Denúncia a Inspecció de Treball contra les quatre estacions d’esquí
L’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME) va presentar fa quinze dies una denúncia a Inspecció de Treball contra les quatre estacions (Secnoa, Ensisa, Saetde i EMAP). El motiu de la queixa són les nòmines dels mesos de desembre, gener i febrer i els quadres d’horaris, que no s’han omplert conforme al que estableix la llei. Tal com destaquen des de l’entitat, al desembre ja es va avisar els dominis esquiables que farien aquest pas si l’error no se solucionava. Veient que això no ha ocorregut, s’han decidit a fer-lo.
El president de l’associació professional, Carles Iriarte, va reiterar que l’objectiu d’aquesta mesura és que el sector compleixi la llei, un fet que avui no es dona. Per aquest motiu va tornar a posar en relleu la necessitat de disposar d’un nou conveni col·lectiu de sector després que donessin per acabat el que havien acordat amb Ski Andorra, ja que el règim general d’assalariats no s’adequa a la realitat i les necessitats d’aquests professionals. Iriarte també va voler respondre a les veus que des de les estacions d’esquí neguen l’existència de tal conveni col·lectiu. En aquest sentit va preguntar com expliquen els dominis que deu anys enrere s’arribés a un acord per augmentar el preu de l’hora dels monitors i com és que també fa deu anys que les estacions no compleixen la legislació laboral.
Per altra banda, l’AAME ha presentat una demanda al Govern per saber quin ens és el responsable de vetllar per la correcta aplicació de la Llei de l’ensenyament i l’exercici de la professió de monitor d’esquí a Andorra. El fet és que han detectat professionals que treballen al Principat però que no han passat les validacions de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (Efpem) –un requisit per poder exercir al país– o situacions d’intrusisme laboral, com ara personal que ha estat contractat per fer unes tasques a l’estació i que en moments d’afluència alta és destinat a donar classes d’esquí. Amb tot, no han obtingut una resposta clara sobre l’ens que hauria d’actuar en aquests casos quan s’ha posat en coneixement de diferents àmbits de l’executiu. L’entitat assenyala que arran d’aquesta realitat va sol·licitar al Govern una quota específica per a monitors.
Proposta d’una llei específica per als professionals del sector
L’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME) es va reunir la setmana passada amb el cònsol major d’Ordino i president de Secnoa, Josep Àngel Mortés, per traslladar-li la demanda de l’entitat de signar un nou conveni col·lectiu de sector amb Ski Andorra. Segons va explicar el president de l’associació, Carles Iriarte, el mandatari els va traslladar que potser seria més adequat impulsar una llei específica per a aquests professionals, un fet que l’AAME no veu amb mals ulls.
Tot i que va deixar clar que “no ens hi oposem”, Iriarte va recordar que l’aprovació d’aquest text requereix el seu temps perquè haurà de ser aprovat pel Consell General. Per això, de cara a la temporada que ve el més àgil seria acordar un conveni col·lectiu de sector per adaptar aquesta activitat a la legislació laboral actual. L’entitat va posar en relleu, però, que fins ara no han obtingut cap resposta de Ski Andorra a la petició de negociar aquest conveni.
En la trobada, l’AAME va traslladar al cònsol major la reivindicació que la professió de monitor d’esquí sigui una feina de futur de la qual es puguin beneficiar primer les persones que ja resideixen al país o que fa anys que venen i no es recorri cada any a personal nou a baix preu. Per aquest motiu van exposar a Mortés que la posada en marxa d’una borsa de treball per a aquests professionals permetria a les escoles contractar personal amb experiència a les pistes andorranes.
Així mateix, es va tractar sobre la petició de disposar dels comptes de les escoles d’esquí feta per l’associació conjuntament amb l’USdA. Els monitors van argumentar que han hagut de fer aquest pas perquè no han obtingut cap resposta des de les estacions i tenint en compte que Secnoa i EMAP són societats totalment públiques haurien d’oferir la màxima transparència. Tota aquesta informació els hauria de permetre comprovar si “els rumors que ens arriben” que és impossible aplicar un increment salarial donada la situació econòmica de les empreses són certs, va afirmar Iriarte.