Cinc anys de presó i sis d’inhabilitació per al pneumòleg acusat d’abusos

El Tribunal de Corts ha imposat una pena de cinc anys de presó, dels quals dos i mig ferms, per abusos sexuals, i quatre mesos d’arrest condicional per haver falsificat un document, a més a més de sis anys d’inhabilitació, al pneumòleg acusat d’haver abusat de quatre pacients.

A més a més, la indemnització que haurà de pagar a tres de les víctimes és de 45.000 euros. D’aquesta manera, el Tribunal de Corts considera que el doctor és culpable dels abusos dels quals havia estat acusat, així com dels canvis en el certificat d’una de les històries clíniques de les noies que el van denunciar. Cal assenyalar que durant el judici el metge va exposar que era víctima d’una conspiració ordida pel qui llavors era el seu soci i per un altre metge, que era doctor de capçalera de les víctimes.
Un cop acabades totes les proves, la fiscalia va demanar en el seu informe final una pena de sis anys de presó i la inhabilitació definitiva, una petició a què es va adherir també l’acusació particular. La defensa de l’acusat, però, en va demanar l’absolució ja que va exposar que la seva pràctica va ser totalment justificada dins l’exercici de la medicina.
Cal destacar que les víctimes van relatar durant el judici, que es va allargar quatre dies, que el metge els havia practicat tactes rectals o vaginals quan havien anat a consultar patologies estrictament pneumològiques, i que per a elles aquesta experiència havia estat traumàtica ja que a més no els havia explicat que anava a fer-los aquestes proves. El doctor, però, va justificar aquests tactes per les patologies que considerava que patien les pacients, tot i que no eren estrictament de la seva especialitat.
En aquest sentit, cal recordar que en un dels casos tenia la sospita que una de les noies patia una infecció vaginal, i per tant li va fer frotis, ja que, com va assenyalar, en les dates en què van tenir lloc els fets (entre el 2001 i el 2002) era molt difícil obtenir hora per a una visita al ginecòleg. En un altre dels casos va explicar que havia fet un tacte a una de les pacients ja que va sospitava que podia tenir apendicitis.
Durant el judici van prestar declaració diversos pèrits i testimonis, especialment experts en medicina, que van exposar arguments a favor i en contra de les pràctiques que havia fet el doctor. D’aquesta manera, alguns experts van assenyalar que, tot i que un pneumòleg no sol fer tactes d’aquest tipus, tampoc no és del tot estrany, mentre que d’altres van rebutjar fermament que fos una prova habitual o fidedigna per descartar determinades patologies.

Rebuig d’una prova
També hi va haver un moment en què la defensa va voler presentar unes proves aconseguides per una detectiu privada, que el tribunal va rebutjar. De fet, va lamentar que la defensa procedís d’aquesta manera presentant una prova a darrera hora i, a més, volent que servís com a pericial quan no ho era. Per tant, aquest vídeo de la defensa que la detectiu privat havia filmat entrevistant les víctimes va ser descartat com a prova.
En les seves declaracions les víctimes es van mostrar molt afectades pel que els havia passat. De fet, algunes van explicar que van trigar uns anys a denunciar ja que van necessitar que passés un temps per comprendre què els havia passat. Durant la vista el pneumòleg va posar en entredit aquest punt relacionant-lo amb el fet que les noies tenien el mateix metge de capçalera, que es va posar en contacte amb qui llavors era el seu soci per comentar-li el que les noies li havien explicat. D’aquesta manera, va relacionar la mala relació que llavors ja començava a haver-hi amb el seu soci per fonamentar totes aquestes denúncies contra ell.
El metge de capçalera i el pneumòleg que compartia despatx amb l’acusat van negar que hi hagués cap enemistat o interès ocult  per manipular les noies perquè fessin una denúncia. De fet, el metge de capçalera va exposar que, quan les noies li van explicar què els havia passat, es va quedar molt sorprès i fins i tot un temps després va tenir una reunió amb el pneumòleg denunciat.
La defensa del doctor encara pot presentar recurs al Tribunal Superior per recórrer contra aquesta sentència.