De 4 a 5 mesos per obrir un comerç

Entre quatre i cinc mesos. Aquests són els terminis amb què treballen advocats que es dediquen al dret societari i mercantil quan ajuden un client a constituir una societat i obrir un negoci, normalment un comerç, encara que també podria ser una indústria. A més, cal recordar que un “comerç” es refereix a qualsevol activitat del sector serveis i no només a una botiga o un supermercat, de manera que el ventall d’establiments i casuístiques és prou ampli i repercuteix finalment en els passos que cal seguir i en els tempos. Sigui com sigui, la reivindicació del sector és clara: agilitzar els terminis per contribuir a dinamitzar l’economia. El procediment per obrir un negoci té diferents estadis i tots poden patir entrebancs, però per als advocats seria una millora substancial si l’obertura de comerç simplificada que només s’aplica en alguns casos es pogués fer extensiva a tots els negocis, quedant supeditats aleshores a un control posterior. 

L’obertura simplificada de comerç permet iniciar l’activitat des del mateix moment en què s’entra la sol·licitud al Comú corresponent, sense necessitat d’esperar l’autorització per part del Govern. Aquest tipus d’obertura està regulat pel Reglament sobre el procediment simplificat per a les sol·licituds d’obertura i trasllat de comerç, de modificació de les activitats comercials i de canvi de titular i de nom comercial, en vigor des del setembre del 2012.  Segons figura a l’exposició de motius del reglament, aquest procediment simplificat va néixer amb l’objectiu de “ser el procediment de referència en un 80% de les autoritzacions comercials”, motiu pel qual és d’aplicació “als comerços que pel seu objecte i per les dimensions del local d’explotació no presenten raonablement un risc per a les persones, els béns o el medi ambient”. De fet, les dimensions del local es limiten a una superfície oberta al públic d’un màxim de 200 metres quadrats. 

El que passa és que per arribar a iniciar els tràmits d’obertura de comerç s’han hagut de fer abans tot un seguit de passos previs si és que l’obertura la vol fer una societat i no una persona física. “Constituir una societat i registrar-la al Registre de Societats implica un mes de tràmits i gestions”, declara un dels advocats amb qui ha contactat el BonDia i que no vol dir el seu nom per preservar la intimitat dels clients. Aquest termini és vàlid per a una societat amb capital 100% andorrà, però si és una societat que requereix una autorització d’inversió estrangera “la cosa es pot allargar un mes més tranquil·lament”. Aquest requisit és necessari sempre que la inversió estrangera suposi més del 10% del capital social de la societat que es vol constituir.

Un dels passos decisius en la constitució d’una societat és l’escriptura pública davant de notari. Això es complica de vegades quan hi ha inversió estrangera pel mig. “Per rebre l’autorització d’inversió estrangera de part del Govern cal presentar tot de documentació amb la postil·la de la Haia, des de certificats d’antecedents penals fins a la certificació corresponent si es tracta d’una societat estrangera que vol invertir en una societat aquí a Andorra. Tant el Govern com els bufets d’advocats ho comprovem tot i ens mirem molt bé que no hi pugui haver una operació de blanqueig de capitals encoberta, però de vegades el problema ens el trobem al banc. Per anar al notari a fer l’escriptura de la societat cal haver dipositat abans el capital social en un banc. El que passa és que els criteris de compliment normatiu dels bancs no són sempre els mateixos que els del Govern, i aquí ens podem trobar amb un nou entrebanc”.

Entre l’escriptura pública i la inscripció efectiva al Registre de Societats “poden passar una setmana o deu dies més”. Això és perquè “encara que s’ha agilitzat tot el procés amb les notaries, quan el notari trasllada l’escriptura al Registre de Societats la inscripció trigarà més o menys a fer-se efectiva en funció del cúmul que hi pugui haver de societats pendents de ser registrades”.

Una societat no pot iniciar els tràmits d’obertura de comerç fins que no disposa de la targeta que l’acredita com a tal. El primer pas per a l’obertura d’un comerç és la reserva d’un nom comercial “que triga de cinc a deu dies més”. La reserva del nom es fa a través del Comú, que és qui acabarà cobrant la taxa de radicació del comerç, però la sol·licitud ha d’anar al departament de Comerç del Govern, que és qui verifica que aquell nom es pot utilitzar.

Un cop s’obté el vistiplau al nom comercial, arriba el moment de fer la sol·licitud d’obertura pròpiament dita. Aquesta sol·licitud s’entra novament al Comú. “Quan la tramitació es fa per via simplificada, l’activitat es pot iniciar de manera immediata. Això sí, s’han de fer tràmits paral·lels a la CASS i a Tributs. En canvi, quan la tramitació és ordinària, la sol·licitud s’envia en paral·lel a Comerç i a Sanitat. En aquest cas, el departament de Comerç no autoritzarà l’obertura fins que no rebi primer el vistiplau de Sanitat, cosa que sol requerir una inspecció prèvia.

Amb l’autorització de Govern només quedarà pendent l’autorització del Comú, que se sol aprovar a la junta de govern que se celebra setmanalment”. Els advocats ho tenen clar: “caldria autoritzar primer, de manera automàtica, i inspeccionar després. Hi ha persones que deixen una feina perquè pensen que en un mes podran començar una nova activitat i resulta que s’hi estan quatre o cinc mesos”.

Actualitzar la classificació d’activitats econòmiques
En el moment de constituir una societat és important que l’objecte social inclogui totes les activitats que es desenvoluparan perquè “haver d’ampliar-lo més tard té un sobrecost important”. D’uns 400 euros. Posteriorment, quan es fa la sol·licitud d’obertura de comerç cal ser molt curós “perquè no hi ha una tarifa plana i es paga per cada activitat”. El problema més gran que detecten els advocats és la manca d’actualització de la classificació d’activitats econòmiques que sovint “no té en compte nous béns i serveis relacionats amb la digitalització”.