Cinc cossos a la fossa de Canturri

Josep Guilló era un marrec quan casa seva, cal Gravador de Canturri, al municipi de Montferrer i Castellbò, funcionava com a hospital de guerra, entre juny i setembre del 1938. Hospital de campanya vol dir un parell de metges militars, de l’exèrcit republicà, que s’afanyaven com podien sobre la taula del menjador. Aquell infant, avui un home de 94 anys, conserva una memòria excepcional del moment. No ja perquè ell mateix fos conscient del que s’hi havia viscut, sinó perquè sempre va atresorar els relats dels adults. Ell, tota la seva família, han mantingut la memòria vívida i han estat clau perquè avui, vuitanta anys després, els arqueòlegs hagin exhumat cinc cossos: soldats que van arribar malferits del front i no van sobreviure. Ho explica l’historiador Pau Chica, que ha rebut l’encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica per localitzar i documentar totes les fosses de la comarca de l’Alt Urgell. N’hi ha una desena de conegudes. Però quan acabi la feina, calcula que s’hauran multiplicat per tres o quatre. Les fonts? La memòria oral encara viva i la que conserven arxius, del militar d’Àvila al comarcal o el registre civil.

La de cal Gravador (havia estat la casa més important d’un poblet on avui ja no hi viu tot l’any més que un pastor) és  en realitat una fossa coneguda. O presumida. Perquè la família Guilló-Mitjana sempre ha recordat aquell hospital improvisat que va funcionar coincidint amb el front del Pallars, és a dir, quan els combats de la guerra civil arribaven a l’Alt Urgell. Episodis com la batalla de Pedres d’Auló (actualment al terme de Rialp, al Pallars Sobirà) o Baladredo. 

Línia d’Evacuació
Quan els soldats republicans resultaven ferits, recorda Chica, els evacuaven a la zona republicana més propera, que era la Seu d’Urgell, perquè a partir de l’abril del 1938 Sort ja estava ocupada per les tropes franquistes. La línia d’evacuació republicana passava pel coll de Leix, Sant Joan de l’Erm, i arribava fins a Canturri, des d’on baixava cap a la Seu. “Aquesta casa, a banda d’hospital, també va funcionar com a lloc d’intendència, fins a uns mesos després”, extrem que confirmen els arxius militars. 

Alguns ferits no superaven aquest trajecte des del front de batalla fins a Canturri. Eren enterrats al poble, en terrenys propietat de la família Gilló-Mitjana. “De fet, jo no estic descobrint res, perquè això ho han dit ells sempre i ho han recollit persones com ara l’escriptor Joan Obiols o Lluís Obiols”, historiador i arxiver municipal de la Seu.  “Així que ho sabíem, la família porta anys picant pedra perquè això es pugui excavar, i els ho hem de reconèixer”, puntualitza Chica. 

Els primers resultats en aquesta segona setmana d’excavació: quatre cossos sencers i un cinquè que els arqueòlegs començaven a exhumar ahir mateix. Les previsions, apunta l’historiador, és que en puguin sortir alguns més. Set? Vuit? No creu que gaires més. En tot cas, és improbable, indica, que s’arribin a precisar detalls com ara la quantitat de ferits que van ser atesos en aquell hospital improvisat. ¿Per què la hipòtesi és que no van arribar vius al poble i no que morissin mentre els operaven? Perquè els van enterrar vestits. En algun dels esquelets encara es pot apreciar la gran ferida a les costelles, amb restes de metralla.

I ara?
Són homes molt joves, és l’única dada comprovable a cop d’ull.   Ara la qüestió serà identificar-los, contrastant l’ADN amb el del banc que conserva Memòria Democràtica per a aquest fi. “Si hi ha alguna coincidència, bingo! podran ser recuperats per a les famílies”. Si no, si romanguessin sense identificar, tornarien a ser enterrats al municipi, però ja al cementiri. 
És “la fossa més important excavada a l’Alt Urgell fins al moment”. Abans ho havien estat les de Cabó, el 2018, i Adrall, el 2021, en ambdós casos per la via d’urgència, abans que entressin les excavadores per fer obres al lloc on s’ubicava la presumpta fossa. A cadascuna d’elles es va recuperar un cos.

A expenses que acabi el treball, Chica estima que s’incrementarà el nombre de fosses. Es podran excavar? Difícilment. “De les que puguem confirmar el lloc exacte i més que es conservi ja n’hi haurà menys”. Com la coneguda al cementiri de la Seu: acollia els cossos dels assassinats pels anarquistes l’octubre del 1936, unes 25 persones, però el 1937 ja es van exhumar. O a Ogern, per on passava el front de guerra, amb una línia de trinxeres.