Cristian Pons remarca la necessitat del Centre Nacional d’Emergències

Esdeveniments com l’esllavissada del passat 10 d’agost, on es requereixen més recursos i una coordinació d’aquests, fan palesa la necessitat d’un Centre Nacional d’Emergències. Segons el director de Protecció Civil, Cristian Pons, “és en situacions d’emergència no ordinàries en què es dona sentit a un Centre Nacional d’Emergències”. Pons ho diu clarament, “Andorra faria un salt qualitatiu com a país en l’acció de resposta d’emergències” si hi hagués aquest ens. Però també reconeix que per a la seva construcció hi ha un esforç pressupostari darrere al qual ha de fer front el Govern i que, a més a més, dependrà de la llei de Protecció Civil que resta als calaixos del nou Govern perquè pugui ser aprovada i entrar a tràmit parlamentari. 
Però no només en situacions d’emergència importants, sinó que en altres tipus d’esdeveniments com la Cimera Iberoamericana, on encara que el gruix de la tasca pertany a la policia per temes de seguretat, el Centre Nacional d’Emergències seria un lloc ideal per tenir una coordinació de tot el desplegament que envoltarà l’esdeveniment, remarca Pons. En aquesta cimera s’espera que tots els departaments relacionats amb emergències estiguin localitzats en un centre de comandament, la ubicació del qual encara no s’ha acordat. 
Anem per parts. Es va parlar de projectar el Centre Nacional d’Emergències al 2016 i fins i tot va tenir una partida pressupostària per al projecte de construcció l’any passat. Està projectat que es construeixi a sobre de la cotxera dels vehicles dels bombers a la caserna de Santa Coloma. Allà hi aniria no només el centre com a tal, sinó també els despatxos de Protecció Civil, que ara estan ubicats a l’edifici del Prat del Rull. 
El centre anirà lligat a la llei de Protecció Civil que el regularia. Aquesta llei pendent d’aprovar en la darrera legislatura es preveu que s’aprovi en aquesta perquè la redacció està acabada tècnicament parlant. Pons remarca la importància de l’aprovació de la llei, sobretot per regular l’activitat que depèn del departament que ell dirigeix, però també per tot allò que penja del text com són reglaments i plans d’emergència. 
“A més també comporta altres punts més concrets com la definició de l’emergència ordinària de la no ordinària, s’enumeren els plans d’emergència, la formació i la sensibilització de la població a través de programes, el rol dels mitjans de comunicació en situacions d’emergència i altres grans temes”, va comentar Pons.
De la llei de Protecció Civil pengen un grup de reglaments, dels quals Pons assegura que ja hi ha esborranys redactats. “Cal reglaments d’actes extraordinaris, que cada cop n’hi ha més i s’han de regular. Però també el reglament dels plans d’autoprotecció dels edificis on estiguin a prop d’activitats de risc, perquè la gent sàpiga com reaccionar, com els centres escolars, l’hospital, etcètera”, va dir el director de Protecció Civil. En aquest sentit cal un llistat de tots aquests edificis que requeriran un pla d’autoprotecció. 
Però també hi ha altres plans com els de continuïtat de FEDA, Andorra Telecom i d’altres que són les entitats que en cas d’emergència han de continuar funcionant. 
En matèria de plans d’emergència hi ha tres nivells. El primer és el Pla Nacional, que des de Protecció Civil s’assegura que malgrat no estigui aprovat, ja s’hi treballa “per determinar-ne l’aplicació i detectar si s’ha de modificar alguna cosa”, va comentar Pons. El segon nivell són els plans especials que “organitzen la resposta davant de riscos concrets que per la seva naturalesa i recurrència requereixen una metodologia concreta, com són grans allaus, per exemple”, explica el director de Protecció Civil. Pons apunta que ja estan avançats els textos sobre els plans de riscos geològics, vessaments d’hidrocarburs, grans nevades i allaus.
Finalment, el tercer nivell de plans són els específics que donen resposta a riscos localitzats com la zona d’accés a Arcalís, Sorteny, Salines i la Coma de Ransol. El director de Protecció Civil confirma que tots aquests plans ja estan redactats “però en caldrien molts més com el Arinsal, i d’altres”.
Finalment, també és necessari un pla d’emergències comunal per a cada parròquia, “per tant parlem d’una llei molt transversal que implica molts departaments del Govern i altres administracions i que no només depèn de Protecció Civil”, va dir Pons. 
El director de Protecció Civil assegura que el nou Govern té previst estudiar el text de la llei. “El nou ministre vol revisar tots els documents que té sobre la taula i un d’ells és la llei de Protecció Civil”, va comentar Pons. El responsable de Protecció Civil espera que l’aprovació de la llei sigui una realitat en els propers anys.