Condemnada una empresa per assetjar moralment un directiu

La sala civil del Tribunal Superior de Justícia reconeix que les accions d’una empresa van provocar un assetjament moral a un treballador que ocupava un càrrec directiu. Ho considera, tal com diu el Codi de relacions laborals, una causa del desistiment justificat per part del treballador (responsable del departament d’organització i de recursos humans). Així ho diu en una sentència en la qual desestima el recurs presentat per l’empresa del veredicte que l’obliga a pagar gairebé 200.000 euros al treballador i gairebé 100.000 més a un altre treballador (responsable de vigilàncies i búnquer) en concepte de primes i de desistiment justificat. 
El Superior no només reconeix l’incompliment greu del contracte de l’empresa de donar de baixa l’assegurança complementària i l’assegurança per accident, així com el fet de no pagar-los la tretzena paga el desembre del 2013 i la prima per objectius del mateix exercici. Qüestions totes elles que reclamen els dos treballadors. La sentència té una part novedosa en considerar que l’empresa ha assetjat moralment el treballador, responsable de recursos humans, ja que l’altre va morir el 2015 i no se li van poder practicar les proves psicològiques. 
Segons el Superior, “l’assetjament laboral no es redueix a un conflicte entre individus, sinó que també pot provenir d’una pràctica generalitzada de management de l’empresa que intenta obtenir a través d’un conjunt de diverses actuacions concretes constitutives d’assetjament el que no pot obtenir altrament”. A més, remarca que existeix assetjament si aquestes actuacions tenen com a efecte la degradació de les seves condicions de treball. El Superior té en compte l’informe psicològic que diu que el treballador pateix una ansietat mixta i estat d’ànim deprimit crònic. Per la seva banda, l’empresa diu que el treballador es va disgustar perquè no el van nomenar a ell director general adjunt i no va aguantar la pressió de dita desil·lusió, i que va sentir pressió per l’empresa, que a més el va denunciar per un presumpte delicte de destrucció d’arxius comptables per una denúncia falsa que finalment es va desestimar 
Aquestes accions de l’empresa amb la querella no fomentada i els incompliments salarials que van justificar el desistiment del treballador són constitutius d’un assetjament moral que en primera instància es va acceptar i que ara el Superior ratifica.

El TS justifica el comiat a un recepcionista d’un hotel per parlar malament a un client

“No podem oblidar que ens trobem en un país turístic i que no ens podem permetre que un treballador tingui comportaments impropis amb els clients i que s’ha de vigilar i exigir molt als treballadors perquè extremin la cura i la diligència amb el seu tracte als clients.” Així ho expressa el Tribunal Superior (TS) que contradiu la primera instància que considerava improcedent un comiat d’un recepcionista i que imposava a pagar a l’hotel i al director de l’hotel una indemnització.
El Superior considera que el comiat estava més que justificat perquè argumenta que el que va dir el recepcionista a un client l’1 d’octubre del 2016 “era totalment vexatori”. Tal com consta en el sumari, el client es va queixar perquè les habitacions que tenia prèviament reservades no estaven preparades. El recepcionista, que portava treballant més de sis anys a l’hotel, li va dir de forma literal: “llegas hace dos putos minutos, no eres nadie para quejarte”, motiu pel qual es va iniciar una discussió. 
Segons la part empresarial, dies més tard va discutir també amb el director de l’hotel, amb una actitud desafiant i amenaçadora. El TS només considera provat el primer fet, perquè hi ha un full de reclamació per part del client, pel testimoniatge del mateix client i per la declaració d’un altre empleat que va manifestar que el recepcionista li va dir que havia estat agressiu amb un client i el va reptar a barallar-se al carrer. 
En la sentència, el TS recorda el Codi de relacions laborals, que considera com a falta molt greu els maltractaments de paraula o d’obra, abús d’autoritat tant als treballadors com al públic en general. Per tot, considera que el comiat és justificat i que l’hotel no haurà de pagar la indemnització que el recepcionista reclamava de gairebé 13.000 euros. Tot i això, sí que ha de pagar l’import brut de 51,61 euros en concepte de dies festius treballats i vacances guanyades i no remunerades que també reclamava el treballador.