Diari digital d'Andorra Bondia
Caràtula del joc en línia dissenyat per Marc Llovera que està arrasant a França.
Caràtula del joc en línia dissenyat per Marc Llovera que està arrasant a França.

Corre, que t’atrapa el virus!


Escrit per: 
Redacció

La vida d’aquest home, Marc Llovera, professor de tecnologia de l’institut La Valira, és un no parar aquests dies d’immobilitat forçosa. Després d’haver orquestrat al seu voltant la xarxa de makers de l’Alt Urgell, comandant les tasques de fabricació de material sanitari, es va empescar un joc en línia per explicar a la canalleta què és això de la Covid-19 que els obliga a estar-se quiets a casa. Bé, tan quiets com puguin. Ha fet fortuna i fins i tot la premsa francesa se n’ha fet ressò. 

“Què fort, oi? Em va resultar molt sorprenent, al·lucinant, de fet”, explica després de veure la notícia que el diari L’indépendent va dedicar a The Covid Game. “Potser la sort és que l’ACN també se’n va fer ressò aquí, a Catalunya, i això li va donar molta visibilitat”, proposa. En tot cas, només en un parell de dies havia aconseguit vora els 2.000 visitants únics. Des de diferents països i amb el goig afegit que el nombre d’entrades es multiplica, cosa que vol dir que molts usuaris van repetir.
És un joc simple, per a la canalleta de tres a sis anys, puntualitza, “volia fer quelcom de senzill però que els ajudés a entendre la realitat”. El que ensenya el joc als infants és que confinar-se és fàcil: si es posen a recer el virus no els atrapa. “Però l’objectiu és que experimentin, que vegin el que passa a la realitat si no es confinen: si el virus toca el protagonista, com es replica i s’expandeix, o com pots amagar-te a l’hospital per curar-te”.
És una manera, indica el docent, de posar al seu abast conceptes difícils en edats en què encara no han desenvolupat la capacitat d’abstracció. “Com els expliques com actua un virus, que és invisible i que està desorganitzant de tal manera la seva vida?” No és un joc lúdic, matisa, sinó que té principalment una funció didàctica. 
Llovera –i els germans, també docents– es van il·luminar i s’hi van posar mans a l’obra amb un projecte que, de pas, complementava i feia servir les eines que estan treballant a classe: l’Scratch com a llenguatge de programació –“es tracta de fer veure als alumnes que no cal ser enginyer ni programador de carrera”– i les fórmules per engegar un projecte, que coincideixen amb la matèria de l’assignatura d’Emprenedoria de tercer d’ESO. 
Aquesta tendència a no aturar-se és la que l’ha portat a coordinar la vintena de makers que des de fa dies estan elaborant materials per al personal de l’hospital de la Seu, o altres col·lectius que poden necessitar-los. Van començar per tiradors de plàstic per a les portes, fets amb impressores 3D i continuen amb pantalles facials. 
Fa un parell de dies van llançar un crit d’alerta, davant el perill que s’acabi la matèria primera amb què fabriquen les peces. “És que si no es permet l’activitat no essencial podíem quedar-nos sense abastiment del material plàstic”, adverteix. Per sort, en el seu cas ja estava feta, i en curs, una comanda de 18 quilos. Això dona per a moltes peces. “Cada visera pesa 21 grams, així que de cada quilo podem obtenir-ne moltes”. 

Corre
que t’atrapa el virus!
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic