Desperta Laurèdia alerta que el naixement d’ossos pot portar problemes d’espai i més despeses a Naturlàndia

Desperta Laurèdia ha rebut amb preocupació la notícia relativa al naixement de quatre ossos a Naturlàndia. La formació alerta amb aquestes cries es duplicarà la població de plantígrads al parc, un fet que “afegeix encara més càrrega a un problema que ja era molt difícil de gestionar”. En aquest sentit, indiquen que els ossos viuen de mitjana 25 anys en llibertat, i arriben a l’edat adulta en un termini mig de cinc anys. És davant d’aquest fet que adverteixen que això derivarà en problemes d’espai i afegirà despeses de manutenció i veterinàries a un parc ja deficitari. Paral·lelament, Desperta Laurèdia lamenta el naixement d’animals en captivitat en un parc on hi viuran la resta dels seus dies i “on hi seran exposats a mode d’atracció turística”.

La formació és del parer que cal veure més enllà de l’esdeveniment que suposa el naixement de les cries d’os bru i remarca la necessitat de plantejar-se quin és el futur del parc d’animals, així com el de Naturlàndia en conjunt. La intenció és exposar aquests neguits al nou director del parc amb la voluntat d’“acostar posicions” per trobar una solució per a Naturlàndia que, sobretot, sigui convenient pel futur de la parròquia i per la defensa de la muntanya de la Rabassa, que és propietat de tots els veïns i veïnes de Sant Julià de Lòria.

Així, Desperta Laurèdia recorda que Andorra no està adherida al conveni internacional CITES (Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora). Aquest fet provoca que, davant de la possible necessitat de cercar una sortida per als animals de Naturlàndia, el parc no pugui exportar a un altre país cap animal d’una espècie protegida que hagi nascut al  Principat. 

En aquest sentit, la formació remarca que una de les principals premisses del Govern per autoritzar la creació del parc faunístic a la Rabassa va ser precisament la de mantenir un estricte control de la natalitat dels animals. La mesura, indiquen, ve donada per l’escàs marge de maniobra i els costos que afegeix al parc l’augment de població d’espècies protegides en captivitat, com és aquest cas. 

El grup afegeix que davant de l’impossibilitat de tancar el parc d’animals a curt termini tal i com s’ha assenyalat en diverses ocasions, cal cercar vies per donar-hi un valor ecològic real i que alhora permetin finançar-ne part dels costos. Una de les possibilitats que creuen que s’ha d’estudiar és la conversió d’aquesta activitat turística d’escàs valor ambiental en un centre de recuperació de fauna pirinenca amb la col•laboració del Govern d’Andorra. D’altres opcions serien l’adhesió a xarxes de parcs faunístics europeus per desenvolupar projectes d’estudi i recerca a la Rabassa i, al mateix temps, oferir un atractiu turístic natural i diferenciat, indiquen.