Darrera nit a Plaça Europa

Avui finalitza el termini perquè l’Esperanza i la parella, dues de les persones que viuen al bloc de Plaça Europa, abandonin el pis. Hi van entrar fa any i escaig, just la setmana que es decretava el confinament. No van saber on ficar-se. Ara, assegura, ha intentat sortir, però ningú li lloga

 

Han estat uns dies d’angoixa creixent a mesura que s’acostava la data límit per abandonar el pis del bloc ocupat de Plaça Europa, relatava dimecres a aquest rotatiu. “Com vols que estigui? Estic malament. Sento com si ens haguessin fet un boicot a les immobiliàries i no aconsegueixo llogar res”, això, insistia, durant unes setmanes en què la recerca s’ha anat fent frenètica amb l’espasa de Dàmocles del desnonament penjant damunt el coll. “Em diuen que no a tots els llocs i ni tan sols trobo un box, un garatge o qualsevol lloc on poder deixar els meus mobles, les meves coses”. Dos dies “per desallotjar o perdre tot el que tinc”, amb l’única opció d’ultimíssim recurs, de deixar-ho al racó d’una finca, a l’aire lliure, protegit de la intempèrie només per una lona. 

 

“On creus que podré ficar-me?”, interroga, sense haver aconseguit un lloguer. Ella treballa ja des de fa uns mesos. “Però vas amb la teva nòmina i el contracte i ni així. Tot són excuses. M’he arribat a preguntar si no ens tindran en una llista negra”. En algun cas, addueixen que el sou és baix. “Doncs que em gestionin ells una pujada, no trobes?” Aquest fet de comptar amb un salari probablement la deixa fora de certs ajuts públics.  “Serveis Socials no en vol saber res, l’Ajuntament no en vol saber res”, insistia a dos dies de veure’s al carrer. 

 

La parella va recalar a la Seu just aquella setmana del març de l’any passat en què es decretava el confinament general a domicili a tot el territori espanyol. I a Andorra, que era el seu destí. No van poder creuar la frontera. Tampoc no tenien moltes opcions, ha explicat sempre, per trobar un altre allotjament: viatjaven en una furgoneta amb les seves pertinences i els mossos els van informar que tampoc no podien quedar-se en un aparcament de la ciutat. Aquest va ser el seu camí fins a Plaça Europa. 

 

I després? Va trobar feina (en el camp de la infermeria i l’atenció a les persones) i els mesos es van anar escolant. Fins que la propietat de l’edifici va fer una oferta econòmica per abandonar els habitatges ocupats (de 1.700 a 4.000 euros per a famílies amb fills, segons va transcendir). I les ordres judicials que havien arribat ja fa un temps han començat a fer-se efectives. Dilluns passat es va executar el primer desnonament, segons recollia el digital català La Valira.