Cinc anys i mig de presó per a un jove que va apunyalar un home

El Tribunal de Corts ha condemnat a cinc anys i mig de presó i l’expulsió per 25 anys del Principat un jove  resident que el 16 de juny del 2017 va apunyalar fins a vuit cops, i al seu domicili d’Encamp, un altre home. Una pena que correspon al delicte major d’assassinat en grau de temptativa i que ha tingut en compte l’atenuant de ser menor de 21 anys. L’altre processat que va acompanyar el jove aquella nit i que va ser present en part de l’agressió, ha estat condemnat a tres anys de presó per ser encobridor d’assassinat en grau de temptativa. Tant la fiscalia com l’acusació particular el consideren coautor i han demanat una pena superior perquè l’encobridor és major de 21 anys.  Tot i això, el tribunal l’ha absolt dels delictes que li imputen aquestes dues parts: el d’assassinat en grau de temptativa i el delicte menor de deure de socors. 

La sentència dictada ahir també preveu que el condemnat per assassinat indemnitzi la CASS amb més de 1.800 euros,  i amb el pagament a l’agredit de més de 100.000 euros. La víctima, que va rebre fins a vuit ganivetades i cops al cap amb un bat de beisbol, va quedar en estat molt greu i va estar ingressada en un hospital català durant uns dies. 

Les penes sentenciades, contra les quals hi cap recurs, són diferents de les que va demanar tant el ministeri públic com l’acusació particular. La fiscalia va demanar per al jove cinc anys per ser menor de 21 anys i pel delicte major d’assassinat en grau de temptativa, però en va reclamar l’expulsió definitiva d’Andorra. 

 

Per al segon condemnat, el ministeri públic el considera coautor dels fets i en va demanar nou anys de presó. Això sí, aquesta part va deixar palès que si el tribunal no el considera autor del delicte d’assassinat en grau de temptativa (com realment ha passat) demana quatre anys de presó per encobriment. 

L’acusació particular que representa la víctima  va reclamar 12 anys per al segon processat i sis per al primer (també per ser menor de 21 anys). En canvi la defensa del jove va demanar l’absolució en considerar que va patir un trastorn mental transitori, i la defensa del segon també perquè considera que no hi ha proves. 

Recordem que durant el judici les versions confuses de totes dues parts van fer que tant la fiscalia com la defensa d’un dels processats canviessin les argumentacions de l’informe. Segons l’agressor (que roman a la presó des que el 18 de juny, dos dies després dels fets, fos detingut) ell va anar al pis de la víctima perquè li devia 3.000 euros per assumptes de droga. La víctima li va obrir la porta amb un ganivet i ell, “en defensa pròpia”, el va agredir amb el ganivet i també amb un bat de beisbol. Els informes forenses determinen fins a vuit ganivetades, algunes de les quals el van deixar en un estat molt greu. L’altre, el presumpte encobridor, l’esperava a baix, segons aquesta part. La víctima va declarar que no recordava gaires detalls d’aquella nit però sí que els recordava tots dos rient-se d’ell quan es trobava mal ferit a terra.

 

 

 

“Descontrol total” en el funcionament del procés de liquidació i d’ingrés de l’import de la venda de bitllets, almenys de la línia Andorra-Portugal-Andorra de la Cooperativa Inter-urbana durant els anys 2008 i 2009. Aquesta és la conclusió a la qual van arribar ahir totes les parts (fiscalia, acusació i defensa), després de la correlació de declaracions del perjudicat i de testimonis. Qui no va comparèixer va ser la processada, que està declarada en rebel·lia.

Es tracta d’una de les tres operadores que durant aquest període es feia càrrec de la venda dels bitllets d’aquesta línia. L’acusada era l’encarregada d’agafar els diners dels bitllets que venien els conductors dels autobusos i els que es feien en la finestreta i  fer l’ingrés al banc. La Interurbana, en veure un desajust en els comptes va presentar, primer una querella criminal contra persona desconeguda. Això va dur a la realització d’una auditoria, que va determinar que  hi havia fins a 169.900 euros de diferència entre la quantitat que es liquidava i els ingressos al banc. Les disfuncions detectades estaven en les liquidacions sobretot, però també en l’import dels bitllets venuts. L’auditor també va remarcar “la falta de control”, ja que comptabilitat passava la informació només dels ingressos i no hi havia cap comprovació que quadrés amb les liquidacions. Finalment, la investigació policial va determinar que l’acusada, entre 2007 i 2009, i a comptes de tres bancs diferents, va ingressar en efectiu més de 13.600 euros. Una cosa que va fer sospitar, ja que ella rebia la nòmina (1.300 euros) pel banc. Aquests fets són considerats indicis, així com també que quan va declarar a la policia i a la Batllia no va justificar l’origen dels diners en efectiu, i també el fet que quan es va conèixer tot, se’n va anar de la companyia i del país. Per a l’acusació són proves suficients per condemnar-la d’apropiació indeguda. Això sí, només li atribueixen els més de 13.600 euros que va ingressar, perquè no poden provar on hi ha el forat de la resta: 169.000 euros que l’auditoria va determinar que faltaven. La fiscalia demana 30 mesos de  presó condicional i l’acusació la demana ferma, perquè com que està en rebel·lia no la pot qualificar i condicionar al pagament de la quantitat que li atribueixen.

La defensa considera que no hi ha cap prova i que “tot són supòsits”, i apunta que els diners també els tocaven els conductors d’autobusos i les altres operadores.  El fet de marxar del país, per aquesta part no s’ha de considerar indici, i recorda que la processada en les declaracions a la Batllia i a la policia va negar els fets. Per tot, demana l’absolució.