Diari digital d'Andorra Bondia
Carmen Sánchez (1964), a les caixes dels grans magatzems Pyrénées.
Carmen Sánchez (1964), a les caixes dels grans magatzems Pyrénées.

Carmen Sánchez, responsable de caixeres a Pyrénées: “De ser l’última baula de la cadena vam passar a ser imprescindibles!”


Escrit per: 
A. L. / Foto: Facundo Santana

Encarna un de tants ‘gremis’ a qui la pandèmia va ajudar a visibilitzar. En primera línia des de molts abans que comencés l’alarma sanitària i cada dia i durant tot l'any al peu del canó, amb un altíssim risc personal: pensin que per cada torn de caixa poden desfilar fins a dos centenars de clients. Herois anònims i quotidians. Heroïnes, de fet.

Com recorda el dia que ens van dir que ens tancàvem a casa?
Havia marxat de vacances i em vaig reincorporar el 8 de març. Semblava que s’havia d’acabar el món. El volum de feina es va incrementar en un 20 o un 30%, primer per l’allau de clients, i amb el confinament, per l’increment exponencial de les comandes. Abans en servíem entre 25 i 30 al dia; amb la pandèmia vam saltar a 350, amb pics de 400! Ho vam poder assumir pel reforç del personal de les altres seccions dels magatzems.

El pitjor moment d’aquest any?
Paradoxalment, la setmana anterior al confinament, que es van començar a formar unes cues enormes, com els dies forts de Nadal, però durant tota la setmana, potser deu dies. Ningú no portava mascareta ni res, perquè no n’hi havia! No podies evitar pensar que el virus pul·lulava per allà, i que si no l’agafàvem seria un miracle. Amb el confinament ja va ser tot més ordenat i més controlat.

Van tenir por?
Ningú no sabia ben bé a què ens enfrontàvem, però és clar, vèiem aquelles cues i aquella gentada... Una companya estava tan ansiosa per la por a contagiar-se que tenia atacs de pànic, de sobte es posava a plorar.

Com es gestiona, això?
Era una situació nova per a tots, i la vam enviar a casa. De seguida ens van repartir mascaretes,  guants i gel, van instal·lar mampares a les caixes i vam establir protocols sanitaris: cada dues hores ens anàvem a rentar les mans, ens prenien la temperatura cada matí abans d’entrar, i dinàvem a la feina, per no haver de sortir i estalviar-nos riscos innecessaris.

Se sentien protegides?
Després d’aquella setmana boja que va precedir al confinament, sí.

Quants clients poden passar, de mitjana, per un torn de caixa?
Entre un centenar i mig i dos, tranquil·lament.

Estadísticament, segur que algun estava infectat. 
Després d’aquella setmana boja que va precedir al confinament, i quan ens van començar a distribuir material de protecció ens vam sentir més segures.  I els treballadors potencialment més vulnerables es van haver de quedar a casa perquè el risc zero no existeix. Però clar, sempre tens un rau. 

Alguna incidència, fruit de l’ansietat?
En general, la gent es va comportar de forma molt educada, respectant les indicacions i amb molta paciència. Pensa que també era l’excusa per sortir de casa: molts clients els veies cada dia! Alguna vegada algú es negava que li prenguessin la temperatura, però va ser en casos molt puntuals. 

Quina mania d’acaparar. Vostès, també?
S’entén, perquè si veies les notícies semblava que haguessin de tancar la frontera amb pany i clau, i com a d’altres països s’acabaven les existències als supermercats, pensaven que aquí també. Vaig veure clients deixar a la carnisseria 700 euros! I passar per les caixes amb tres, quatre carros carregats fins a dalt.

Temors infundats?
Totalment. Tot i que comprensibles. Es podien esgotar al cap del dia, puntualment, la farina i el llevat, quan a la gent li va donar per fer pastissos, i també la verdura. Però es reposaven l’endemà. En canvi, el paper higiènic mai no es va acabar.

El de caixera hem comprovat que és un ofici de primera línia i de primera necessitat. S’han sentit reconegudes?
L’empresa ens ha recompensat l’esforç, i també els clients ens ho agraïen, a l’hora de pagar, o quan feien les comandes, o quan els repartidors els la portaven. Sobretot al començament. Era reconfortant. Després la cosa ja es va normalitzar. Ens hem sentit importants. Semblava que érem l’última baula de la cadena i va resultar que érem imprescindibles!

Un moment que se li hagi quedat gravat?
Un dia vaig atendre una infermera que trucava per una comanda. M’explicava desesperada que encara havia d’arribar el pitjor. Es va sincerar amb mi i la vaig haver de calmar jo a ella! I tot això, per telèfon!

Caixeres-psicòlogues!
Vaig arribar a tenir la impressió que vivíem en una realitat paral·lela. Per a nosaltres el confinament no va significar quedar-nos tancats a casa, sinó treballar encara més. Quan estaves a la feina ni te n’adonaves. Però anaves a buscar l’autobús, no veies ni una ànima pel carrer i et queia la realitat a sobre. Per evitar el desànim, i com molta altra gent, em vaig obligar a no veure les notícies per la tele.

Andorra
coronavirus
pandèmia
covid
Pyrenees
caixeres
caixera

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Visca la Carmen i visca el personal essencial!!! Quina gran notícia que almenys amb aquesta pandèmia ens hem adonat de què és el "treball essencial" i estem posant en valor feines i persones que tradicionalment no han tingut la consideració i el respecte que es mereixen. Moltes gràcies a tots/es els/les companys/es!
Felicitats per l'entrevista. Tots ens hem adonat de qui són els imprescindibles: sanitaris, transportistes, supermercats, conductors de serveis públics, personal de manteniment, serveis de neteja, cuidadors, ... Haurien de ser els primers en estar protegits. Cuide'm-los. Cuide'm-nos.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte