Cercant l’aprovat en història

“Està molt bé que els nanos cantin l’himne amb la mà al cor, però no tenen ni idea sobre la història d’Andorra”, i això s’ha de solucionar. És el punt de partida de la feina que s’autoimposa el director de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA),  Jordi Guillamet, amb el beneplàcit de la ministra d’Educació, Esther Vilarrubla: examinar els plans d’estudi  pel que fa a l’ensenyament de la història del país perquè en un termini prudencial siguin reformulats. “D’aquí a dos cursos? Podria ser, de moment està tot molt obert”, admet Guillamet, qui ha iniciat la tasca, però es posarà mans a l’obra a partir del pròxim dia 8, que és quan serà efectiva la seva jubilació.
 
    “És cert que es tanca una etapa, que considero fructífera, veient que la meva criatura ha crescut”, apunta l’encara director de l’IEA, però que té continuïtat en aquesta reformulació dels plans d’estudi pel que fa a la història, i en un segon projecte, que hi està d’alguna manera lligat: el relat nacional que servirà per omplir de contingut el futur Museu Nacional. Amb aquesta finalitat “cal reescriure la història d’Andorra” i els encarregats de fer-ho seran els membres d’un grup de treball codirigit per Guillamet i Xavier Llovera, director de Patrimoni Cultural. L’encàrrec el tenen una desena d’especialistes en diferents èpoques, que hauran de lliurar el treball el 30 de novembre. “També els demanem que ens donin aquells elements més sexis que es poden mostrar en un futur museu".

    Per primer cop, es congratula Guillamet, “es parla més del contingut que no pas d’ubicacions, arquitectes o emplaçaments” per a l’equipament. “Tot això ja arribarà quan la resta estigui a punt”. De fet, confessa que l’aturada obligada per la reducció pressupostària “ens ha vingut de nassos, perquè si no potser tindríem un edifici fantàstic sense saber què posar-hi”. I en opinió seva el continent ni la ubicació no són tan importants, “a menys que el portessin a la Rabassa, és clar”.

    Un cop aquest relat nacional estigui confeccionat arribarà el següent pas: “La meva idea és que la canalla d’Andorra conegui la seva història, perquè no en tenen ni idea”. Vilarrubla “m’ha escoltat molt bé”.

    De moment, Guillamet està examinant a fons els programes que s’imparteixen en l’àmbit de les ciències socials als diferents sistemes educatius i diferents nivells. “Amb això no anem enlloc”, determina. Què falla? “Està inclòs, però a pinzellades petites; poden saber què són els pariatges però no tenen ni idea de la revolució del 1933 per exemple”. Per tant, considera, “és un tema pendent, que falla, perquè no en saben”.     

La identitat, a voltes
Lligat a tot plegat, explica l’actual director de l’IEA, arribarà una altra feinada també autoimposada: “Molt més delicada, però ara m’hi puc posar i sense demanar permís a ningú: la identitat”. No vol fer un llibre blanc, tan de moda, però sí suscitar un debat sobre un tema complex des de la pregunta de partida: “Què és la identitat andorrana? La padrina que ens explicava contes vora el foc? O que tenim unes fronteres on s’ha fet contraban tota la vida? Que ha estat un paradís fiscal? Forma part de la nostra essència, ens agradi o no i sigui políticament correcte o no”. Malauradament, insisteix, “de la nostra identitat forma part que la família Pujol tingui diners al país”; també “que un pare de família portuguès arribi a casa a la nit i escolti fado”. En tota aquesta temàtica, avisa, “vull entrar-hi fort”, incloent-hi com s’integren les comunitats nouvingudes, com la portuguesa.