Diari digital d'Andorra Bondia
 Els fets es remunten l’abril del 2017: el pacient va ingressar a l’hospital de la Seu per una hèrnia discal i va traspassar en a penes deu dies.
Els fets es remunten l’abril del 2017: el pacient va ingressar a l’hospital de la Seu per una hèrnia discal i va traspassar en a penes deu dies.

Condemna a l’hospital de la Seu per mala praxi amb resultat de mort


Escrit per: 
Redacció / Foto: BonDia

“Es pot proclamar enèrgicament” que Serafín Mauel Regal, un home de 46 anys que va ser ingressat a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, va morir a penes deu dies després “no per l’evolució de la malaltia (...) sinó per un quadre de sèpsia secundària a una infecció per via perifèrica”.  Així de contundent és la sentència dictada pel Jutjat Contenciós-Administratiu número 13 de Barcelona en la demanda presentada per la família del difunt. La decisió de la jutge entén que “es va vulnerar la lex artis per part dels facultatius que van atendre” el malalt. Aquesta lex artis, recorda, és el principi bàsic d’actuació mèdica que indica que “l’obligació del professional de la medicina és de mitjans i no de resultats, és a dir, l’obligació és prestar la deguda assistència mèdica i no de garantir en tot cas el guariment del malalt”. Aquest criteri, segons la resolució judicial, no es va aplicar en el cas de Regal. 

La mort del pacient, segons l’autòpsia clínica, es va produir “per una infecció d’un germen no determinat, atès que no se li van realitzar cultius, molt probablement adquirida a l’hospital i que es va introduir al cos per una via perifèrica col·locada al braç esquerre a Urgències l’11 d’abril i que s’hi va mantenir fins al 18”. Els fets es van produir el 2017. 

No es va diagnosticar
La jutge fonamenta la decisió, entre altres factors, en la valoració pericial, que va considerar que “no es va diagnosticar el quadre de sèpsia que presentava el pacient”, amb les proves pertinents: hemocultius, gasometria, equilibri d’àcid base, una radiografia de tòrax per avaluar la hipoxèmia (nivell d’oxigen en sang inferior al normal), ni tampoc no es van administrar antibiòtics. I, conclou, davant la gravetat que presentava, tampoc no se’l va traslladar a un altre centre amb unitat de cures intensives. Això malgrat que presentava símptomes com ara hipotensió, disminució de l’estat de consciència, febre i hipoxèmia. Tampoc no van donar “transcendència” a l’alteració renal. Ni tan sols se li va practicar cap exploració física, recull la sentència. 

L’autòpsia no va trobar una altra via d’entrada de la infecció que no fos l’esmentada via. Els autors de l’examen post mortem i altres proves van relatar  davant la jutge, el febrer de l’any passat, la “sorpresa” de veure al microscopi els embolismes sèptics. El text judicial recull que “el catèter s’infecta, provoca una embòlia pulmonar, passa al cor i s’estén per via arterial per l’organisme del pacient, provocant un fallo multiorgànic”. Tot plegat, “no té res a veure amb la malaltia que havia donat lloc a l’ingrés”, una lumbàlgia provocada per una hèrnia discal. 

Protocols no seguits
Per a la jutge, no queda clar en quin moment es va infectar el vial, cosa irrellevant en opinió seva, “perquè el que és realment rellevant és que no es va canviar la via des del moment de l’ingrés  fins al dia 19 d’abril del 2017, un dia abans de produir-se el traspàs”. Cosa que indica que no es van seguir els protocols (VINCAT), que recomana canviar els catèters implantats a urgències a les 48 hores.  I no sols es van ignorar respecte del temps, recalca, sinó en la comprovació de l’estat del pacient. Així, recull, “una via col·locada en planta, amb asèpsia, pot romandre més temps en l’extremitat, però infermeria ha de palpar el braç per veure que no estigui inflamat, vermell”, i si es detecta algun indici, la via s’ha de canviar immediatament. A banda, ha d’existir un registre d’aquestes comprovacions “i en aquest cas no existeix”. 

A banda, puntualitza la jutge, “l’hospital de la Seu d’Urgell no té cap estudi de les infeccions per catèters que justifiqui un relaxament en les formalitats” del seu tractament, i no es poden emparar en protocols d’altres centres “per entendre que, per pura lògica, devia existir un bon control” de la via. 
En canvi, la jutge dona crèdit a la declaració d’un testimoni, qui va veure que el pacient presentava un braç hematós i “amb flebitis important”, així que no és acceptable l’argument que el tractament per al dolor de l’hèrnia hagués emmascarat els símptomes de la infecció. Sí, en canvi, hi havia signes que “haurien d’haver alarmat tant les infermeres com els facultatius”, signes que també inclouen. 

“Nexe evident”
No obstant tots els indicis, recalca el text judicial, no es van practicar proves, per la qual cosa hi ha un “evident nexe causal entre l’activitat i inactivitat” dels professionals i la mort de Regal. Una “mala praxi amb resultat de mort”. 

La jutge es basa també en el testimoni pericial que va posar de manifest que “el pacient és atès per metges que desconeixen la història clínica, que a banda està mancada d’informació rellevant i a vegades no la llegeixen, sinó que atenen sols el problema pel qual són cridats”, apunta. 

condemna
hospital
praxi
mort

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte