaltres podem fer la demanda. Però ja se sap, és quelcom de molt particular nostre, d’aquest territori, i quan les coses no afecten un gran gruix, costen més.