Colònies sense barreres a Meritxell

És dimarts a la tarda i comença a ploure a Meritxell. Em trobo amb alguns dels voluntaris que acompanyen els set joves que estan passant aquesta setmana de colònies en un entorn privilegiat, la borda que hi ha a tocar del santuari vell. Estan fent una dinàmica de coneixement a l’interior. Mentrestant, aprofitem per fer petar la xerrada amb una de les responsables d’aquests dies de convivència, Marta Patxot. És educadora social, monitora d’Aina i voluntària de la Creu Roja Andorrana. Ens explica que l’objectiu d’aquesta estada és promoure la convivència entre els participants a través de la natura, amb jocs, dinàmiques, excursions i tallers amb professionals de la salut i amb els voluntaris. I “també cuinen una mica per guanyar autonomia”. Es tracta de donar una alternativa després d’aquest any i mig de confinament i pandèmia “en un ambient força idíl·lic, que els va superbé”, remarca. O dit d’una altra manera, “desconnectar per connectar amb el curs que ve”. Com? Oferint-los eines i estratègies per afrontar el seu dia a dia, totes les hores de classe que s’hauran d’estar asseguts i totes les que s’hauran de passar a casa perquè no hi ha alternatives ara mateix de lleure o més educatives.  Laura Vázquez, també educadora social que treballa a la Creu Roja, comenta que precisament és molt important que els joves pugin realitzar aquests dies activitats diferents de les que fan a les escoles. 

Les colònies són becades perquè no volien que el nivell econòmic fos una barrera que impedís la participació. “Creiem que ja hi ha prou barreres al dia a dia com per posar-ne una altra”, insisteix amb convicció Patxot. “La idea ve de mossèn Ramon que m’ho explica i ens deixa la borda i el que necessitem”, comparteix mentre saluda mossèn Ramon, que fa una estoneta que ha arribat portant la mateixa samarreta vermella que porten els adolescents. M’hi atanso i li demano el perquè i em comenta que “s’havia de fer i s’hauria de fer més sovint”. La natura “i sobretot la granja va molt bé” de cara a aquests joves que necessiten desconnectar, que els costa concentrar-se i que els va d’allò més bé ser acompanyats. El mossèn explica que s’ha de tenir molta paciència i que admira molt la tasca d’aquests set monitors voluntaris. Assegura que està content pels joves i perquè “sumar Creu Roja i Aina és important”. Considera que les entitats no han de fer la guerra pel seu compte sinó que s’han d’unir: “això és fer país”, remarca. Tant ell com les responsables consideren que donar de menjar als animals de la granja i tenir cura de l’hort d’Aina són les activitats estrella.  

Se’ns acosta ara Sandra Cano, una de les voluntàries. Qualifica l’experiència de gratificant, “són joves que t’ensenyen molt, que tenen valors, que entre ells aprenen a conviure, a compartir i a estimar-se”. Mentre conversem, els adolescents han acabat l’activitat i tot esperant el berenar se’ns acosten encuriosits. La Sofia comenta que s’ho està passant prou bé. Havia anat de colònies de tres dies amb el col·legi, però no de tantes nits. Diu que repetiria. El Juanjo també, tot i que troba a faltar el seu gat. 

Diumenge les colònies arribaran al final. Per als voluntaris han estat tot un repte. Un repte, però, que a dos quarts de sis de la tarda passa per buscar alternatives a la pluja que continua caient amb insistència. Així que entre queixalada i queixalada comencen a fer la seva aparició diferents jocs de taula que apleguen joves i monitors entorn d’una mateixa taula.