Crítiques a l’executiu per mantenir sense canvis el llindar de precarietat

El llindar de precarietat establert pel reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social no ha variat des del 2008, quan es va fixar en 695 euros mensuals.

De fet, aquesta xifra ja es va fixar en un primer moment per sota del que establia l’estudi sobre prestacions socials i característiques de la població atesa per l’administració central elaborat pel departament d’Estadística del Govern l’any 2006. Davant d’aquesta realitat, fonts consultades properes al col·lectiu de disminuïts han lamentat que l’executiu socialdemòcrata “no hagi fet res” mentre que, quan estava a l’oposició, va adreçar dures crítiques al Govern liberal en considerar que el llindar es basava en una xifra antiga.
L’informe de prestacions socials situava el llindar de precarietat en 691 euros l’any 2003, mentre que per al 2008 el fixava en  812 euros mensuals. Per aquest motiu els discapacitats consideren que el llindar que s’aplica actualment està més que desfasat. A més, lamenten que el Govern hagi fet una còpia exacta del text elaborat pels liberals, a excepció d’alguns punts, com ara el referent a la prestació per desocupació involuntària, ja que creuen que es podria haver actualitzat aquest topall.

Llindars per a discapacitats
Ara per ara només existeix al Principat un llindar de precarietat per a tota la població en general. Però des de fa temps les entitats de discapacitats demanen que es fixi unes xifres orientatives específiques per a aquest col·lectiu. El cas és que les persones que tenen algun tipus de minusvalidesa necessiten més recursos econòmics. Així ho exposa un estudi elaborat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2006. Segons recull aquest informe, la discapacitat representa un sobrecost mitjà de 31.009 euros anuals respecte a una persona sense cap minusvalidesa.
El sobrecost no és el mateix per a cada tipus de discapacitat. La que comporta una despesa més elevada és la física, amb un cost mitjà de 38.206 euros anuals. La segueixen la discapacitat intel·lectual, amb una despesa mitjana de 28.015 euros anuals i, per darrere, els discapacitats visuals, que pateixen un sobrecost mitjà de 18.483 euros, i els auditius (14.457 euros). Finalment, les malalties mentals suposen un sobrecost de 24.470 euros anuals.
Això porta a demanar als discapacitats que es doni a conèixer “a què tenen dret”, ja que sense disposar d’aquestes xifres les ajudes que se’ls apliquen creuen que són massa aleatòries. Per aquest motiu, les persones disminuïdes reclamen l’elaboració d’un estudi per fixar les necessitats. Al mateix temps, afegeixen que cal que aquest informe es posi en pràctica ja que una de les qüestions que preocupen el col·lectiu és l’existència de molts treballs que acaben quedant en un calaix.
El col·lectiu de disminuïts també critica la dificultat que tenen per accedir a la pensió de solidaritat recollida a la Llei de discapacitats. Així, remarquen que per poder-ne ser beneficiari cal tenir un 70% de menyscabament (una xifra que consideren massa elevada). Per contra, la gent gran hi pot accedir sense complir aquest requisit. Això fa que gran part dels minusvàlids sols puguin rebre una pensió d’uns 300 euros. A més, també lamenten que el reglament per accedir a la pensió de solidaritat no fixi un import.

Peticions perquè Andorra ratifiqui el Conveni sobre els drets de les persones amb discapacitat

El Govern va signar el Conveni sobre els drets de les persones amb discapacitat l’any 2007, però encara avui està pendent de ser ratificat pel Consell General. Això fa que per al col·lectiu de discapacitats la firma d’aquest text sigui, ara per ara, “paper mullat” i en reclamen la ratificació.
De fet, les demandes a l’entorn d’aquest conveni no només provenen de l’interior del país. En la darrera reunió del Grup de Treball sobre l’Examen Periòdic Universal, celebrada al mes de novembre a Ginebra, Espanya va recomanar a Andorra que ratifiqués el Conveni sobre els drets de les persones amb discapacitat, entre altres acords internacionals.
Durant la reunió, el Govern es va comprometre a examinar aquesta recomanació i a emetre una resposta abans del setzè període de sessions del Consell de Drets Humans, que se celebrarà al mes de març. Andorra també va exposar en la trobada del Grup de Treball alguns avenços relacionats amb els disminuïts, com ara les actuacions que fa l’executiu en l’àmbit de la salut mental perquè les prestacions de la Seguretat Social incloguin les consultes al psicòleg. L’executiu va respondre així a la recomanació formulada pel comitè dels drets de l’infant en el seu informe del 2002.
La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat és un instrument internacional de drets humans sorgit de les Nacions Unides. El seu objectiu és protegir els drets i la dignitat de les persones que pateixen algun tipus de minusvalidesa. La convenció fixa l’obligació de promoure, protegir i garantir el ple gaudi dels drets humans de les persones amb discapacitat. Al mateix temps, recull l’obligatorietat de garantir que aquest col·lectiu tingui plena igualtat davant la llei.