De turisme a Radio Andorra

El ministeri i Andorra Turisme es mudaran a l’abril a l’històric edifici encampadà: rehabilitar-lo ha costat 5,2 milions.

Va ser el gener del 2011 quan el Govern, aleshores socialdemòcrata, va començar la rehabilitació a l’històric edifici de Radio Andorra al roc del Pui encampadà. Han hagut de passar onze anys, onze, i ha calgut invertir-hi 5,2 milions d’euros per donar la intervenció per acabada i, encara més difícil, trobar un ús adequat a les condicions que imposava l’acord de retrocessió firmat el 2009 amb l’Estat espanyol, fins aleshores propietari de l’immoble, pel qual l’Estat andorrà n’assumia la titularitat i a la vegada es comprometia a fer-se càrrec dels deutes pendents i a destinar Radio Andorra a un ús d’interès públic i cultural.

Doncs bé, la quadratura del cercle l’ha trobat el Govern en encabir-hi d’una banda les oficines del departament de Turisme i les dependències d’Andorra Turisme, a la planta baixa, a la segona planta i al soterrani que s’ha excavat sota l’edifici, i de l’altra, un espai museïtzat a la sala de màquines de la primera planta, la zona més noble de l’edifici i on es conserven les emissores històriques, la monumental SFR del 1938 amb què l’any següent van començar les emissions, i la Brown Boveri del 1963 amb què Andorra va intentar plantar cara a Sud Radio. 

No es tracta, insistia ahir el cap de Govern, Xavier Espot, que exercia com a guia d’excepció de la visita d’obres, d’un primer pas en la unificació del ministeri que dirigeix Jordi Torres amb la societat que encapçala Betim Budzaku, sinó “que treballin de costat i generin sinergies: conviuran sota el mateix sostre però no juntes”. Una solució òptima, per Espot, “perquè si un ministeri tenia sentit que s’instal·lés a Radio Andorra, era del de Turisme, perquè l’estació va ser el primer intent del país d’obrir-se al món, i aquesta és la finalitat tant del departament de Turisme com d’Andorra Turisme”. 

El trasllat es començarà a concretar a partir de l’abril, quan està previst que concloguin les tasques de condicionament, i la previsió de Torres es haver-lo culminat a l’estiu. En total, hi treballaran prop de mig centenar de persones, i la primera de les sinergies previstes és que Andorra Turisme s’estalviarà els 78.000 euros anuals que avui paga de lloguer.

L’espai museístic es farà esperar una mica més, segons augurava ahir la ministra de Cultura, Sílvia Riva. No serà pròpiament un museu, sinó que s’aprofitarà el material històric que s’hi ha conservat per explicar el “relat” de l’estació, clau com deia Espot en l’obertura d’Andorra al món als anys 40, 50 i 60. Primer caldrà concloure la restauració de les emissores, ja adjudicada però pendent d’execució, i després de rebre l’espai, acabar de perfilar el projecte museològic i museogràfic, aprofitant els avantatges de les noves tecnologies.

De museu a Turisme, passant per RTVA

La decisió d’ubicar el departament de Turisme a Radio Andorra, escenificada ahir com a definitiva, arriba després d’onze anys de dubtes i de rectificacions. La intenció inicial va ser fer-hi el Museu de la Radio, per al qual es va arribar a encarregar (i pagar) el corresponent projecte museològic. Recordin que es va crear fins i tot una comissió d’experts, liderada per Sylvain Athiel. Hauria d’haver obert les portes el 2015, però de seguida es va veure que havia caigut en desgràcia, i pel roc del Pui es van anar succeint primer les instal·lacions de RTVA (ho portava DA al programa electoral del 2015, una opció descartada perquè el trasllat hauria obligat a construir un edifici annex de preu prohibitiu, entre 6 i 10 milions) i el ministeri d’Exteriors, que mai va ser una alternativa ferma. Serà finalment Turisme qui tindrà el privilegi d’heretar l’històric edifici, projectat per l’arquitecte francès Robert Trilhe i inaugurat el 1939.

Dues coses estan clares: no serà ni remotament el Museu de la Radio que el 2012, en temps de Toni Martí, es va considerar estratègic i es va començar a projectar, per anar caient a poc a poc en l’oblit, ni tampoc un equipament com els que coneixem: no obrirà cada dia en horari d’atenció al públic, com poden fer el Museu de l’Automòbil o la casa d’Areny-Plandolit, sinó que s’hi giraran visites sota demanda i s’hi habilitarà un espai per a sala de concerts, conferències i actes institucionals. I no serà abans de fi d’any.

Pel que fa a la inversió, els 5,2 milions totals inclouen el milió llarg que es va haver de destinar a la feina de descontaminació arran que el 2019 es detectés als emissors restes d’amiant i altres elements potencialment perillosos, que van haver de ser retirats en una complexa intervenció que es va allargar mesos i que va coincidir amb la pandèmia.