Casaments frustrats per la Covid-19

La situació d’emergència sanitària que vivim ha paralitzat quasi tot el món. Pràcticament tot s’ha aturat com a conseqüència de les mesures de distanciament social que s’han hagut d’aplicar per mirar de frenar l’expansió de la pandèmia. I els casaments, batejos, comunions o qualsevol altra festa prevista no han estat una excepció. En uns mesos en què es concentren aquests tipus de celebracions, han estat moltes les famílies que han hagut d’anul·lar les festes i mirar de buscar una nova data. D’altres, veient la incertesa sobre el final del confinament i sobre quina manera en podrem sortir tots plegats, han optat per deixar les festes en stand by. Dues parelles i la responsable d’una empresa de disseny gràfic, decoració i organització d’esdeveniments ho expliquen al BonDia.

“Ens havíem de casar el 27 de juny a Meritxell. La veritat és que no ho teníem molt avançat i tot just acabàvem d’enviar les invitacions als amics i familiars. Ens hem trobat que quan volíem arrencar hem hagut de frenar de cop”. Ho expliquen Ricard Riba i Xus Barrocal, que s’han pres de la millor manera possible l’ajornament del casament. De fet, fa poc més d’una setmana que van prendre la decisió. “Vèiem que el juny era massa a prop i no sabem ni quan hi haurà desconfinament ni com serà. Ens deixaran estar més de 50 persones juntes? Ens podrem donar la mà, abraçar-nos o fer-nos un petó?”, es pregunta el Ricard, que també planteja dubtes sobre “com fer el tast al restaurant, com provar-nos la roba i tampoc sabíem si podria venir la família que tenim a Catalunya”. El primer que van fer va ser parlar amb mossèn Ramon, “que ens va dir que cap problema, que l’enllaç podia esperar però que l’amor sempre el tindrem”, i òbviament amb el restaurant i el fotògraf. Després de fer alguns equilibris han tancat data pel 17 d’octubre i confien que sigui prou llunyana com perquè la celebració es pugui fer i amb normalitat i que tots els convidats hi puguin acudir. “Tens sentiments contradictoris, però el temps era massa just”, explica la Xus, que admet que potser haurà d’incorporar alguna jaqueta al seu vestit, perquè com és normal, era més aviat estiuenc. “Si ho podem fer, segur que serà amb més il·lusió i els colors de tardor també són bonics. Tot i que a l’octubre a Canillo... potser fa una mica de fred!”, bromeja el Ricard.

També amb resignació explica la seva experiència la Marta Garcia. S’havia de casar amb el Roger Ribas a Meritxell el dia 25 d’abril. Una data especial i més si es té en compte que la festa també havia de servir per batejar la seva filla Meritxell. El seu cas és més complicat, si es vol, perquè no viuen al país. Són veïns de Pineda de Mar, però els agrada molt Andorra i hi vénen sovint. Fa un temps, durant una visita al santuari de Meritxell van coincidir amb mossèn Ramon i els va animar a casar-se i batejar la filla. “Fa 17 anys que som parella i ara que ens decidim ho hem d’anul·lar”, explica mig en broma la Marta, que destaca que el seu era un casament “reduït, molt íntim, amb els pares i els tiets”, fet que els ha facilitat les gestions per, de moment, anul·lar-lo. “De moment no tenim nova data. Estem a l’espera que tot estigui bé i quan hi hagi una data disponible per poder-ho celebrar amb certa normalitat, ho organitzarem”.

La Marta explica que tot just el 10 de març van estar al país fent alguns preparatius. “Ens vam veure amb el mossèn, vam tenir contacte amb la perruqueria, amb el restaurant, la floristeria... tot estava tranquil. Semblava que no passa res”, admet. Però de seguida les coses es van començar a torçar. “Al principi vam pensar que potser podríem fer-ho igual, però quan a Espanya es va fer la segona pròrroga de l’Estat d’alarma, ja vam veure que no. Estem resignats, sap molt greu perquè ja teníem les aliances gravades amb la data, però no hi pots fer res”. De fet, la Marta reflexiona: “és curiós perquè la primera por quan organitzes un casament és que aquell dia no plogui, només pensava en això, i mira, ens ha agafat una pandèmia!”.

Aquests són només dos exemples com els que ha anat acumulant Eva Morales, responsables de Be Creative i Be Two, una empresa que es dedica al disseny gràfic, la decoració i l’organització d’esdeveniments. “Ens ha afectat molt, tot el que teníem als mesos d’abril i maig se’ns ha anul·lat o ajornat”. L’Eva admet que no és fàcil la reorganització, perquè “no hi ha tantes dates i al país no hi ha tants llocs on poder fer-ho”, i remarca que el pitjor és la incertesa amb què es troba tothom. “No sabem quan acabarà la situació ni si quan acabi podrem fer una festa d’aquestes característiques o si haurem d’anar tots amb mascareta”, exposa.

Celebra que en el seu cas han tingut poques anul·lacions i que la majoria de clients han decidit, buscar una nova data, però per les característiques de la seva empresa la situació és especialment delicada. “No podem oferir res, el primordial per als esdeveniments és el contacte humà”, afirma. A més, els ha agafat en un moment de màxima feina. Per ara, com a molt, poden seguir treballant en el disseny d’algunes invitacions.

Però més enllà del present, l’Eva també pensa en com canviaran les coses un cop passi la crisi sanitària. “Qui ho té planificat normalment ja té els diners reservats, però més endavant, potser sí que canvia la història. Potser hi haurà qui no s’ho podrà permetre i per tant les festes hauran de ser molt més senzilles, fer el mínim, però potser també ens trobarem que valorarem altres coses. Potser algú preferirà que a la festa hi pugui haver tota la família i la resta li semblarà superflu”, detalla, encara que confia, també, que quan tot això passi, “hi hagi qui tingui ganes de celebrar-ho a lo grande”.