Descobreixen petjades d’un rèptil que va viure fa 247 milions d’anys

Un equip d’investigadors del departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, també les d’una nova espècie, el Prorotodactylus mesaxonichnus, corresponent a un rèptil que va viure al Pirineu fa entre 247 i 248 milions d’anys però que no estaria emparentat amb els dinosaures. D’aquest nou rèptil se’n coneixia fòssils però no se’n tenia constància de cap petjada, i per tant les descobertes en zones del Port del Cantó, a l’àrea del Pont de Suert i al municipi de Sarroca de Bellera són les úniques del món conegudes fins avui.
L’estudi publicat es basa en l’anàlisi de petjades fòssils (icnites) que van deixar diversos grups de rèptils sobre aquests sediments, així com dels ecosistemes on van viure. “Les icnites són uns fòssils molt efímers i de difícil conservació, però gràcies a la tècnica fotogramètrica per obtenir models 3D i a la realització de motlles de silicona hem pogut identificar i preservar-ne el registre”, explica l’investigador de la UAB Eudald Mujal. 
L’anàlisi de les roques en tres àrees pirinenques diferents ha permès veure que els ambients triàsics estaven formats per rius sinuosos i planes d’inundació. En tots aquests ambients hi vivia una gran diversitat de faunes de vertebrats, majoritàriament corresponents a arcosauromorfs, el grup de rèptils que posteriorment va donar lloc als cocodrils i als dinosaures.
L’estudi de les petjades ha demostrat que els arcosauromorfs de mides més aviat reduïdes (d’un mig metre de llarg) dominaven, però, tot i menys abundants, també hi havia exemplars de més de tres metres. Els nous estudis publicats es basen en les faunes de vertebrats que hi van viure durant el triàsic inferior i mitjà (fa entre 247 i 248 milions d’anys).