Descobrir el país a canvi d’una propina

“Posar en valor el patrimoni natural, cultural, històric, artístic, escultòric i arquitectònic del Principat d’Andorra” i compartir-lo en petits grups és el principal objectiu de Xarli Bosch i Astrid Bosch en cadascuna de les visites guiades a peu que ofereixen, segons el model dels free tours que podem trobar a diverses ciutats del món. A ell potser l’haurem vist algun dia a la plaça de la Rotonda amb un cartell que publicita la visita turística, sense anar més lluny, dilluns passat, quan en van realitzar una per a uns visitants de Madrid que havien viatjat a Andorra per motius de feina. Es tracta d’un tour lliure de pagament, puntualitza, el que vol dir que no hi ha un tiquet amb un preu tancat i estipulat per a la visita, sinó que cadascú dona el que vol pel servei a manera de propina. 

El visitant pot triar entre set visites diferents també en idiomes diferents. Des del centre històric de la capital, fins a Escaldes destacant la importància de l’aigua, i també ofereixen la possibilitat de fer un runnig tour d’entre 5 i 10 quilòmetres. Ah, i encara una visita nocturna. El recomanable és reservar la visita a través del web freetour.com. Allà es poden trobar tots els detalls pel que fa a horaris i disponibilitat. 

Però a més d’explicar el que es veu, Xarli i Astrid Bosch comuniquen el que no es veu i que desperta molta curiositat entre els visitants, com ara el funcionament del sistema polític o quin paper tenen els coprínceps. En el poc temps que porten fent les visites han descobert que Andorra és un territori “força desconegut”, tot i que la gent que fa les visites tingui un nivell cultural altíssim, diuen. Lluny d’espantar-los el repte, encara els esperona més a formar-se. I és que, a més de fer el curs d’informador turístic del Govern que els va permetre “fer una immersió que et dona un coneixement excel·lent d’Andorra”, no han parat d’estudiar el país de cap a peus, per dins i per fora. I com que ara “la cosa està força parada” aprofiten el temps per continuar endinsant-se en els mil i un aspectes de la història.

Es van llançar el 2017 a l’aventura d’instal·lar-se al país per fer de guies turístics. Van trigar uns set mesos i mig a tenir tots els papers en regla per poder exercir la seva activitat, de manera que a finals de febrer de l’any passat van obtenir el permís i l’1 de març s’estrenaven. La pandèmia i el confinament van frenar l’arrencada, però els mesos de juliol i agost els va anar força bé, van tenir molta gent, sempre, això sí, en grups petits de 10 o 15 persones màxim, perquè d’aquesta manera es poden adaptar més als interessos dels visitants i respondre així a la munió d’interrogants que es van suscitant. A l’estiu van tenir gent que estava passant uns dies al país o que estava de vacances a l’Alt Urgell i la Cerdanya. La majoria procedents d’Espanya. En concret, de Catalunya, Madrid, València, Aragó i el País Basc.

I encara una curiositat: es pot viure amb les propines dels participants als tours? “Hi ha gent que és molt generosa i n’hi ha que no tant”, reconeix Bosch, però sí, es pot. I cal pensar que “el producte que oferim és de molta qualitat”, insisteix.