“Crec que la majoria no s’atrevirà a lliurar cap proposta de reforma laboral”

El secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, analitza la situació del país pel que fa a les relacions laborals.

Així mateix, Fornieles afirma que mantindrà les accions crítiques davant un decret d’horaris comercials que considera continuista de les decisions dels governs liberals, i torna a demanar a l’executiu que presenti una reforma del paquet de lleis laborals que permeti el desenvolupament del sindicalisme al Principat.

Una de les qüestions en què ha incidit més el SAT en els últims anys han estat els horaris comercials. Després de criticar durament les pràctiques de l’anterior Govern, tampoc han quedat satisfets de les propostes actuals.
Amb el decret d’horaris comercials, ha quedat evidenciat que continua la mateixa línia del Partit Liberal en qüestions com les relacions laborals. No s’ha valorat si els treballadors tenen dret a tancar a les vuit del vespre per després negociar. S’ha acceptat el principi que es pot tancar a les nou del vespre, i si la patronal hagués demanat de tancar a les deu de la nit, s’hauria acceptat el principi de tancar a aquesta hora.
Aquest Govern i el partit que hi ha al darrere han acceptat aquesta iniciativa com a vàlida, imposada als treballadors. A partir d’aquí, han canviat alguna coseta. Jo sé de treballadors del comerç que m’han dit que tancar el diumenge a la tarda no serveix de res. La maniobra ha estat d’imatge: canviar una cosa perquè tot es mantingui igual. No hi ha hagut un canvi substancial, ni tan sols ideològic, perquè s’ha mantingut la situació de submissió del treballador a l’empresari.

No obstant, el Govern sostenia que s’havia equilibrat el nombre d’hores, que és un dels punts que volia el SAT.
Nosaltres, l’argument que vam presentar primer va ser tancar a les vuit del vespre, posar el comptador a zero i, a partir d’aquí, poder negociar el tancament. I el que nosaltres proposàvem era poder tancar a les set de dilluns a divendres per compensar els dies que fos necessari tancar a les nou. Això va ser inacceptable pel Govern i la patronal.

I en lloc d’això van compensar-ho amb els diumenges a la tarda. ¿No creu que sigui suficient?
No només és insuficient, sinó que no serveix de res als treballadors. A més, els diumenges que es tanqui a la tarda, els patrons traslladaran els dos dies de festa o dia i mig al diumenge, de manera que trencarà els dies de festa continuats. I el Govern el que ha fet és avalar aquest valor de relació entre empresaris i treballadors.
En aquest sentit, el ministre Pere López penso que s’ha equivocat completament, perquè no ha fet una valoració ideològica de la qüestió. No podia deixar content a tothom i ha volgut quedar bé amb la patronal del comerç i amb la general. S’ha equivocat, perquè no ha donat cap marge d’actuació als sindicats ni als treballadors i perquè això que fa és propi d’una política de dretes.
El Govern ha decidit que nosaltres consultem i nosaltres interpretem, el mateix que feia el PLA. No vol perdre el control de la situació ni que els sindicats puguin tenir l’opció d’asseure’s a negociar. Entre altres coses, perquè la patronal ho ha rebutjat diverses vegades, encara que posin excuses. Si hagués volgut, el Govern hauria pogut forçar la patronal a negociar un conveni sobre aquest tema. Però no ha volgut. Se n’ha mantingut al marge i ha dit: l’any vinent ja veurem. Però, ¿i si l’any vinent no governen? De moment ja ens l’han colat.

En tot cas, és un tema que no va deixar content a ningú. ¿Com valora les reaccions d’entitats com la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA) o la Cambra de Comerç?
Només que s’hagués canviat un dia, la patronal s’havia de queixar. A mi el que em sobta és que hi hagi tres patronals, la CEA, la FACA i la Cambra de Comerç, pressionant. Llavors, pensem que aquesta imatge que havia donat el PS de defensar els treballadors ha estat incorrecta. I tu no pots ser just quan fins ara la injustícia sempre ha estat per al treballador.

¿I hi haurà algun tipus d’acció per part del SAT?
Les tindrem. Sobretot aquest any vinent, tot el temps que Governi el PS.

¿En quina línia?
La mesura més important és l’escrita: el que puguem opinar i criticar a través dels mitjans per demostrar que aquest Govern no és aquí per defensar els drets dels treballadors, sinó per continuar una situació que no sigui traumàtica per a l’empresari.

L’altre tema que va crear controvèrsia va ser l’1 de Maig, amb la decisió similar a la de l’anterior Govern.
Jo he plantejat aquesta qüestió a alguns treballadors del comerç i m’han dit que l’1 de Maig està bé, perquè estan acostumats a treballar i a més després recuperen aquest dia, i que era més important si s’hagués aconseguit treballar una hora menys de dilluns a divendres, perquè significa molt per a les relacions socials. ¿Que l’1 de Maig és simbòlic? Hi estem d’acord. Però els treballadors no donen tanta importància a tenir festa aquest dia com a treballar menys hores al dia.

Una de les solucions que s’ha apuntat per negociar els horaris són els convenis col·lectius. ¿Quins passos cal fer per poder arribar a aquests convenis?
 perquè la CEA sosté que ja ha fet els deures i que són els sindicats els que han de fer el següent pas.
La patronal el que sosté és que volen fer els convenis amb sindicats representatius, ¿però qui són ells per jutjar la representativitat dels sindicats? El més greu és que no s’hagi creat sindicats de sector. L’únic que s’ha recuperat és el d’hoteleria i comerç, però amb dificultats. Ja es preocupen els patrons que no hi hagi sindicats de sector. Pobre del treballador que reivindiqui alguna cosa, perquè la llei permet l’acomiadament lliure.
Però per poder treballar bé caldria no només reconèixer els convenis col·lectius, sinó que a més dels convenis per sector hi hagués un conveni marc, general. Si no hi ha un marc més ampli, un conveni sectorial pot tenir moltes deficiències. El que passa és que no hi ha interlocutors sindicals de sector, i això deixa sense desenvolupament qualsevol marc nacional.

En tot cas, ¿per fer aquest marc nacional, quins passos caldria fer?
Primer caldria que la patronal hi estigués disposada. Diuen que sí, però quan diuen que volen que els sindicats siguin representatius el que passa és que no volen asseure’s a negociar. Jo sé que hi ha alguns elements bons a les patronals que estarien disposats a negociar i sabrien fer-ho, i podríem arribar a acords a nivell nacional. Però quan passem del nacional al sectorial ens trobem amb deficiències.

Això hauria de sortir, però, de la iniciativa dels sindicats.
Ja, però si mires cap enrere, els sindicalistes sempre han rebut represàlies en aquest país. L’empresari no t’acomiada perquè ets sindicalista, sinó perquè vol acomiadar-te, i la llei t’ho permet. Per tant, és difícil que hi hagi gent disposada a perdre-ho tot i a haver de marxar del país.

¿Creu que és possible el desenvolupament efectiu del sindicalisme a Andorra sense una reforma del paquet de lleis laborals?
No. No serà possible, perquè en sectors com la construcció o els serveis o qualsevol altre, en el moment que hi hagi un cap visible, una mica reivindicatiu, que estigui disposat a comprometre’s en una lluita social serà eliminat del món del treball, perquè se l’acomiadarà. I després no trobarà una altra feina. La repressió de la patronal passa per aquí. I els sindicats hem fet la nostra feina, però els patrons han tingut l’eina perfecta per impedir el desenvolupament sindical. No ho podem fer perquè hi ha una persecució.

¿I pensa que l’executiu té possibilitats de tirar endavant aquesta reforma, tenint en compte la distribució del Consell General?
La qüestió és que el Govern diu que no té majoria per tirar endavant la reforma. Encara que no la tingui, cal que presenti la norma, i a veure què fan els altres partits. Com a mínim que es retractin. I si els partits de l’oposició volen una reforma diferent, també han d’adoptar una postura democràtica i consultar els actors socials.
Tinc la sensació que la majoria no s’atrevirà a presentar cap proposta de reforma, entre altres coses perquè amb segons quines reformes l’oposició no només vindria dels partits polítics que estan al Consell, sinó també de la patronal, sobretot la CEA. Si és així, serà un error molt gran perquè donaran a entendre que hi ha temes que els interessa més que les noves formes de relacions laborals que s’estan donant a la resta de països veïns, perquè som al segle XIX en aquest sentit. 

No obstant, el cap de Govern va afirmar que estaven treballant en aquests textos.
Nosaltres li vam proposar al novembre que presentés les lleis. Ho havia de fer, com a Govern i com a partit. Perquè si no fa pensar que s’estan aprofitant d’una situació en què no tenen majoria i no poden fer res. I el cap de Govern ja té la nostra visió de les tres lleis fonamentals. Però n’hi ha d’altres. Cal fer una reforma més gran de la CASS, més generosa. La sanitat ha de ser pública, gratuïta, universal, i així ho marca la Constitució. Però a més cal fer una llei de subsidi de desocupació. No n’hi ha prou de fer un reglament com l’actual. En aquest cas, també cal que el Govern presenti el projecte de llei, i en tot cas, si no passa, que els altres diguin que no. Potser tindríem una sorpresa increïble i un o dos s’abstindrien i la llei passaria.

Per acabar amb el bloc de lleis laborals, ¿com valora el procés que s’està duent a terme sobre el túnel dels Dos Valires i fins a quin punt l’actual marc legal influeix en una situació com aquesta?
D’accidents, sobretot a la construcció, n’hi ha contínuament, perquè no es prenen les mesures necessàries. Nosaltres ja vam demanar al cap de Govern que hi hagués més control, que els sindicats poguéssim fer d’interlocutors davant el servei de seguretat i higiene en el treball, per poder denunciar situacions que fossin incorrectes. A més, la llei necessita uns terminis d’aplicació; per tant, fins que s’apliqui, i ja veurem si aquest Govern dura fins que s’apliqui, potser entra un altre Govern i la canvia.
Nosaltres vam demanar al Govern tenir tot l’informe de l’accident per poder-ne fer una anàlisi, perquè el mateix que va passar al túnel passa a altres llocs. Volem que hi hagi un control exhaustiu. I si no poden, ja el farem els sindicats. El que passa és que les presses provoquen falta de prevenció en la seguretat. Llavors, els sindicats voldríem participar més directament, per poder denunciar les situacions en què els treballadors no estiguin segurs. I de seguida, que vingui l’inspector de treball i sancioni.
El que hi ha actualment no és suficient. La llei és deficitària en molts aspectes, i a més no reconeix les malalties professionals, per tant està coixa. És important l’obligatorietat de la llei, és a dir, assegurar-se que tant el treballador com l’empresari la compleixin i que hi hagi algun mecanisme que condicioni i coaccioni les parts per complir-la, però aquests mecanismes no són suficients.

D’altra banda, ¿com valora el moment actual de crisi econòmica i l’escenari que s’obre per al Principat a mitjà termini?
La crisi tindrà un cost de negoci. Cauran moltes empreses, molts comerços hauran de tancar, es reduirà el nombre d’ofertants i aleshores el consumidor en tindrà menys però podrà optar. També tindrà un cost ben conegut en economia: el peix gran es menjarà el petit. Els petits empresaris que no es puguin mantenir desapareixeran i quedaran les grans cadenes. I, en el fons, jo crec que va per aquí el tema dels horaris comercials. Si s’elimina la competència petita, la clientela va a ells.
D’altra banda, hi ha algun sector que continua funcionant bé, com ara el bancari. I sols cal veure que la banca calla. La banca va avalar i es va desmarcar de la patronal amb la llei d’intercanvi d’informació. Això fa sospitar que tot està ben pactat. La resta de sectors s’esfondraran, però la banca no. Aquí hi ha alguna cosa que no quadra.

Una de les crítiques de l’oposició ha estat la falta de mesures de reactivació econòmica. ¿Creu que el Govern hauria de fer més en aquest sentit?
L’oposició, que ens digui concretament quines serien les seves propostes. Si critiquen el Govern, que diguin quines serien les alternatives. Un Estat que no té riquesa pròpia, que té les arques buides, en números vermells, difícilment es reactivarà si no dóna carta blanca a la patronal. Andorra depèn molt que els països veïns o la resta del món funcionin bé perquè vinguin turistes, perquè vinguin manufactures i es puguin vendre aquí.

Una de les qüestions en què ha incidit més el SAT en els últims anys han estat els horaris comercials. Després de criticar durament les pràctiques de l’anterior Govern, tampoc han quedat satisfets de les propostes actuals.
Amb el decret d’horaris comercials, ha quedat evidenciat que continua la mateixa línia del Partit Liberal en qüestions com les relacions laborals. No s’ha valorat si els treballadors tenen dret a tancar a les vuit del vespre per després negociar. S’ha acceptat el principi que es pot tancar a les nou del vespre, i si la patronal hagués demanat de tancar a les deu de la nit, s’hauria acceptat el principi de tancar a aquesta hora.
Aquest Govern i el partit que hi ha al darrere han acceptat aquesta iniciativa com a vàlida, imposada als treballadors. A partir d’aquí, han canviat alguna coseta. Jo sé de treballadors del comerç que m’han dit que tancar el diumenge a la tarda no serveix de res. La maniobra ha estat d’imatge: canviar una cosa perquè tot es mantingui igual. No hi ha hagut un canvi substancial, ni tan sols ideològic, perquè s’ha mantingut la situació de submissió del treballador a l’empresari.

No obstant, el Govern sostenia que s’havia equilibrat el nombre d’hores, que és un dels punts que volia el SAT.
Nosaltres, l’argument que vam presentar primer va ser tancar a les vuit del vespre, posar el comptador a zero i, a partir d’aquí, poder negociar el tancament. I el que nosaltres proposàvem era poder tancar a les set de dilluns a divendres per compensar els dies que fos necessari tancar a les nou. Això va ser inacceptable pel Govern i la patronal.
I en lloc d’això van compensar-ho amb els diumenges a la tarda. ¿No creu que sigui suficient?
No només és insuficient, sinó que no serveix de res als treballadors. A més, els diumenges que es tanqui a la tarda, els patrons traslladaran els dos dies de festa o dia i mig al diumenge, de manera que trencarà els dies de festa continuats. I el Govern el que ha fet és avalar aquest valor de relació entre empresaris i treballadors.
En aquest sentit, el ministre Pere López penso que s’ha equivocat completament, perquè no ha fet una valoració ideològica de la qüestió. No podia deixar content a tothom i ha volgut quedar bé amb la patronal del comerç i amb la general. S’ha equivocat, perquè no ha donat cap marge d’actuació als sindicats ni als treballadors i perquè això que fa és propi d’una política de dretes.
El Govern ha decidit que nosaltres consultem i nosaltres interpretem, el mateix que feia el PLA. No vol perdre el control de la situació ni que els sindicats puguin tenir l’opció d’asseure’s a negociar. Entre altres coses, perquè la patronal ho ha rebutjat diverses vegades, encara que posin excuses. Si hagués volgut, el Govern hauria pogut forçar la patronal a negociar un conveni sobre aquest tema. Però no ha volgut. Se n’ha mantingut al marge i ha dit: l’any vinent ja veurem. Però, ¿i si l’any vinent no governen? De moment ja ens l’han colat.
En tot cas, és un tema que no va deixar content a ningú. ¿Com valora les reaccions d’entitats com la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA) o la Cambra de Comerç?
Només que s’hagués canviat un dia, la patronal s’havia de queixar. A mi el que em sobta és que hi hagi tres patronals, la CEA, la FACA i la Cambra de Comerç, pressionant. Llavors, pensem que aquesta imatge que havia donat el PS de defensar els treballadors ha estat incorrecta. I tu no pots ser just quan fins ara la injustícia sempre ha estat per al treballador.

¿I hi haurà algun tipus d’acció per part del SAT?
Les tindrem. Sobretot aquest any vinent, tot el temps que Governi el PS.

¿En quina línia?
La mesura més important és l’escrita: el que puguem opinar i criticar a través dels mitjans per demostrar que aquest Govern no és aquí per defensar els drets dels treballadors, sinó per continuar una situació que no sigui traumàtica per a l’empresari.

L’altre tema que va crear controvèrsia va ser l’1 de Maig, amb la decisió similar a la de l’anterior Govern.
Jo he plantejat aquesta qüestió a alguns treballadors del comerç i m’han dit que l’1 de Maig està bé, perquè estan acostumats a treballar i a més després recuperen aquest dia, i que era més important si s’hagués aconseguit treballar una hora menys de dilluns a divendres, perquè significa molt per a les relacions socials. ¿Que l’1 de Maig és simbòlic? Hi estem d’acord. Però els treballadors no donen tanta importància a tenir festa aquest dia com a treballar menys hores al dia.

Una de les solucions que s’ha apuntat per negociar els horaris són els convenis col·lectius. ¿Quins passos cal fer per poder arribar a aquests convenis?, perquè la CEA sosté que ja ha fet els deures i que són els sindicats els que han de fer el següent pas.
La patronal el que sosté és que volen fer els convenis amb sindicats representatius, ¿però qui són ells per jutjar la representativitat dels sindicats? El més greu és que no s’hagi creat sindicats de sector. L’únic que s’ha recuperat és el d’hoteleria i comerç, però amb dificultats. Ja es preocupen els patrons que no hi hagi sindicats de sector. Pobre del treballador que reivindiqui alguna cosa, perquè la llei permet l’acomiadament lliure.
Però per poder treballar bé caldria no només reconèixer els convenis col·lectius, sinó que a més dels convenis per sector hi hagués un conveni marc, general. Si no hi ha un marc més ampli, un conveni sectorial pot tenir moltes deficiències. El que passa és que no hi ha interlocutors sindicals de sector, i això deixa sense desenvolupament qualsevol marc nacional.

En tot cas, ¿per fer aquest marc nacional, quins passos caldria fer?
Primer caldria que la patronal hi estigués disposada. Diuen que sí, però quan diuen que volen que els sindicats siguin representatius el que passa és que no volen asseure’s a negociar. Jo sé que hi ha alguns elements bons a les patronals que estarien disposats a negociar i sabrien fer-ho, i podríem arribar a acords a nivell nacional. Però quan passem del nacional al sectorial ens trobem amb deficiències.

Això hauria de sortir, però, de la iniciativa dels sindicats.
Ja, però si mires cap enrere, els sindicalistes sempre han rebut represàlies en aquest país. L’empresari no t’acomiada perquè ets sindicalista, sinó perquè vol acomiadar-te, i la llei t’ho permet. Per tant, és difícil que hi hagi gent disposada a perdre-ho tot i a haver de marxar del país.

¿Creu que és possible el desenvolupament efectiu del sindicalisme a Andorra sense una reforma del paquet de lleis laborals?
No. No serà possible, perquè en sectors com la construcció o els serveis o qualsevol altre, en el moment que hi hagi un cap visible, una mica reivindicatiu, que estigui disposat a comprometre’s en una lluita social serà eliminat del món del treball, perquè se l’acomiadarà. I després no trobarà una altra feina. La repressió de la patronal passa per aquí. I els sindicats hem fet la nostra feina, però els patrons han tingut l’eina perfecta per impedir el desenvolupament sindical. No ho podem fer perquè hi ha una persecució.

¿I pensa que l’executiu té possibilitats de tirar endavant aquesta reforma, tenint en compte la distribució del Consell General?
La qüestió és que el Govern diu que no té majoria per tirar endavant la reforma. Encara que no la tingui, cal que presenti la norma, i a veure què fan els altres partits. Com a mínim que es retractin. I si els partits de l’oposició volen una reforma diferent, també han d’adoptar una postura democràtica i consultar els actors socials.
Tinc la sensació que la majoria no s’atrevirà a presentar cap proposta de reforma, entre altres coses perquè amb segons quines reformes l’oposició no només vindria dels partits polítics que estan al Consell, sinó també de la patronal, sobretot la CEA. Si és així, serà un error molt gran perquè donaran a entendre que hi ha temes que els interessa més que les noves formes de relacions laborals que s’estan donant a la resta de països veïns, perquè som al segle XIX en aquest sentit. 

No obstant, el cap de Govern va afirmar que estaven treballant en aquests textos.
Nosaltres li vam proposar al novembre que presentés les lleis. Ho havia de fer, com a Govern i com a partit. Perquè si no fa pensar que s’estan aprofitant d’una situació en què no tenen majoria i no poden fer res. I el cap de Govern ja té la nostra visió de les tres lleis fonamentals. Però n’hi ha d’altres. Cal fer una reforma més gran de la CASS, més generosa. La sanitat ha de ser pública, gratuïta, universal, i així ho marca la Constitució. Però a més cal fer una llei de subsidi de desocupació. No n’hi ha prou de fer un reglament com l’actual. En aquest cas, també cal que el Govern presenti el projecte de llei, i en tot cas, si no passa, que els altres diguin que no. Potser tindríem una sorpresa increïble i un o dos s’abstindrien i la llei passaria.

“Una flexibilització de les quotes podria ser terrible. Això es convertiria en una societat d’explotació permanent”

Per acabar amb el bloc de lleis laborals, ¿com valora el procés que s’està duent a terme sobre el túnel dels Dos Valires i fins a quin punt l’actual marc legal influeix en una situació com aquesta?
D’accidents, sobretot a la construcció, n’hi ha contínuament, perquè no es prenen les mesures necessàries. Nosaltres ja vam demanar al cap de Govern que hi hagués més control, que els sindicats poguéssim fer d’interlocutors davant el servei de seguretat i higiene en el treball, per poder denunciar situacions que fossin incorrectes. A més, la llei necessita uns terminis d’aplicació; per tant, fins que s’apliqui, i ja veurem si aquest Govern dura fins que s’apliqui, potser entra un altre Govern i la canvia.
Nosaltres vam demanar al Govern tenir tot l’informe de l’accident per poder-ne fer una anàlisi, perquè el mateix que va passar al túnel passa a altres llocs. Volem que hi hagi un control exhaustiu. I si no poden, ja el farem els sindicats. El que passa és que les presses provoquen falta de prevenció en la seguretat. Llavors, els sindicats voldríem participar més directament, per poder denunciar les situacions en què els treballadors no estiguin segurs. I de seguida, que vingui l’inspector de treball i sancioni.
El que hi ha actualment no és suficient. La llei és deficitària en molts aspectes, i a més no reconeix les malalties professionals, per tant està coixa. És important l’obligatorietat de la llei, és a dir, assegurar-se que tant el treballador com l’empresari la compleixin i que hi hagi algun mecanisme que condicioni i coaccioni les parts per complir-la, però aquests mecanismes no són suficients.

D’altra banda, ¿com valora el moment actual de crisi econòmica i l’escenari que s’obre per al Principat a mitjà termini?
La crisi tindrà un cost de negoci. Cauran moltes empreses, molts comerços hauran de tancar, es reduirà el nombre d’ofertants i aleshores el consumidor en tindrà menys però podrà optar. També tindrà un cost ben conegut en economia: el peix gran es menjarà el petit. Els petits empresaris que no es puguin mantenir desapareixeran i quedaran les grans cadenes. I, en el fons, jo crec que va per aquí el tema dels horaris comercials. Si s’elimina la competència petita, la clientela va a ells.
D’altra banda, hi ha algun sector que continua funcionant bé, com ara el bancari. I sols cal veure que la banca calla. La banca va avalar i es va desmarcar de la patronal amb la llei d’intercanvi d’informació. Això fa sospitar que tot està ben pactat. La resta de sectors s’esfondraran, però la banca no. Aquí hi ha alguna cosa que no quadra.

Una de les crítiques de l’oposició ha estat la falta de mesures de reactivació econòmica. ¿Creu que el Govern hauria de fer més en aquest sentit?
L’oposició, que ens digui concretament quines serien les seves propostes. Si critiquen el Govern, que diguin quines serien les alternatives. Un Estat que no té riquesa pròpia, que té les arques buides, en números vermells, difícilment es reactivarà si no dóna carta blanca a la patronal. Andorra depèn molt que els països veïns o la resta del món funcionin bé perquè vinguin turistes, perquè vinguin manufactures i es puguin vendre aquí.

Des de la CEA es va demanar una flexibilització de les quotes de treball. ¿Com valora aquesta possibilitat?
Una flexibilització de les quotes podria ser terrible. Perquè tinc la sensació que la patronal el que vol és renovar tot el potencial laboral que tenim al país per altres persones. En el seu moment, a la dècada dels 50, amb els treballadors del país en tenien prou per cobrir les expectatives econòmiques. Quan es va continuar generant més producció especulativa i turística, van començar a portar gent de fora. Vull dir que l’economia andorrana s’ha basat en la immigració, que ha estat una eina còmoda per a l’empresari per dir: qui sigui conflictiu, fora, i en contracto un altre. Aquesta flexibilització la volen per escollir els més submisos i explotables. Jo penso que, com passaria a França o a Espanya o en qualsevol altre país, Andorra s’ha d’adequar als treballadors que té i no obrir tan fàcilment les quotes d’immigració. Només en casos, excepcionals, en què fes falta professionals especialitzats que no es trobessin al país, sí que podríem parlar d’això. Però la mà d’obra que, en general, es necessita no és qualificada, sinó polivalent, que serveixi per a tot.

En tot cas, ¿quan es tracti de personal especialitzat sí que creu que hi podria haver aquesta flexibilitat?
Més que flexibilitat, seria en cas de necessitat d’una empresa o d’un sector determinat. Però, no ens enganyem, la mà d’obra qualificada té un cost, i això no és el que volen. Volen una renovació per poder escollir el que més els beneficiï.

Així, ¿considera que el sistema de quotes actual ja està bé?
S’hauria de reduir prou perquè la gent del país pogués trobar feina. I si s’ha de reciclar, que es recicli. Perquè el més fàcil per a l’empresari és no haver de contractar un treballador de 45 o 50 o 55 anys que potser està malalt però que també té dret a treballar. L’empresari el que vol és explotabilitat, llibertat de contractació, i per aquí no podem passar, perquè això es convertiria en una societat d’explotació permanent.