Diari digital d'Andorra Bondia

Cristian Asensio: “Hi ha certa por de les represàlies, que et marquin al lloc de treball”


Escrit per: 
M. M.

El president del Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella (Sitca) i representant de la plataforma de sindicats comunals, Cristian Asensio, explica els avenços que està fent la plataforma i sosté que hi ha un cert temor entre una part del funcionariat de vincular-se a un sindicat.

Durant l’última reunió de la plataforma de sindicats comunals van lamentar que no els hagin donat entrada a la taula de treball de la funció pública. ¿Quins seran els propers passos perquè els tinguin en compte a l’hora d’abordar aquesta qüestió?
De moment no ens hi han donat entrada, però ja ens han confirmat que la setmana vinent [per aquesta setmana] tindrem una reunió amb el secretari general de la Funció Pública, Marc Miró, i també es demanarà que hi sigui el president de la taula, Bruno Bartolomé. Allà ens informaran de tot el que s’ha treballat. Per la nostra banda hem començat a analitzar les ordinacions i assistirem a la reunió per participar-hi, per rebre la informació i per fer les nostres propostes.

La seva principal reivindicació és que s’apliqui una única llei de la funció pública a totes les administracions. ¿Per què consideren que cal anar cap a aquesta homogeneïtzació?
Entenem que tots som funcionaris, tant els de l’administració general com els treballadors comunals i fins i tot els de les parapúbliques, i tots ens hem de regir per aquesta llei de la funció pública. Les ordinacions estan fetes a la mida de cada comú, i això no s’entén.

¿I la normativa que s’està discutint a la taula de treball de la funció pública engloba els comuns o es refereix a l’administració general?
Aquesta és una de les primeres preguntes que va fer el nostre representant, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, a les primeres reunions, i els van dir que sí. A partir d’aquí, depèn d’aquesta taula, però també depèn del Govern i del Consell General.

En les properes reunions es parlarà de les jubilacions, un fet que afecta de ple tant els treballadors comunals com els del Govern.
La Llei de la funció pública preveu que un funcionari de l’administració general es pot jubilar fins i tot amb un 70% de la jubilació. A les ordinacions això no hi és. És un dels exemples en què caldrà treballar per fer mescles entre les ordinacions i la llei per fer una única llei de la funció pública per a tots. Això és una feina difícil, perquè estem parlant de treure set ordinacions, i històricament mai no s’ha treballat així.

¿Com està evolucionant la plataforma de sindicats comunals?
Ens ha costat una mica al principi, perquè són set parròquies les que representem, però cada vegada anem a més. Ja tenim un representant de cada parròquia i comencem a estructurar-la a través de l’USdA.

¿Quina força té la plataforma? ¿Quin percentatge del col·lectiu representa en aquests moments?
En total som uns 2.000 funcionaris comunals. En teníem 750 i l’altre dia vam anar al Pas de la Casa, on ens van donar 30 afiliacions més de l’USdA, així que som uns 780. Pensa que ens falten tres parròquies per visitar: Ordino, la Massana i Escaldes-Engordany.

¿I quines són les seves aspiracions quan s’arribi al cent per cent del territori?
El nostre objectiu és arribar a la majoria. Com a mínim al 50%, és a dir, un miler d’afiliacions. No és fàcil perquè la gent encara té por, però aviat farà un any que treballem en aquesta plataforma i a poc a poc anem avançant. En els propers dies anirem a Ordino per explicar els objectius que tenim, defensar els nostres deures i explicar el que s’està fent en aquesta plataforma.

¿Quan diu que la gent té por, a què es refereix exactament? ¿Han detectat algun tipus de pressió quan han anat a presentar la plataforma als comuns?
Ens hem trobat de tot. Hem anat al Comú d’Encamp i ens han rebut molt bé i els funcionaris han sortit sense cap problema; al Comú d’Andorra la Vella hi va haver de tot, gent que no tenia cap problema i d’altra que sí; a Sant Julià va costar molt que la gent es deixés veure, tot i que després ens han arribat moltes butlletes.

¿Quines raons hi ha al darrere d’aquesta por?
Hi ha una mica de por de les represàlies, que et marquin en el teu lloc de treball. Jo crec que la cultura sindical no ha arribat a Andorra. No n’hi ha, i quan arriba l’època de les vaques flaques i comencen les retallades és quan la gent s’envalenteix una mica més. Hem de pensar que la crisi constreny a tothom, tant al sector públic com al privat. Han arribat aquests temps i les retallades són per a tothom.

No obstant això, les estadístiques sobre contractacions laborals col·loquen el sector públic en el segon millor lloc, després dels bancs, un fet que els ha costat les crítiques d’alguns sectors.
Nosaltres entenem les crítiques del sector privat contra els funcionaris, perquè la situació és caòtica a tot arreu, però pensem que el fet de retallar el funcionariat no suposarà una millora del sector privat. L’important és que el Govern, amb la participació dels treballadors, tiri endavant unes lleis laborals per millorar cada dia l’estat laboral al sector privat, perquè hi hagi representants sindicals a les empreses i per evitar que hi hagi acomiadaments de la nit al dia.
En aquest sentit, crec que l’acomiadament lliure s’hauria d’haver regulat abans de tirar endavant iniciatives com el pla de polítiques d’ocupació, ja que a l’empresa privada no li costa res fer fora un treballador, que després s’inscriu al Servei d’Ocupació i fa una formació en una empresa, que rep 400 euros de subvenció.

Tant l’USdA com el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) van denunciar recentment que havien detectat un important increment dels acomiadaments disciplinaris i dels improcedents. ¿Han detectat algun cas similar al sector públic comunal?
No tenim constància que per qüestions disciplinàries s’hagi acomiadat algú. Ja ho sabem que els funcionaris l’han de fer molt grossa perquè els acomiadin. Tot i així, no és una situació que no pugui passar, perquè l’economia no està bé a cap comú i podria arribar a succeir.

Si tenim en compte que les despeses de personal de les administracions no paren de créixer i que el sector públic es veu obligat a reduir despeses, ¿quina solució proposen per solucionar aquesta situació sense haver de retallar les plantilles actuals?
Primer de tot, cal arribar a un consens per arribar a un punt d’inflexió que beneficiï les dues parts. Una de les solucions seria mancomunar serveis. El fet de regir-nos per una sola Llei de la funció pública en lloc de regir-nos per vuit hi ajudaria molt. I mancomunar serveis de neteja, de circulació o d’altres ajudaria bastant a economitzar la despesa. Després, el Govern hauria d’assumir alguns serveis comunals, cosa de què ja s’està parlant. El problema és que les arques del Govern estan com les comunals, així que caldrà veure fins a quin punt podrà assumir aquests serveis que li pertocarien però que fins ara han assumit els comuns.
La prejubilació és una altra qüestió que també reivindiquem, sempre que es faci de manera correcta. I després, si al cap de l’any s’han jubilat deu persones, que es cobreixi la meitat de les places, tot i que cal tenir clar que si es pren aquesta mesura perdrem qualitat de servei.
Finalment, hi ha un altre factor, que és l’obra pública. Hi ha moltes constructores que han viscut d’obra pública, i ja es veu que va disminuint. Tenim el túnel de la Massana, que és allà, o el vial de Sant Julià de Lòria. El fet és que històricament cada comú, en lloc d’anar a unir esforços, ha fet la guerra pel seu compte. El Comú d’Andorra té un camp de futbol; el d’Escaldes-Engordany en té un altre i dues piscines; el Comú de Canillo, també. Entenem que aquests serveis són necessaris, però si s’hagués pogut unificar tot crec que s’hauria pogut economitzar molt més.

Des de la plataforma lamenten que les corporacions vagin cadascuna per la seva banda, però fins ara els treballadors de cada comú també ho han fet. ¿Fins a quin punt la plataforma de sindicats comunals servirà per capgirar aquesta situació i anar tots a l’una?
És una feina molt difícil. El fet és que en moments de crisi el més fàcil és ajuntar-se i buscar solucions conjuntament. Però no ho sabem, perquè hi ha treballadors i funcionaris als quals els va molt bé tal com està ara, tot i que per a la gran majoria no és així.

¿Com estan les relacions amb la corporació després que el Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella hagi presentat davant del Govern un recurs d’alçada per la reducció de les valoracions del GAdA?
Més enllà del recurs, les relacions continuen sent cordials. Una mostra d’això és que fa poc es va aprovar el reglament de compensacions, que ha estat treballat en un 70% o un 80% pels treballadors. Es tracta d’un reglament positiu que equipararà totes les conselleries del Comú d’Andorra la Vella. No hi haurà diferències entre els departaments. I creiem que caldrà fer molta pedagogia perquè no acabarà agradant a tots. El que és positiu és que tots ens puguem regir per un mateix reglament.

¿Quins són els principals punts que regularà la norma?
Les hores programables, les hores extres, la flexibilitat horària... Aquest reglament estipula que tots els departaments tindran flexibilitat horària a partir de l’1 de desembre, quan tiri endavant la norma. Hi haurà treballadors a qui no els anirà bé i a d’altres sí.

¿Van abordar l’assumpte del GAdA a l’última reunió que van mantenir amb la corporació, a finals de la setmana passada?
És una qüestió que s’ha tractat molts cops però a la reunió d’ahir no es va tocar, perquè considerem que està tancada. Nosaltres hem entrat el recurs d’alçada al Govern. Pel que ens comenten des de l’assessoria jurídica, acostuma a fer silenci administratiu. Nosaltres esperem que per una vegada no sigui així. En el cas que hi hagi silenci administratiu, faríem el següent pas, que seria anar a la Batllia. I això seria en un termini aproximat de dos mesos.

Així, mantenen que les raons de la corporació són econòmiques.
Totalment. És una qüestió més econòmica que d’equitat de les notes. Només cal fer un repàs històric. Se’ns va fer una proposta en què el treballador perdia sis mesos, nosaltres van fer una votació en què el 70% del funcionariat del Comú d’Andorra la Vella va dir que ho volia cobrar tot. Vam fer el procés d’avaluació. En cap moment, en cap comissió consultiva es va parlar que hi hagués notes sobrevalorades. Posteriorment s’arriba a una conclusió i es fa una proposta que aprova la junta de govern i que entenem que no és la correcta, i així ho vam constatar en el recurs que vam entrar. Primer van intentar negociar amb nosaltres i, com que no va anar bé, ara a última hora ens diuen això. I en aquest cas creiem que la corporació està mal assessorada. A partir d’aquí, a veure què ens diuen els serveis jurídics.

¿Quines qüestions es van tractar a la trobada amb el Comú?
Una vegada més, vam demanar que ens informessin del paquet de mesures anticrisi, que s’ha treballat en una comissió en la qual no se’ns ha deixat participar. Fins ara sempre se’ns ha dit que aquesta informació la treballava una comissió tecnicopolítica i que no hi podíem participar, i nosaltres entenem que no és així, sobretot pel que fa a les qüestions que afectin els treballadors. A partir d’aquí, vam parlar sobre la qüestió. No se’ns ha informat, però almenys en aquesta última reunió se’ns ha dit que es demanarà a la junta de govern si se’ns pot passar aquesta informació. I ara estem a l’espera. Ens agradaria que abans d’aprovar qualsevol mesura se’ns comuniqués amb un temps prudencial, però això sembla que no entra dins de les nostres possibilitats. Fins ara hi ha hagut un secretisme total sobre les mesures anticrisi.

¿Algun altre punt a destacar de la reunió?
El servei de Circulació i el departament de recursos humans ens van presentar una proposta de reglament de les vacances del servei. El treballador no podia escollir els seus períodes de vacances, així que hem fet una contraproposta. Entenem que per servei és complicat, ja que són més de 90 agents i normalment volen les vacances al mateix moment. Nosaltres hem proposat que un període vingui dictaminat des del servei i que l’altra meitat la pugui triar la persona. Perquè no tothom agafi els mateixos períodes, hem proposat una sèrie de preferències, per exemple per a famílies monoparentals amb fills en edat escolar o que hagin de tenir cura de persones discapacitades o amb una malaltia greu... El reglament també inclou els festius treballats. En aquest cas hem demanat que, en lloc de recuperar un dia amb un dia, que es puguin acumular i es pugui tenir un tercer període de vacances que vingués dictaminat pel servei. D’altra banda, vam presentar una proposta sobre l’esborrany del procediment disciplinari, i ara estem a l’espera de resposta.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte