Entre l’expectació i l’escepticisme han rebut els veïns de Castellciutat la miríada de promeses d’obres i millores amb què es va plantar l’alcalde, Joan Barrera, a la reunió que finalment -després d’entre altres coses tallar l’N-260- van aconseguir que els concedís. Millora definitiva en la xarxa d’aigua potable, que ha estat un maldecap durant els últims mesos; la carretera que ha de connectar la part alta del poble amb l’N-260 i, fins i tot, la millora de la barana en el camí escolar que les famílies -abanderades per una àvia- porten demanant només des de fa tres cursos, amb recursos a la Síndica de Greuges de Catalunya. Uns Reis avançats? No, ja són conscients, expliquen, que estan a pocs mesos de les eleccions municipals, a setmanes d’unes generals -i algun vot sempre es pot esgarrapar amb obres i promeses oportunes- i a això s’agafen: és hora per al govern municipal d’enllestir tot allò on hagi passat tres anys i escaig procastinant.
Particularment sagnant consideren alguns el cas omís que durant tres anys Barrera havia fet de les constants reclamacions que les famílies havien fet per millorar la seguretat en el camí fins a l’escola, seriosament preocupats per una tanca que podria permetre que un infant llisqués per sota i caigués per un desnivell de deu metres. Finalment l’alcalde sembla haver cedit i els va informar que ja havia demanat un pressupost per intervenir en aquesta barana que ocasionava malsons en pares i avis dels alumnes i que fins i tot el centre escolar havia assenyalat com un perill en informes que el consistori tenia al seu poder.
A la reunió, el batlle va comparèixer fins i tot acompanyat dels propietaris als quals culpava dels problemes per no avançar en el pas de vianants reclamat des de fa setze anys. Tot el problema, relaten participants en la trobada, es resumia en la por que aquests propietaris d’un habitatge tenien que, amb les modificacions derivades de l’obra, es veiessin perjudicats per la canalització de les aigües i en cas d’un excés de pluja, el cabal acabés entrant a casa seva. Problema tan irresoluble fins ara sembla que s’ha finalment esvaït, amb un acord.
Els veïns es congratulen també del compromís que Cevasa construirà de manera immediata la carretera entre la plaça del Rastell i la sortida del poble. Després dels treballs de desenrunament que havia dut a terme la copropietària dels terrenys de la Ciutadella, als de Castellciutat els havia pujat la mosca al nas que el vial quedaria per a temps futurs. No, els va assegurar Barrera, els treballs de construcció de la carretera, de doble sentit, començaran “en un mes”, amb un termini d’execució d’entre dotze i setze setmanes.
Aquesta via vindrà a donar una sortida a la part alta i a resoldre preocupacions importants: permetrà l’accés a vehicles grans, des dels camions de la mancomunitat d’escombraries als d’emergència: en aquell veïnat sempre han temut que un incendi convertís el racó en una ratonera, per culpa dels carrerons estrets i retorçats que s’enfilen cap a la part alta. Mai no ha passat, recorden, però sí que en una ocasió la caiguda d’un mur els va deixar temporalment incomunicats.
Una altra de les millores compromeses de manera immediata és l’arranjament del subministrament d’aigua potable. Amb les obres que s’han dut a terme a la xarxa de la ciutat, relaten des del poble, el fluïd no tenia prou pressió per arribar als punts més alts. “No hi havia ni un quilo de pressió. Alguna veïna no tenia al matí aigua ni per rentar-se la cara”, exemplifiquen, de forma gràfica. En quinze dies com a molt, segons la paraula donada pel batlle, la bomba estarà en funcionament.
El carrer de la Bola, amb 185.000 euros pressupostats i l’obra ja adjudicada, també entra a la llista de l’alcalde.