Demanen un estudi geotèrmic del terreny on estava ubicada l'estructura del sinistre del túnel dels Dos Valires

Aquest diumenge set de novembre farà un any de l'accident en les obres de connexió del vial de la boca nord del túnel dels Dos Valires i en el qual hi van perdre la vida cinc obrers, tots ells de nacionalitat portuguesa.

El procés judicial avança lentament i després de fer-se el peritatge judicial, la batlle instructura del cas ha imputat sis persones d'RMD Kwiforrm Ibérica -l'empresa encarregada de l'estructura que havia de soportar el pes de la construcció-. tres de l'UTE Dragados, Dragasa i Treballs Públics Armengol i dos més de la direcció facultativa de Fernández Casado i Suport. L'informe pericial ha estat determinant a l'hora de fer aquestes imputacions i, per això, la defensa d'RMD ha demanat aquesta setmana dos nous estudis perquè consideren que l'informe pericial no reflecteix la realitat. D'una banda, un estudi geotèrmic del terreny on hi ha col·lacada la bastida; i de l'altra un nou aixecament topogràfic per contrastar que el porexpan col·locat -que havia de servir d'alleujament en el moment del formigonatge- era menor del que reflecteix el plànol sobre el qual es va basar el peritatge. Al mateix temps, encara està pendent de resolució el recurs d'empara presentat per RMD davant del Tribunal Constitucional sobre com es van fer els interrogatoris, així com la recusació presentada també davant de l'Alt Tribunal de l'enginyer Michel Virlogeux que va liderar l'informe pericial on s'assenyala l'estructura de subjecció del vial com la principal causant del sinistre.

RMD ha demanat l'elaboració de dos nous informes a la batlle instructora del cas de l'esfondrament de l'estructura que havia d'unir la carretera general 2 amb el pont que accedeix a la boca nord del túnel dels Dos Valires. El primer d'ells és el d'elaborar un estudi geotèrmic en el lloc on hi ha les sabates que suportaven l'estructura. Aquesta demanda es fa, segons fonts coneixedores del cas, perquè els enginyers d'RMD creuen que el terreny és heterogeni i que hi hauria diferència de densitat en pocs metres de distància. Aquest estudi determinaria si la densitat del terreny allà on està assentada l'estructura podia aguantar tot el pes de la construcció.

La complicació d'aquest estudi, però, rau en què s'han de fer uns sondatges en el lloc on estan ubicades les sabates que aguanten l'estructura, cosa que implicaria procedir a un desenrunament de la zona. En aquest cas existiria el temor per part de la batlle, segons les mateixes fonts, que fent aquesta operació es puguin perdre proves, unes proves necessàries en el cas que el Tribunal Constitucional acceptés la recusació de Virlogeux com a pèrit presentada per la defensa d'RMD i s'hagués de tornar a fer el peritatge judicial. Aquest temor, però, seria solventable en cas que els treballs de sondatge es fessin seguint un protocol d'actuació marcat per la batlle i en presència de totes les parts implicades.

Els enginyers d'RMD consideren necessari l'estudi geotèrmic perquè el sòl i el subsòl on s'estava construint té diferents densitats en funció de la seva situació. La responsabilitat de saber les característiques del terreny on es va ubicar l'estructura que havia d'aguantar el pes del formigonatge és, segons les mateixes fonts, de la unió temporal d'empreses (UTE) Dragados, Dargasa i Treballs Públics Armengol.

Aixecament topogràfic
El segon dels informes demanats per la defensa d'RMD és un aixecament topogràfic perquè els pèrits d'RMD haurien constatat que l'informe del peritatge judicial, liderat per Michel Virlogeux, s'hauria fet en base a un plànol que no correspondria a la realitat. L'informe no explica que s'hauria col·locat menys porexpan per alleugerir el pes a l'hora de fer el formigonatge, cosa que, segons les fonts, es veu en el plànol que es va utilitzar a l'hora de fer el peritatge judicial.

Però en realitat, la defensa d'RMD demana el nou aixecament topogràfic perquè en el moment de l'accident encara hi hauria menys porexpan col·locat que el que reconeix el plànol utilitzat. Aquesta nova dada permetria saber si realment es garantia el coeficient de seguretat necessari a l'hora d'abocar el formigó, i si el porexpan col·locat era suficient per evitar que un cop formigonat l'estructura fos rígida i pesada.