Confirmada la pena als dos implicats en la mort d’una jove

Els dos homes que el dia de Nadal del 2013 van fer unes baixades d’snowboard a Soldeu amb una dona de 27 anys resident a Barcelona, i que no van avisar de l’allau del qual van poder escapar ells però no la noia, hauran de complir un any de presó condicional cadascun d’ells i el pagament de més de 100.000 euros en concepte de responsabilitat civil a la família de la dona, que va resultar morta. Així ho va confirmar la sentència feta pública ahir pel Tribunal Superior, que va dictar la desestimació dels recursos presentats per tots dos processats i va confirmar que la sentència del Tribunal de Corts és ferma i executòria. 
Els dos processats van recórrer contra la sentència perquè insistien, com ho han fet des de l’inici del judici, en l’absolució del delicte major de comissió per omissió d’homicidi per imprudència greu que se’ls imputa. 
El Tribunal de Corts primer, i ara el Superior, consideren que els dos coneixien l’existència d’aquesta allau, de la qual van poder escapar i van tenir molt a prop, i que després de veure que aquella jove que els havia acompanyat no els seguia haurien hagut d’avisar immediatament a l’estació, i no dues hores després del fet, com finalment van fer. Segons es va explicar en el judici celebrat el desembre passat, un cop es va avisar als responsables de la pista d’esquí, només van trigar 10 minuts a trobar la jove, però el seu estat ja era massa greu. L’informe forense,  a més, determinava amb rotunditat que la víctima no va morir ofegada per l’allau, sinó per la hipotèrmia degut al temps que va quedar colgada. 
Tant la fiscalia com l’acusació particular van considerar que si s’hagués donat l’alarma just després de l’allau, “la víctima estaria viva”. Tot i això, aquestes parts també consideren que no hi va haver intencionalitat i per això no s’ha considerat delicte d’homicidi. La fiscalia reclamava dos anys de presó, part condicional i una suma de responsabilitat civil de més de 125.000 euros. 
Els dos processats van al·legar que no eren amics de la víctima i no anaven sempre junts i que mai van pensar que estava a sota de la neu. Per tot, els advocats defensors van reclamar la lliure absolució tant a Corts com al Superior.
La responsabilitat civil es reparteix en 58.000 euros per a la mare de la víctima, 20.000 per a la germana, 12.000 euros per a l’avi i 12.000 més per a l’àvia.

Un dels lladres de xalets reclama ser expulsat

Un dels lladres de xalets de diverses urbanitzacions de diferents parròquies va demanar ahir al Superior la substitució de la pena que li queda per l’expulsió del Principat. Es tracta de l’home de nacionalitat albanesa que després de presentar recurs va aconseguir que el Tribunal Superior rebaixés la pena imposada per Corts de cinc anys a quatre. Està condemnat al delicte major continuat de furt amb força en les coses en casa habitada integrat per tres delictes consumats i dos en grau de temptativa. Es tracta d’un seguit de robatoris que es van produir entre el novembre del 2015 i desembre del 2016.
La defensa del condemnat va presentar ahir davant del Tribunal Superior un recurs a l’aute que li va denegar la substitució de la pena per l’expulsió. Segons aquesta part, com que l’home no és resident no se li pot aplicar la substitució de la pena per un règim de semillibertat o arrest domiciliari controlat i monitorat. Per això, i amb el pretext que ha  complert dos terços de la pena i agafant-se a la justificació que les penes han d’advocar per la reinserció, la defensa reclama que sigui expulsat. El pres ha aportat també documentació mèdica que diu que requereix una intervenció quirúrgica de l’espina dorsal i algunes propostes d’ofertes de feina del seu país. 
El fiscal, per la seva part, considera que aquesta substitució de la pena per expulsió ha de tenir un criteri d’excepcionalitat que el ministeri públic considera que no hi és. 
A més, va remarcar que s’hauria de complir tota la pena, “per no aconseguir un efecte crida” a fora de les fronteres que al Principat es poden substituir penes fàcilment. 
Es dona el cas que el condemnat pot ser un dels subjectes que es pot beneficiar de l’indult acordat pels dos coprínceps amb motiu de la visita de Macron al Principat i que encara no s’ha fet efectiu en espera que el resolgui el Tribunal Superior de Justícia i el signin els mateixos coprínceps. Com que és un delicte contra el patrimoni, tot apunta que es pugui beneficiar d’aquesta reducció de pena, i per tant el requeriment presentat ahir no caldria tenir-lo en compte. 

Tombats els recursos de gestors de BPA sobre embargaments

El Tribunal Superior va fer públic ahir la desestimació del recurs contra l’aute d’embargament del crèdit reconegut d’un dels processats per la causa general de BPA i exdirectiu del banc, i un altre recurs d’una altra exempleada, assessora de l’entitat financera intervinguda, en aquest cas d’un embargament en concepte d’indemnització i havers laborals. En el primer, el Superior desestima el recurs i dicta el reintegrament mensual de 2.000 euros per part del processat que haurà d’ingressar a l’Autoritat Financera Andorrana. En el segon, la resolució desestima el recurs però parcialment, ja que estima la demanda en el concepte que l’exempleada podrà cobrar els 1.000 euros d’indemnització reclamats. 
Per altra banda, el Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs presentat per altres 14 processats pel cas BPA en el qual es reclamava que s’expulsés del tribunal els magistrats Enric Anglada i Concepció Barón per estar contaminats, ja que formaven part de la mesa del tribunal des de l’inici, junt amb el president Josep Maria Pijuan, que va ser recusat. 
Els 14 processats consideraven que se’ls vulnerava els drets a obtenir una decisió fonamentada en dret, a la jurisdicció en tant que accés a la justícia constitucional i a un tribunal imparcial. Per tot, reclamaven que el Constitucional declarés la nul·litat de les resolucions impugnades.
El Tribunal Constitucional confirma les decisions del Tribunal de Corts i de la sala penal, i considera que “ni és arbitrària, ni absurda o irraonable” com denunciaven els processats. 
El TC considera que no s’han vulnerat els drets que denuncien, i per tot no ha admès a tràmit el recurs d’empara acumulat.